JUSTIFICACIÓ
El bandolerisme és l'expressió del malestar econòmic i social, sovint amb implicacions polítiques, motivat fonamentalment per la misèria dels humils i en relació inversa amb les possibilitats dels estats . La seva existència es remunta a l'antiguitat

Que es la teva principal referència a l'hora de planificar una sortida ?

Enquesta:

icona rss Rss

Seguint el rastre del bandoler...

A traves d'aquesta pàgina t'ajudarem a transformar una sortida de BTT en una aventura èpica i inoblidable a traves de llegendes, rutes i camins de l'Alt Camp que en el passat van estar trepitjats pels mes famosos i agosarats bandolers...




Comptador de visites contador de visitas




A.C.Valls 


BTT La Pera, entitat adherida



La foto de la setmana

El pont del Diable
La ruta del pont del Diable

L'Aqüeducte de les Ferreres (també anomenat Pont del Diable) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya. Si hi vols anar, fes la ruta del pont del Diable que trobaras a rutes de bandolers.

        



             Recull de "Fotos de la setmana"



La canço d'en Joan Serra, "La Pera"

LLetra de
La història d'aquest bandoler, que encenia dos ciris a la Verge del Carme després de cometre un assassinat, va ser immortalitzada per LLuís LLach en la cançó el bandoler.

"No sé qui em va deixar un llibre antic sobre bandolers de Catalunya. Hi havia diverses històries, entre les quals la història d’en La Pera de Valls... "

   
Era el segle XIX, amb el nom de Joan Serra - es coneix un bandoler, per tothom en "La pera". Li agradava la sang, i el xiprer encara recorda - tots els crits que allà han pregat: Pietat, pietat! -No em mateu, que tinc dos fills i una esposa, - us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga.  -No em mateu, us demano per ma mare! - -Reseu l'últim 'Crec en Déu' Pietat, pietat!, L'endemà de bon matí, davant la Verge del Carme, - de genolls està pregant, i a dos ciris encén la flama. Però altre cop surt del bosc, un gemec que el vent escampa - i el botxí no escoltarà: Pietat, pietat! Però, Joan Serra,avui t'ha mancat la sort, - dos soldats t'han pres ben fort i ara estàs entre barrots. L'endemà de bon matí, veu la forca preparada, - en La pera dóna un crit,és l'última pregària. -Quan jo sigui ben mort,i penjat de l'alta forca - i defalleixi mon cor i m'aneu a posar a la fosa, que algú resi una pregària davant la verge del carme - i que dos ciris tinguen flama.