::Portada >Núm. 66: Juliol - Setembre >Reflexions d'un pagès

Reflexions d'un pagès

Desigualtats

No fa falta ser cap geni per donar-se compte de que, al llarg de tota la història de la humanitat, els homes hem tingut d’enfrontar-nos amb tot un seguit de desigualtats tan de caire social com econòmic, religiós i de tota mena i condició.

Un cop assenyalat aquest punt, tal vegada més d’un cregui o es plantegi que la immensa majoria de desigualtats son inevitables doncs sempre han existit en funció de l’època en que s’han viscut, llocs i circumstàncies concretes. Tan sols ens cal observar el regne animal en que sovinteja la llei del més fort: el peix gros es menja al petit i que, fora de l’aigua entenem que, en les plantes o en el nostre univers més immediat, passa tres quarts del mateix. Reblant la metàfora de l’aigua, podríem dir “que es el peix que es mossega la cua”. Tot seguint amb aquesta línia alguns poden donar-nos l’opinió de que la igualtat és una utopia i que mai podrà existir com nosaltres l’entenem o ens agradaria que fos.

Seguint el fil d’aquestes reflexions, crec que l’altra cara de la moneda si troben, o ens hi trobem, un grup important de persones que volen veure el got mig ple i que creiem que, almenys, val la pena de donar-li una solució al tema de les desigualtats començant pels que ens toquen mes de prop i seguint la carena amunt, fins arribar als de dalt.

Per posar-hi fil a l’agulla, tal vegada cal començar per recordar cites de saviesa reconeguda. A tall d’exemple: “Davant d’un temporal el pessimista es queixa del vent, l’optimista confia que canviï, però el realista, ajusta les veles”. El gran poeta mexicà Amado Nervo ens diu: “La veritable grandesa mai necessita de la humiliació dels demés” O bé aquesta altra cita del reconegut científic Albert Einstein: “Molts dels mals de la humanitat, provenen de les desigualtats socials i que, amb nombroses ocasions, la culpa d’aquests mals no és d’aquells que les fan o les provoquen sinó d’aquells que les permeten”.

No totes les desigualtats que ens afecten, acostumen a tenir el seu origen el l’afany de poder i en una distribució de la riquesa injusta; altres més amagades poden ser la religió, els desastres naturals, l’enveja, la cobdícia i un etcètera més aviat llarg que curt. Tots d’una solució difícil. Però d’entre totes aquestes causes en trobem almenys una en que la solució és possible i, sovint, relativament fàcil de planificar. Estan a l’abast d’aquells que les poden aplicar, com son les

desigualtats econòmiques provocades expressament amb arguments tan barroers i d’origen ranci com “la fi, justifica els medis”.

M’he permès aquest llarg preàmbul pensant en que podríem entrar a fons en un d’aquests temes que deixo apuntats. Un dels ells, que m’afecta directament, és el de l’agricultura. Els motius i les solucions ja s’han explicat abastament i penso que mereixen una anàlisi més profunda en un proper article. Tan sols avançar de que les solucions foren ben fàcils i si no es porten a terme és tan sols i estrictament per manca de voluntat política d’alguns dirigents del nostre país, referint-me a Catalunya. La cosa és d’una simplicitat absoluta: aplicar les solucions que ja s’han donat en altres comunitats de l’Estat o de la Unió Europea, on les coses son ben diferents. Deixem-ho aquí com un punt i seguit. Tan sols permeteu-me afegir una critica respectuosa a tots aquells que han provocat un incendi i, per motius inconfessables, es neguen apagar-lo, amb mitjans suficients al seu abast per poder-ho fer. Entenguis la metàfora de l’incendi com les desigualtats econòmiques i les injustícies socials.

N’estic convençut de que en cap moment es pot utilitzar l’excusa del progrés per aplicar mesures que enriqueixen encara més als que més tenen, exprimint com una llimona als més pobres. En la lluita civilitzada, al nostre abast, tenim el d’aconseguir un futur més just i millor, posant en marxa les mesures adequades condimentades amb la justícia, la igualtat i ben adobades, amb ingredients tan humans com el respecte, la coherència o la bondat.

Miquel Taverna Balcells