::Portada >╗ Els nostres compositors >.: RITORT i FAUS, Mn. Salvador

.: RITORT i FAUS, Mn. Salvador


Mossèn Salvador Ritort i Faus va néixer a Castellciutat (Alt Urgell) el 13 de setembre de 1888 i va morir a Tarragona el 18 d'agost de 1955.

S'inicià musicalment a l'Escolania de Montserrat -on hi havia entrat als vuit anys-, aprengué violí, orgue, harmonia i composició musical. Els estudis eclesiàstics els realitzà en el seminari d'Urgell, on continuà la formació musical sota la direcció d'Enric Marfany i Bons.

Als vint i quatre anys aconseguí la plaça d'organista de Ponts (la Noguera) i, dos anys més tard, va guanyar la d'organista segon de la catedral de Santa Tecla de Tarragona, essent aleshores nomenat beneficiat de la seu; fou professor de música de la Casa Provincial de Beneficència (1926) i subdirector de l'Orfeó Tarragoní; durant un breu període de temps impartí classes de música en el seminari. També va col·laborar amb l'”Estación Central Radio-Emisora de la ciudad de Buenos Aires” (Amèrica del Sud), per a la qual va compondre peces com les populars “Romances de Labrador” per a veu de baríton i piano, segons es pot llegir en un contracte d'edició musical que conserva el senyor Malapeira de Vilaseca; l'Arxiu de la Diputació de Tarragona posseeix una altra composició que prova aquesta relació amb l'Argentina: es tracta d'una obra sense títol, datada pel gener de 1936 i dedicada al baríton D. José Anguerri Profitós.

Per altra banda la vitalitat i capacitat de treball de mossèn Ritort va fer-la extensiva fins i tot a la crítica musical, publicant algunes cròniques referides a autors locals amics seus, com Xavier Gols. Tingué com alumnes el director Josep Maria Malato Ruiz, el músic i compositor Josep Juncà i Albert i la contralt Francesca Vidal i Guinovart.

Compositor excepcional, ple de bonhomia –a dir dels qui el van conèixer- i persona molt popular, la ciutat de Tarragona va dedicar-li un carrer.

L'obra musical de Ritort ha estat classificada en dos grans grups o apartats estilístics: la música religiosa i la música profana.

En el primer bloc s'inclouen, majoritàriament, responsoris, motets i pregàries i, en el segon apartat, un bon nombre de composicions de goigs a sants o advocacions -algunes d'elles amb lletra de sacerdots de relleu com Carles Cardó o Ramon Muntanyola-, així com un gruix considerable de composicions per a mainada, jocs, balls, sardanes, pasdobles, valsos, etc.

Mescla de música religiosa i profana són obres com “la Passió d’El Morell”, que va ser escrita pels anys cinquanta del segle passat; altres pobles i ciutats de l'arxidiòcesi tenen musicats els seus goigs o himnes per aquest compositor establert a Tarragona: la Mare de Déu de Puigcerver d'Alforja (1940); Sant Isidre de Puigdelfí (1944); els goigs a la Mare de Déu de les Sogues, de la vila de Bellvís (1946); la Verge de Misericòrdia de Reus (1954); un ball de faixes de Maldà (1954); un ball de majorales d'Ulldemolins; els goigs a la Mare de Déu de Passanant (1955), etc.

Entre les seves obres més ressenyades i apreciades des del punt de vista creatiu, es troben el “Miserere” a una sola veu i orgue; “La Balanguera”, suite per a gran orgue; les “Danses pirinenques”, obra pianística a quatre mans i quartet de corda o les suites per a orquestra o banda, amb veus o sense.

L'any 1988, amb motiu del centenari del naixement d'aquest compositor, el Secretariat Diocesà de Música Sacra de Tarragona vetllà per recollir aquells materials dispersos que podien trobar-se per les parròquies de l'arquebisbat i aplegar-los en un sol corpus; se'n trobaren alguns, però sobretot van ser localitzades diverses partitures en arxius particulars que encara avui les posseeixen amics seus. És el cas del senyor Josep Malapeira i Xatruc, de Vila-seca (Tarragonès), que fou organista de la parròquia de Sant Esteve i que conserva un llegat de 296 partitures, catalogades l'any 1999 per Montserrat Icart, de Tarragona.

D'aleshores ençà, la Diputació de Tarragona va aplegar les composicions que Mn. Ritort li havia llegat i va guardar-les com un fons dels seus propis arxius. El catàleg d'aquest fons compren 139 composicions musicals i 201 proves de partitures, datades cronològicament entre 1908 i 1955. Les anotacions dels títols són fetes, indistintament, en castellà o català.

Ara seria igualment convenient que aquesta catalogació tingués continuïtat en les col·leccions particulars que altres persones o entitats puguin guardar dels materials de Mn. Ritort, de manera que, finalment, es pogués arribar a disposar d'una catalogació total de la seva obra, facilitant així l'estudi seriós i complet d'aquest autor, coneixent les seves influències i relacions en la música religiosa contemporània.

En aquest sentit no estaria de més, per exemple, dedicar-li un quadern de música de l'estil dels que antigament editava l'Institut d'Estudis Tarraconenses “Ramon Berenguer IV”, i que més tard ha continuat publicant la Diputació de Tarragona.

Salvador Ritort i Faus va ser molt popular i reconegut en vida, amb una producció riquíssima i variada; paradoxalment però, aquest reconeixement no s'ha vist correspost després del seu desés. Enric Olivé, parlant del període franquista i posant l'exemple de Mn. Ritort, deia que gràcies a molts capellans catalanistes com ell es van poder recuperar fragments d'una cultura perseguida i elevar “a la categoria de símbol nacional” obres com la Santa Espina”.

Els arxius de la Diputació de Tarragona custodien un fons de partitures musicals de mossèn Salvador Ritort i Faus (1887-1955) d'un notable interès per a conèixer la producció d'aquest compositor, en general, per a entendre la musicologia religiosa de l'arquebisbat de Tarragona durant la primera meitat del segle XX. Aquest fons ha estat recentment catalogat i es troba a l'abast de consulta dels investigadors.

 

Obres

La Balanguera, suite per a gran orgue.

Ball de faixes de Maldà (1954).

Ball de majorales d'Ulldemolins.

Caramelles, dedicat al santuari de Santa Maria de Paretdelgada.

Danses pirinenques, per a piano a quatre mans i quartet de corda.

Goigs a la Mare de Déu de Puigcerver d'Alforja (1940), a sant Isidre de Puigdelfí (1944), a la Verge de les Sogues de Bellvís (1946), a la Verge de la Misericòrdia de Reus (1954), a la Mare de Déu de Passanant (1955), a sant Antoni de Pàdua del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda de Tarragona (1935), a l'apòstol sant Pau de l'antiga capella del Seminari Pontifici de Tarragona (lletra de Carles Cardó), a sant Magí del Mar i a la Mare de Déu de la Salut de Tarragona, a la Mare de Déu dels Torrents de Vimbodí, a sant Miquel (amb lletra d'Hilari d'Arenys de Mar).

Havanera de Caramelles (1908), americana composta per a les caramelles de Castellciutat.

Himno a la agrupación coral de Vila-seca "La Unió" (1956), amb lletra de Josep Devesa.

Hossana Filio David.

Miserere, a una sola veu i orgue.

Missa Stella Maris, per a cor i orquestra.

Montserrat, poema.

La Passió del Morell (anys 50).

La Seca, la Meca i la vall d'Andorra, suite burlesca. Suite per a banda.

Suite núm. 2, per a orquestra (comprèn les peces El pardal, L'hereu Riera i Els tres tambors).

Te Deum (1922), a dues veus amb acompanyament d'orgue.

Vals humorístic a sis veus, per a veu i orquestra.

Xano-xano-xim, suite burlesca per a cor i cobla (o orquestra)

 

Sardanes


L'aplec de Sant Magí
Campanes al vol
Núria
El rector de Vallfogona
Ribetana
Tantost la hivernada

 

Gravacions

DVD II Concert Homenatge a Mn. Salvador Ritort i Faus, que gravaren el 25 de novembre del 2005 el Cor i Orquestra del Conservatori de la Diputació de Tarragona, el Cor Ciutat de Tarragona, el Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral i l'organista Jordi Vergés (Tarragona: Arquebisbat de Tarragona, 2006).

 

(URTX Mn. Salvador Ritort i Faus, un urgellenc il·lustre a l’Arxidiòcesi de Tarragona - Eugeni Perea Simón / Viquipèdia catalana).

 

Peces d’aquest compositor incloses als nostres repertoris:

 

-      Xano, xano, xim – vals humorístic a 6 v.m. (Repertori de la Coral i Orquestra)

 

-      Hosanna Filio David – aclamació a 4 v.m. (Repertori de la Coral i Orquestra)

 

-      El mariner – suite (Repertori de la Orquestra)













.