Magic Pop
::Inici >Los Smogs
Los Smogs
Amb instrumental "vintage" sonen molt mod-erns
Apostem per una regeneració musical que explora les fonts
Los Smogs són un grup gadità que algun dia descobrirà una discogràfica intel·ligent i els convertirà en cap de cartell de tots els festivals possibles. Fins que això no passi, de moment podem gaudir de la seva música gràcies a la tasca de Bon Vivant tal i com ja ho fan habitualment en directe els fans de l'anomenada Refundación Mod Triangular. Magic Pop els ha proposat unes preguntes i ells ens han il·lustrat amb l'entusiasme i la vitalitat que els caracteritza.
 Los Smogs (un joc de paraules entre smog i fog, o sigui boira amb fum o contaminació com la londinenca) estan formats per Sebas Losada (guitarra i veu), David Muñoz (baix i veu), Mariano Ruiz (guitarra i veu) i Manuel Martínez Alfonso (bateria). Es van crear a la tardor de 2002. El seu so està clarament influenciat pels grups mods britànics dels seixanta i també pels grups de l´escena pop espanyola de l'esmentada dècada. Si hi ha un grup d'ara que soni com un si fos un grup dels sixties espanyols amb una evolució creativa impressionant, aquests són els populars Smogs. Pel moment, tenen enregistrades dues maquetes. Al seu myspace, podreu escoltar algunes de les seves cançons com BBC i Es la edad més altres en directe. A més, al cinquè recopilatori de Moderno...pero español, de la discogràfica Bon Vivant, estan recollits dos grans temes: Solos i Tu i yo.
Los Smogs són uns apassionats de l'instrumental dels seixanta i toquen amb models de guitarra que són una joia. Un altra de les seves principals característiques és que interpreten les cançons amb diverses veus tal i com es feia en molts dels grups mods. Magic Pop els va votar com a millor maqueta de l'any als premis pop de Bon Vivant i sens dubte són un grup que aportaran molt a l'escena mod i per suposat a tot el pop en general d'aquest país. |
Pregunta: Probablement, si haguéssim d'escollir un grup actual que conjugués amb professionalitat i creativitat els sons pop dels seixanta d'aquí amb els britànics, aquest seria Los Smogs. És la nostra sincera opinió i per demostrar-ho, a part d'escoltar algunes de les vostres cançons en, per exemple el recopilatori Moderno…però español de Bon Vivant, anem a tractar, amb aquesta entrevista, de reforçar el convenciment de que aquest grup de Cadis són, en l’estil pop/mod, els millors.
Tranquils, no anem a començar preguntant-vos si esteu o no d'acord. I no ho farem perquè no ens agrada fer preguntes que provoquin respostes òbvies. Ara bé, sí que ens interessa saber quins aspectes de l'estil dels seixanta espanyol i del britànic us atrauen especialment.
Tranquils, no anem a començar preguntant-vos si esteu o no d'acord. I no ho farem perquè no ens agrada fer preguntes que provoquin respostes òbvies. Ara bé, sí que ens interessa saber quins aspectes de l'estil dels seixanta espanyol i del britànic us atrauen especialment.
Resposta: Pràcticament tot! Moda, cinema, per descomptat música, qualsevol dels aspectes de la cultura pop, parant especial atenció a l'alegria, l'optimisme vital que tot això irradiava. En particular del ye yé espanyol, admirem tot el que tenia de transgressor i vitalista.
P: Magic Pop aposta clarament per revitalitzar, exalçar i defensar el concepte “revival” encara que a alguns els sembli sinònim de còpia i els denoti erròniament una falta d'idees. No obstant això, nosaltres no us considerem un grup de revival, sinó més aviat, i tal com hem dit abans, un de fusió, per què no?. Què significa per a vosaltres el concepte revival?. Us considereu vosaltres un grup de revival?.
R: Pel que fa al concepte de “reviure” una cultura, si podríem dir que som “revival 60's”. Tampoc ens ve malament el concepte de fusió, ja que al cap i a la fi és el que feien la majoria de conjunts als seixanta,... fusionem temes propis amb versions de diferents estils: yeyé ( Brincos, Cheyenes, Salvajes, etc ...), R'n'B (Kinks, Animals, Zombies, Manfred Mann...), freakbeat (Fleur de Lys, Who), garatge (Count Five, Remains) etc..., no volem renunciar a cap; és el so “smogs”, és a dir, la nostra manera de tocar les cançons és el que fa el repertori uniforme.
|
"No ens importen gaire les noves tecnologies. Encara ens queda molta música dels seixanta per descobrir. Nosaltres apostem per una regeneració musical, explorant i redescobrint les fonts". |
P: Davant d'aquesta crítica ignorant que sosté la idea que els revivals no aporten res, situem un altre dels nostres convenciments: no hi ha res nou, tan sols el que s'ha oblidat. Què us sembla a vosaltres l’integrisme per tot lo “in”, per les noves tecnologies aplicades a les pistes de ball i la fusió del hip hop amb el flamenc o la rumba?. És tot tan nou com a alguns els sembla?
R: Per ser francs, no ens importen gaire l'assumpte de les noves tecnologies, lo “in”, la rumba flamenca o el flamenquito hiphopero..., encara ens queda molta música dels seixanta per descobrir. Nosaltres apostem per una regeneració musical, explorant i redescobrint les fonts.
P: Comprovem amb satisfacció que us agraden els instruments que ja per la seva història i pel seu so, adquireixen protagonisme per si mateixos. Podríeu explicar-nos quines raons us impulsen a tocar amb les guitarres dissenyades als seixanta?. Quins són els vostres favorits?. (Nota del Magic Pop: Es tracta d'una pregunta de resposta òbvia!)
P: Comprovem amb satisfacció que us agraden els instruments que ja per la seva història i pel seu so, adquireixen protagonisme per si mateixos. Podríeu explicar-nos quines raons us impulsen a tocar amb les guitarres dissenyades als seixanta?. Quins són els vostres favorits?. (Nota del Magic Pop: Es tracta d'una pregunta de resposta òbvia!)
 R: La resposta és òbvia. Si busquem un so purista, la millor manera de trobar-lo és utilitzant instruments i equip “vintage”. Els nostres favorits són en baixos i guitarres: Rickenbacker, Vox i europees com Hofner, Framus, Migma, Musima, Galanti, etc . Amplificadors a vàlvules de Vox, Fender, els espanyols Sinmarc o Selva... Bateries Premier, Ludwig, Rogers, Gretsch…Equips de veus Semprini o Binson o Musicson o Sinmarc... Com veieu som uns fanàtics del so 60's, nosaltres volem sonar com es sonava llavors per bé i per malament |
.
P: Pot ser que si ens atrevim a ubicaros o potser identificar-vos per simpatia amb el moviment mod, se'ns llencin a sobre alguns despistats, aquells que creuen que lo mod és Quadrophenia, és a dir la banda sonora dels Who, les parques i les baralles de Brighton. Per a vosaltres què significa el moviment mod?
P: Pot ser que si ens atrevim a ubicaros o potser identificar-vos per simpatia amb el moviment mod, se'ns llencin a sobre alguns despistats, aquells que creuen que lo mod és Quadrophenia, és a dir la banda sonora dels Who, les parques i les baralles de Brighton. Per a vosaltres què significa el moviment mod?
R: Evidentment no es pot restringir “lo mod” al que comentes..., per a nosaltres és un estil de vida que abraça molts aspectes. D'altra banda, tampoc cal ser molt exacte definint perquè es podria ser excloent. Diguem que bevent en uns conceptes generals que podrien ser l'interès per l'art i la música en especial, la cultura, l'elegància, una estètica determinada, l'orgull i l'acció contínua, després cadascun ho porta al seu pla individual sense que per això hagi de ser més o menys mod.
P: I ja que parlem d'un estil i una atracció cap a una manera d'interpretar la música amb instruments molt seleccionats. Què tal amb la roba, els pentinats, les motos, les festes?. Sou també especials en els vostres gustos més enllà d'un concert?
R: Si sols ho féssim dalt d'un escenari, seria una pantomima difícil de creure. Viure apassionadament el que estàs fent és l'única manera que els altres et creuen.
P: Podríeu descriure'ns quina escena musical es viu en aquests moments a Cadis i a Andalusia? Ens agradaria que ens alegréssiu amb la notícia que teniu una pila de fans mods que acudeixen regularment als vostres concerts en multitud de sales. És així?.
P: Podríeu descriure'ns quina escena musical es viu en aquests moments a Cadis i a Andalusia? Ens agradaria que ens alegréssiu amb la notícia que teniu una pila de fans mods que acudeixen regularment als vostres concerts en multitud de sales. És així?.
R: En aquests moments s'estan organitzant bastants festes a Sevilla, Cadis, Jerez..., és el que ens agrada dir la “Refundación Mod Triangular” integrada per gent de Jerez ( Jose Manuel “magicmods”,Lolattes, Rafa etc...), de Sevilla ( Ezequiel Rios “EZE”,el Del Shapiros etc...) i de Cadis ( Wilo “DJ Watusi”...), i posteriorment se n'ha anat adherint més gent del Puerto i, per descomptat de San Fernando. Respecte als nostres seguidors, tenim bastants, molts d'ells molt joves que, a poc a poc, se'n van identificant amb l'escena ( el que que per aquestes indrets no és molt comú)
P: Sense cap mena de dubte, aquest és un país de crítics puristes, però puristes per les modes que vénen i van, i no obstant això, per a ells mai són “déjà vu” perquè no volen ofendre a les multinacionals que ens les venen una i una altra vegada com a noves. Què tal s'han portat fins ara els mass media especialitzats amb vosaltres?
R: De moment no ens han tractat malament, si bé és cert que a vegades ens veuen com peces de museu. Respecte a la crítica més purista, referint-nos a la procedent d'elements de l'escena, ens sentim a la vegada sorpresos i satisfets del que circula per aquí.
| "De moment no ens han tractat malament, si bé és cert que a vegades ens veuen com peces de museu" |
P: En aquests moments, en quin procés creatiu us trobeu?. Tingueu en compte que som molts els que desitgem amb ansietat poder gaudir d'un àlbum vostre.
 R: Aquí estem... tornem a l'estudi per fer una nova maqueta. A més hem estat escollits per incloure dos temes propis al recopilatori de Bon Vivant Records “Bikini Beat”, una d'elles és “Nuria” un lent molt yeyé, l'altra “Get away (pa,pa,pa)” un tema en anglès d'aquests saltadors i optimistes. A part estan els temes de “Moderno...però españoll” que ja coneixeu. Anyway... fem una suplicant crida a les productores a les quals poguéssim interessar ...., ens encantaria publicar un treball complet un dia d'aquests... |
P: Bé, s'acaba aquesta entrevista amb els seus habituals deu preguntes i tenim un altre convenciment que compartir amb vosaltres: Sens dubte, us faríem com a mínim deu preguntes més, com per exemple quins grups escolteu, què us sembla això i allò, com escolliu les cançons per fer versions, com organitzeu els directes, ... i així un llarg i imprescindible etcètera. Quina pregunta escollim?. Millor penseu-la vosaltres i responeu a allò que no us hem preguntat però que us ve de gust respondre.
R: Escollim les nostres preferències musicals, i és que malgrat ens agraden els seixanta en general, cadascun té les seves:
Sebas: tots els grups espanyols, fins i tot la cosa més bizarre (Augusto Algueró, Raphael, Palito Ortega...) el yeyé espanyol en general.
David: particularment tiro més pel freakbeat i el R'n'B blanc, grups molt foscos com The Primitives, Fleur de Lys, Pretty Things...i també el garatge americà ( The Remains, Paul Revere and the Raiders etc...) i tots els Nuggts i Pebbles en general.
Mariano: Partint dels meus orígens ultra beatlemaniacs, vaig arribar a enamorar-me posterioment de grups com Kinks, Zombies, Animals , Manfred Mann, Small Faces o The Who. També m'apassionen grups espanyols com Los Brincos, Los Angeles, Los Gritos, etc .
Alfonso: (Nota de la resta del grup): ara mateix creiem que està dormint, però al nostre sleepin'drummer li van molt el Mersey Beat i bandes com Els Hollies o Els Byrds.
...and that's all, estem sincerament agraïts pel vostre interès i piropos exagerats i esperem poder veure-us aviat per aquí a alguna festa.
Moltes gràcies per les vostres respostes.