Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau
Història
Aquesta secció està en estat de remodelació.
1990 – La gestació d’una colla
L’activitat castellera del barri va començar a finals del 1989, quan un grup de gent encapçalats per l’Associació de Veïns de SpiSp van començar a assajar a
Els primers assajos es feien al pati de darrera de l’església.
La colla va fer la seva presentació oficial el 23 de novembre a la rambla del barri, en la famosa actuació dels “Descamisats”, degut a que es van fer els castells sense camisa a causa de les desavinences amb l’AAVV que n’era la propietària de les primeres camises verdes que hi havia; en aquesta primera actuació ja es poden veure els primers castells de 6 de la colla, els tres i el 4 de sis amés d’un intent de dos. Aquest primer any, la colla va estar dirigida per junta gestora formada en part, pels fundadors de la colla.
1991 – Arriben els galons de set
L’any 1991 començava amb la gent de la colla vestida amb la camisa oficial, la verda, i amb l’escut propi, i amb l’escut propi que avui en dia continua sent la nostra insígnia. Començarem aviat, ja el 12 de gener teníem la primera actuació per inaugurar el local de
El mes de febrer ens va portar les primeres eleccions per ocupar els càrrecs de la colla, d’aquí sortiren en Ramon Queralt com a cap de colla, i Josep Mª Pascual cpm a president. Aquell any es continuà assajant al pati de l’església, i el bar Munich ens serví com a primer local social de l’entitat, on més se celebraven les primeres reunions de
Finalment el 2de6 no va esperar més i el 6 d’Agost a Vila-seca el vam carregar.
Va arribar Sant Magí on vam fer el 3 i 2 de 6, i sorpreníem als tarragonins amb el primer intent de 4de7; no va tenir èxit, però el quatre no es va fer esperar i a
L’alegria de Santa Tecla va durar poc, ja que el dia següent el primer pilar caminant de la colla va quedar en intent tot jus a l’entrada de
1992 – L’any olímpic
L’any 1992 es pot considerar l’any de la confirmació com a colla dels Castellers de SP i SP. Després del brillant final del 1991, amb la consecució del primer castell de set pisos a la diada de Sant Tecla , restava veure quin 
era el camí pel que anirian els passos de l’entitat. La colla es movia amb certa comoditat dins de la nova categoria en que es trobava, descarregant diverses vegades castells com el 2de6 i el 4de7, però després de carregar el 3de7 per Sant Joan, aquest es resisteix fins que, a la nostra primera participació en el concurs s’aconsegueix descarregar-lo per primera vegada.
Cal destacar que el pilar caminant de la diada de
Es van fer una gran quantitat de sortides: a banda de les realitzades a Tarragona, es va anar també a Sant Carles de
Capítol a part mereixen els dos dies d’assaig i l’actuació dins de la cerimònia d’inauguració de l’olimpíada Barcelona-92, l’actuació més emocionant mai realitzada.
Val a destacar l’actuació feta al concurs de Castells: 3de7, 4de7, 2de6 i Pilar de 5, tot descarregat, la qual cosa significava la millor actuació feta per la colla fins al moment i donava esperances per a la propera temporada.
1993 – L’esperit del 93
Tan sols veient el resultat de la primera actuació de la temporada, a
La trajectòria de la colla durant aquesta temporada va ser:
- Abril: primer vano de 5.
- Maig: primer 3de6 per sota.
- Juny: primer 4de7 amb l’agulla.
- Agost: primer 5de7.
- Setembre: segon pilar caminant fins a l’Ajuntament.
Aquest any es ca produir en canvi d’ubicació del local per als assajos, vam passar del pati de l’esgésia al saló d’actes del nou centre Cívic.
És un altre any amb un gran nombre de sortides realitzades, entre d’altres, la inauguració del monument al 4de8 a Santa Coloma de Queralt.
Per fer-se una petita idea de l’estat de gràcia en què es trobava la nostra colla, podem fer un cop d’ull a la foto de família de
“Poca gent hagués donat alguna cosa per a ells quan van sortir a l’any 1991. Van haver d’aguntat crítiques i menys preus, però ara estan en un moment dolç i, poc a poc, van guanyant-se el respecte de tot el món casteller de la ciutat. El color verd ja el poden exhibir amb tot l’orgull”.
1994 – L’assalt al carro gros
Sabíem que seria molt difícil continuar amb la progressió portada a terme les anteriors temporades, però el repte de consolidar la categoria de set i mig aconseguida l’any 1993, ja era suficientment atractiu.
Aquest objectiu es va aconseguir amb solvència, descarregant tres vegades el 5de7 i quatre vegades el 4de7 amb l’agulla.
Calia l’intent de fer un “passet” més i als asajos de la colla es començava a parlar de “quints”, no confontre amb la paraula “quintos” que era un paraula que feia anys que la utilitzàvem molt.
Començava el treball per aportar als castellers de SP i SP a la categoria de vuit. Un treball que va ser molt, molt dur, els assajos es van intensificar després de Sant Magí. Uns assajos on hi havia a la bora de 90 persones.
El projecte va començar a agafar bon color i l’equip tècnic va escollir
A aquesta actuació, però, es va intentar per primera vegada el 2de7 i a més es va desca
rregar el 5de7 i el 4de7 amb l’agulla.
Una setmana després ens retrobàvem amb el Concurs, 4de8?....”pues va ser que si”. Intent de 4de8 dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, per primera vegada i amb l’expectació de tota la plaça (actuàvem sols). V ser un bon intent, però va quedar només en això, un gran intent de 4de8 que va servir perquè tota Tarragona veiés que era un projecte seriós i que es podia aconseguir.
De totes les actuacions d’aquest any caldria destacar la realitzada a l’Arboç (per a molts la millo actuació de la història de la colla) l’11 de setembre de 1994:
- Intent de 4de8
- 5de7 descarregat
- Intent de 4de8
- 4de7 amb l’agulla descarregat
- Intent de 2de7
- Intent de pilar de 6
- Pilar de 5 descarregat
Set castells al límit en la meteixa actuació i al mes de desembre (fora de temporada): poca broma.
La junta directiva presidia per Josep Mª Pascual va finalitzar el seu mandat i Fernando Ortiz seria e nou president de la entitat. Antonio Morató continuaria com a cap de Colla.
1995 – El sostre de la colla
Arriba la temporada que fins avui és la més important per la colla. Es van fer dos 2de7 i un 4de8 carregats, però no van servir com a rampa de llançament per arribar a categoria de vuit consolidada, no vam saber donar a aquests castells el veritable valor que tenien. Ara 13 anys després, és molt possible que ens adonem del mèrit, la dificultat i el gran treball i sacrifici que comporta arribar a fer aquests castells.
Aquest treball era una continuació del que es va fer durant la temporada anterior. Els assajos eren maratorianos i “ MORATOnianos”.
Per Sant Jordi tornem a començar la temporada i ja vam provar el 2de7, que es va quedar en intent. Al juny i amb motiu de la celebració del 5è aniversari vam organitzar una diada a
Bé, a lo nostre, després de descarregar un 5de7 vam encarar la segona ronda amb el 4de8 que es va convertir en el primer i únic carregat per la colla.
Després es va aconseguir carregar el 2de7 en dues ocasions, per Sant Joan i a l’Espluga de Francolí al mes de juliol.
Estem davant de la millor època castellera de la colla, és va arriba al sostre pel que fa a la categoria dels castells aconseguits, però arribar fins aquí va costar, a ,és de treball i sacrifici de tots, uns altres anys que avui en dia s’aprecien millor que l’any 1995: aconseguir carregar aquests tres castell en només un any es va pagar amb 15 caigudes més o menys dolentes de castells importants.
Aquest any és l’any que més sortides es van fer, una trentena, així com l’any que més gent ha arrossegat la colla, amb una mitjana de 120 persones per sortida.
Per cert, el pilar de
1996 - L’inici d’una decadència
L’any 1996 va iniciar-se amb molta empenta doncs hom tenia en ment les fites assolides l’any anterior entre les que estaven el quatre de vuit carregat pel nostre aniversari i el dos de set carregat en dues ocasions. Tots teníem ganes de demostrar al món qui érem i que érem capaços de tot... i vaja si érem capaços... en un sospir va començar a haver-hi males cares i problemes interns, amistats trencades i un desànim encara no entès per molts, cosa que va concloure amb la renovació de Juntes i haver de vèncer més problemes dels que haurien d’haver estat.
No obstant això, els assajos van començar bastant bé i semblava que la colla havia superat la petita crisi patida. Els primers castells de set i de set i mig arribaren aviat i per Sant Magí tot va sortir rodó, amb actuació de set i mig i descarregant el pilar de cinc número cent. Ja teníem la mirada posada en Santa Tecla i preparàvem el quatre de vuit. Aquella diada va ser una mica rara en tots els sentits, doncs en lloc d’actuar a
La temporada, però, va donar per molt... els reis van venir a Tarragona, vam actuar per tota la costa catalana i fins i tots alguns de nosaltres van confraternitzar amb la gent de Sabiñánigo, dies abans d’actuar.
La temporada s’acabava però era any de Concurs. Vam esforçar-nos, com a mínim els que quedàvem als assajos i vam arribar en bona forma, però la història de Santa Tecla es va repetir amb el 4de8 i el Pilar de 6.
L’any 1996 havia de ser el nostre any, però no vam saber estar a l’alçada i la colla es va ressentir.
1997 - La bèstia negra del 2 de 7
El 1997 era, per molts, un any clau. Ens havíem de dir a nosaltres mateixos cap on anàvem, si érem capaços de realitzar fites com la del 1995 o seguíem la tònica de 1996. Tot feia pensar que els problemes interns no serien tants aquell any i, com sempre, la cosa pintava bastant bé. Aquell any ja es va iniciar una bona relació dels castellers de la ciutat amb el Nàstic i vam actuar tots al Camp. La gent estava engrescada i per Sant Jordi ja havíem fet el primer castell de set i mig i un dos de sis amb molt bona pinta.
La dècada dels noranta va ser l’aparició de moltes, moltes colles arreu de Catalunya i, fins i tot, vam apadrinar
Tant per St. Magí com per Sta. Tecla vam assolir castells de la gamma del set i mig però tot semblava poc.
Els membres de
1998 - Estancats al set i mig
Descriure per escrit la història d’una colla castellera és molt difícil quan hi ha tantes coses per explicar, segur que de bon tros me n’oblido d’alguna cosa que potser a un altre casteller li ve a la ment, però tot es resumeix en treball en equip, fent tots una pinya d’allò més gran. Moments bons i moments dolents, alegries i tristeses, somriures i llàgrimes, convivència i picabaralles, però cal destacar la feina feta per un grup de gent que ara fa 8 anys ens vam ajuntar a la plaça del barri per muntar una colla castellera. Quin munt de gent diferent que ha passat i quin munt de canalla hem fet gran, per arribar fins aquí. Després e la pujada magistral e l’any 1995, la colla es troba ara mateix en un moment de manteniment i de consolidació amb els castells.
L’any 1998, es podria resumir en una feina molt completa no finalitzada per la manca d’efectius. Amb un cap de colla molt conegut per tots, on la seva feina era la de continuar amb el treball del tronc dels castells que fins ara la colla havia assolit; vam tenir l’inconvenient de la indecisió de la canalla en les sortides més importants.
El resum de la temporada és a la vegada molt positiu destacant el viatge que va fer la colla a terres franceses a l’indret d’Avignon. Fèiem una trobada de grups folklòrics europeus i una actuació conjunta. Aquesta sortida serveix a la colla per intercanviar motius culturals del nostre país.
Parlant del resum de sortides de tot l’any que conclouria amb el concurs de la plaça de braus, s’ha de destacar la consolidació de la colla en castells de la gamma de 7 i mig, una feina que amb el treball de tots per les primeres actuacions de la temporada érem capaços de descarregar castells com el 3 de 7, el 4 de 7 i fins i tot a portes de Sant Magí un parell de 4 de 7 amb agulla, en diferents sortides.
Un altre castell de 7 i mig com el 5 de 7 es va resistir fins al concurs, per Sant Magí no vam tenir sort i en la sortida de la nostra patrona Santa Tecla la pluja ens va treure victoriosos amb un 2 de 6 ja que
PRESIDENT: JOSÉ ESTÉBANEZ
CAP DE COLLA: ANTONIO MORATO
1999 - Comença a escassejar la gamma alta de set
Comença la temporada amb una assemblea per triar nou equip directiu i tècnic. Aquest any arrossegaríem una sèrie de problemes amb la canalla que units a la mancança de gent als assajos ens portaria a haver de canviar la forma de treball de la part tècnica.
Abans de les fites importants per la colla vam actuar al carrer Cos del Bou amb
A la festa gran de la ciutat, Santa Tecla, la nostra patrona no ens va ajudar res en l’actuació ja que vam sortir de la plaça decebuts, la feina feta durant tota la temporada semblava nul·la, problemes amb la canalla lesionada i amb els ànims per terra per part de la majoria dels castellers.
Cal esmentar que en la sortida gran de la nostra ciutat vam descarregar el nostre 3 de 7 que feia el número 100.
Acaba la temporada i el treball fet per l’equip tècnic no es veurà com una progressió fins la propera temporada, els canvis i les innovacions s’han de continuar treballant de valent per no quedar estancats.
Justament escrivint aquest petit resum de les temporades em venen al cap quantitat de noms i de cares de gent diferent que han passat per la colla, just quan feia la meitat del temps que ara mateix portem en el món casteller. A aquesta gent d’una manera o d’una altra donar-li les gràcies pel suport que van donar dia rere dia amb el seu treball en equip sacrificant-se moltes hores, però heu de pensar que aquesta feina encara està encesa i pot revifar molt més amb la vostra col·laboració una altra vegada, aquesta colla sempre té les portes obertes a vells i nous castellers, som un grup d’amics que lluitem per aconseguir fites cada dia més importants dintre del món dels castells.
Per finalitzar aquest escrit comentar la ubicació del monument als castells realitzats per l’escultor nascut a Terrassa, el Sr. Francesc Angles i Garcia al tram de
PRESIDENT: JOSEP MARIA PASQUAL I FERRE
CAP DE COLLA JOSEP MARIA PASQUAL JIMÉNEZ
2001 - Ens mantenim
El canvi de segle ens va fer matinar, i al gener ja ens vam haver de cordar la faixa, actuàvem ni més ni menys que a Valls rodejats de gairebé totes les colles de Catalunya on vam plantar un tres de sis en mig d’una seixantena de castells tots ells aixecats alhora, un fet realment històric.
Però la temporada va començar realment a l’abril, un any més amb el Pascual com a president i el Paski com a cap de colla, vam iniciar el nostre periple per St. Jordi on un altre any ens quedàvem sense castells de set. Aquests però, no trigaren a venir, i al mes de juny al Vendrell ens vam ficar al sarró el tres de set, això sí al segon intent. La temporada pintava bé i per St. Joan encara vam donar un pas més endavant descarregant el tres i el quatre de set.
Al juliol, vam tornar a celebrar una diada de la colla com la de l’any anterior, però en aquesta ocasió , les colles convidades van ser els Xiquets de Tarragona i els Xicots de Vilafranca. La diada va estar presidida per una pancarta amb el lema de “Sr. Nadal fins quan?”, en reivindicació cap a l’ajuntament per tenir un local d’assaig propi: aquest lema també va lluir bona part de la temporada a l’esquena dels castellers, un fet que segurament va tocar la moral de l’alcalde. En aquesta diada vam intentar fer un altre pas endavant i vam fer un intent desmuntat de quatre de set amb agulla, no hi va haver sort però vam acabar la actuació amb la clàssica de set.
Va arribar el mes d’agost i amb ell, un parell de sortides a Andorra, que de ben segur ens van servir per preparar St. Magí, una diada que va aixecar molta expectació en el sí de la colla ja que ens marcarem com a objectiu fer dos castells de set i mig. Obrirem plaça amb un segur tres de set i a continuació va arribar la gran sorpresa, un cinc de set descarregat que a molts va recordar aquell cinc de l’any 1993; St. Magí però, no va acabar bé i en tercera ronda se’ns va entravessar el quatre de set amb agulla en dues ocasions. Havia quedat la feina a mitges però encara quedava Sta. Tecla, i aquesta no va decebre, després de plantar una altra clàssica de set per
Tot i que la temporada gairebé va acabar amb Sta. Tecla, encara vam treure forces per plantar al mes d’octubre un intent de dos de set a Esparreguera, un intento però que va quedar lluny de les seves possibilitats.