::Inici >Qui som i on som >CONEIX LA RIBA

CONEIX LA RIBA

CONEIX LA RIBA

Als voltants de la cova de les Gralles i la cova de Cartanyà, s'han fet troballes de l'època paleolítica i neolítica, que indiquen que ja hi havia poblament en aquest indret. A la partida La Cansaladeta actualment s'estan duent a terme unes excavacions arqueològiques (1999). Aquestes restes tenen una antiguitat aproximada de 200.000 anys.

També s'han descobert làpides amb inscripcions romanes, que indiquen que per aquest territori passava la via Aurèlia, que comunicava les comarques prelitorals amb les planes de Lleida.

No es coneix documentació que faci referència a la repoblació, ni a la donació del lloc de la Riba, això fa pensar que probablement durant el segles XII i XIII, no va ser objecte de cap donació global per part dels comptes-reis del Casal barceloní, però sí que es tenen notícies de la concessió de prerrogatives a diferents Senyors.

En primer lloc consta la donació d'un molí que Ramon Berenguer IV, va donar el 13 de juliol de 1159, a Guillem de Vilagrassa i a la seva muller.

Agustí Altisent parla també d'altres molins de la Riba, documentats entre el 1159 i els primers anys del s. XIII.

L'any 1177 el rei Alfons el Cast fa cessió venda dels castells de Montblanc i la Riba a favor de Guerau de Jorba, Saurina, la seva muller i Guillem d'Alcarràs, llur fill, quedant, però, en poder reial la meitat dels drets i rendes.

La situació econòmica de Guerau de Jorba i Saurina passà per moments angoixosos, circumstància que els obliga a empenyorar, l'any 1187, Montblanc i la Riba, al rei. Abans d'aquest empenyorament els Jorba, deixaren en testament la vila de la Riba a la seva néta Gueraua , casada amb Guillem de Cardona.

A les darreries del s. XII consten com a senyors del lloc Guillem de Cardona, la reina Sança, vídua del rei Alfons, i l'arquebisbe de Tarragona.

Per diferents documents de vendes i donacions, sabem que durant el s. XIII i començaments del XIV, tingueren drets sobre la Riba, les famílies Beliana, Clariana, Cervelló i Vilanova.

L'any 1324, Jaume II, creà el Comptat de Prades, per al seu fill Ramon Berenguer, la Riba fou una de les viles que hi quedaren incorporades, però amb l'autorització reial, Ramon Berenguer, la vengué pocs dies després a diversos ciutadans de Barcelona. El Comptat de Prades, recuperà la possessió de la vila, anys més tard.

El fogatge de 1553, indica un total de 9 focs a la Riba. En el segle XVIII, hi ha un espectacular creixement demogràfic degut a l'expansió general de l'agricultura i sobretot a la forta empenta de la indústria paperera. Aquest increment de població es manté durant els segles posteriors i fins ara.

Els personatges il.lustres del poble han estat: el religiós Fra Ignasi Carbó; el cardenal Isidre Gomà i Tomàs; el professor biblista Isidre Gomà i Civit; i el geògraf Josep Iglesies i Fort, entre d'altres.


FONT GRAN La Font Gran                  





 

Llocs d┤intrŔs

 




Per la seva peculiar geografia, la Riba té molts indrets atractius, dignes de visitar.

Són molt característiques i típiques les seves fonts.

També el trajecte que va des de la Riba fins a Farena, uns 13 Km, és un espectacle imponent de muntanyes, aigua i natura.

Els excursionistes disposen d'infinitat de llocs per visitar i els escaladors poden practicar aquest esport, a les parets de la Penya Roja i en altres cingleres, amb la possibilitat de sojornar al terreny d'acampada "Terreny d'acampada La Riba", actualment regentat per la Direcció Gral. De Joventut de la Generalitat.

El nucli urbà, està format per diversos agrupaments urbans: El Cap de Riba, situat a la part més alta del poble. El Centre Vila, nucli general del poble. La Carretera, nucli situat a la riba esquerra del Francolí, que s'estén al llarg d'aquesta via de comunicació, actualment la majoria d'aquestes cases estan en mal estat, inclús algunes enrunades. Un tret característic d'aquest nucli, és el pont que travessa el Francolí comunicant les barriades d'un costat i altre de riu. En aquesta zona hi ha l'Estació de tren, inaugurada l'any 1862. I finalment el barri de la Ràpita, a l'altre costat de la carretera i de la via ferroviària.

L'església parroquial, situada al nucli central, i dedicada a Sant Nicolau fou construïda entre els anys 1764 i 1770.