Magic Pop
::Inici >The Peter Colours
The Peter Colours
De com l'energia surt de la tranquil·litat d'una illa
"Som uns autèntics extraterrestres a la moguda musical d'Eivissa"
Quan el grup es va formar l'any 1997, a Eivissa no arribava el senyal de Ràdio 3 però sí la de molts grups dels seixanta, com els Who, i dels vuitanta com els Jam que van influir a una de les formacions més enèrgiques i alhora tranquil·les del panorama musical d'aquest país. Un dels seus membres, Javi Box, ens ajuda a entendre aquestes paradoxes pròpies i alienes.
Peter Colours estan formats pels germans Carlos i Juan Trafford (guitarres i veus), Javi Box (baix i veus) i Guachy (Bateria) fins 2007 que fou substituït per Xavi Nelson. Fins el moment han enregistrat una maqueta l'any 1998 titulada And what about you i un llarga durada l'any 2003 amb el nom genèric de Tangerine Shot. Entremig, molts de concerts per tot arreu i participacions estelars a recopilatoris. |
Pregunta: Quan se sent parlar dels Peter Colours, és probable topar-se amb alguns diguem-li tòpics i típics conceptes previs com per exemple que són originaris de la terra de la música disco, de les drogues i del Chill-out, o que sou una mena de grup de culte, uns Supergrass eivissencs o que soneu com els Who perquè teniu un bateria amb molta energia del tipus Keith Moon. Podríem afegir algun tòpic més?. Si us interessa també podeu desfer-vos-en d’algun o de tots.
Resposta: Si et diem nosaltres mateixos que sonem a Supergrass o a The Who seria aconseguir les nostres pretensions amb paraules i no amb fets. Tant de bo sonéssim tan grans com The Who, però per desgràcia no és així. Ens conformem que ens comparin de tant en tant amb el seu estil. El que no és un tòpic és que som un grup d'autèntics extraterrestres en la moguda musical d'Eivissa. Ens sentim com un surfer vivint a Madrid. Però ull, la cosa està canviant. Una de les festes més famoses de l'illa per a anglesos s'ha passat al rock. I ara en comptes de portar un Dj de tecno, porten als Kaiser Chiefs, Futureheads o Maximo Park.
P: De fet, Peter Colours és al nostre parer un excel·lent grup que poden interpretar moltes coses: garatge, power pop, R&B, i un llarg etcètera de sons i ritmes possibles. Quan vàreu començar, us plantejàreu sonar d’alguna manera especial o com algun grup en concret?.
R: Als inicis ens plantejàvem més aviat intentar no sonar massa semblant als grups que admirem. Buscàvem un so amb personalitat pròpia, millor o pitjor, però nostre. I a l'hora de compondre temes, mirar de no repetir un riff de guitarra que fora idèntic a un altre tema que coneguem, encara que tot està inventat i no és fàcil tenir un so propi. Els grups que ens van fer crear la banda bàsicament van ser grups com The Jam, Squire, Miracle Workers, Kinks, Who, Beatles i Remains. I apreciem grups com OCS o Supergrass que, sense sonar “retro”, transmeten les vibracions de les grans bandes dels 60.
R: Als inicis ens plantejàvem més aviat intentar no sonar massa semblant als grups que admirem. Buscàvem un so amb personalitat pròpia, millor o pitjor, però nostre. I a l'hora de compondre temes, mirar de no repetir un riff de guitarra que fora idèntic a un altre tema que coneguem, encara que tot està inventat i no és fàcil tenir un so propi. Els grups que ens van fer crear la banda bàsicament van ser grups com The Jam, Squire, Miracle Workers, Kinks, Who, Beatles i Remains. I apreciem grups com OCS o Supergrass que, sense sonar “retro”, transmeten les vibracions de les grans bandes dels 60.
P: Un cop heu sabut què implica tocar a molts “garitos”, a festivals, a enregistrar maquetes i fins i tot un llarga durada Creieu que ha valgut la pena i que esteu en el bon camí?. Si és així, on porta aquest camí?.
R: Definitivament val la pena, encara que el nostre ritme ha estat molt pausat. Som els quatre eivissencs i la nostra manera de ser d’aquí és en general molt tranquil·la, com ho és la vida a l'illa. Ens hagués agradat tenir algun disc més al mercat o haver tocat més, però no ens dediquem a això i estem “aïllats” del món exterior. Gràcies a internet fa tres anys que rodem amb certa regularitat per la península, però sempre amb l'única intenció de passar-ho “realment bé” i conèixer gent maca.
"La nostra manera de ser d’aquí és en general molt tranquil·la, com ho és la vida a l'illa. Ens hagués agradat tenir algun disc més al mercat o haver tocat més, però no ens dediquem a això i estem “aïllats” del món exterior".
P: Tangerine Shot de 2003 va ser un Lp que ens va impressionar molt, tant per la seva vitalitat com per la seva aportació al pop nacional tant ensopit de vegades i influenciat a l’extrem per les guitarres amb distorsió permanent. Amb dos anys de perspectiva, com valoreu vosaltres aquest treball? R: Amb orgull i satisfets. Sempre penses que ho podries millorar aquí i allà, però està fet amb molt esforç i sobretot amb molts obstacles pel camí . Llàstima que no tinguem ja un segon disc per a poder-ho valorar, però esperem no tardar molt a tenir-lo.
P: Ubicats a l’actual escena musical espanyola, com us sentiu? amb quins grups teniu més afinitats?.
R: Ens sentim molt humilment dins d'un circuit de bandes que sense ser “revivalistes” al 100%, tenen referències de sons power pop, garatge o sixties pop. Bandes que apreciem són The Mistakens, Stanley Road, Octubre, Zinedines, The Winnerys, Fortune Tellers, Second Coming i moltes més que em deixo.
P: Respecte als mitjans especialitzats en música, Quin paper creieu que juguen a l’hora de decidir els gustos dels seus lectors o oïdors?. En relació a vosaltres, penseu que us han tractat bé?
R: Als mitjans de música, que són molt escassos, crec que tot va molt marcat per modes passatgeres però això ha estat sempre així. I sobre el tracte rebut, no ens podem queixar, per ara ha estat bo encara que escàs. Estem a Eivissa i és més difícil contactar amb qualsevol mitjà o que s'interessin per tu. Perquè et situïs, quan vam muntar el grup, a Eivissa no arribava el senyal de Ràdio 3 ni trobaves el Ruta 66 a les botigues. T'ho imagines?
P: Sou un grup molt benvolgut en cert tipus de festivals, especialment aquells weekends que programen música amb arrels sixties, pop, o soul. Lamentablement, aquests esdeveniments no tenen el ressò mediàtic que es mereixen. A què creieu que es degut?
R: De vegades potser és degut al desconeixement d'alguns mitjans, sobre el que realment és un weekend, i sobre les seves diferències amb altres festivals musicals (allnighters,etc..) . I en alguna ocasió potser perquè hi ha organitzadors que dirigeixen la informació únicament al seu públic, és a dir a l'escena, que són els que probablement hi assistiran. Pot ser que això perjudiqui per a què sigui conegut el weekend pel públic en general, encara que no sé si és el que pretén una organització i si vol que acudeixi únicament la gent més propera a l’ideal. És una moguda underground i suposo que a vegades es vol així per donar-li més autenticitat, però corres el risc de tancar-te massa i no crear nous addictes, que són molt necessaris per donar-li oxigen a una moguda musical d’aquests tipus.
P: En aquests moments, en quin procés creatiu us trobeu?
R: Estem acabant el nostre primer vídeo i enregistrant temes per al nostre segon disc, amb més lentitud de la que voldríem, però aquí estem...
P: A l’hora de compondre o d’assajar, ¿teniu alguna mena de protocol sobre la o les fòrmules a seguir?
R: Sí, són fonamentals unes cerveses fresques al local i que hagi bon rotllo. Carlos el guitarra sol portar alguna idea nova i si no hi ha un concert pròxim per assajar, l’estudiem i aportem les nostres pròpies idees sobre ella.
P: Finalment, imagineu que teniu la possibilitat d’organitzar un weekend musical a Eivissa i no teniu cap problema ni econòmic ni tampoc de fer venir a qualsevol grup de la història de la música popular, estiguin o no en actiu, siguin o no vius els seus membres. Evidentment, els cap de cartell del millor dia serieu vosaltres però els dels altres dies qui us agradaria que fossin?
R: Si m'hagués de decantar per una banda, pensant en Peter Colours, segurament seria The Jam. Són moltes les nostres bandes favorites, però potser aquesta és la que més ens ha influït.
Moltes gràcies per les vostres respostes
Moltíssimes gràcies a vosaltres. És un gust que et facin una entrevista amb coneixement. Estem més acostumats que ens preguntin el perquè cantem en anglès a haver de lletrejar com s'escriu el nostre nom. Sort amb la vostra pàgina web i seguiu amb aquesta passió.