::Portada >╗ Els nostres compositors >.: T└PIES i TORRES, Mn. Francesc

.: T└PIES i TORRES, Mn. Francesc


Mossèn Francesc Tàpies i Torres nasqué a Oliana (Urgell) el 19  d’octubre  de  1898.  La  seva  educació musical  la  rebé  al Seminari  de  la  Seu  d’Urgell, —on  hi  ingressà  des  de molt petit—, de mans del mestre de capella de la catedral, mossèn Enric Marfany, el magisteri del qual s’estengué arreu de la diòcesi i suscità moltes vocacions musicals.

La convocatòria d’unes oposicions al magisteri de capella de la catedral de Lugo el 1919, li fou presentada pel seu mestre com una bona oportunitat per a exercir aquesta comesa; tot i els seus dubtes, es presentà i guanyà la plaça el febrer de 1920.

Hagué de demanar permís per a ordenar-se d’Ordes Menors a fi de poder exercir oficialment el càrrec. Poc després, a començament de febrer de 1921, rebé l’Orde sacerdotal, tot i que retardà  l’esperada celebració de la Primera Missa a la seva vila natal  fins el 12 de març, festivitat de Sant Gregori, a fi de poder cantar-la en companyia de la seva família.

Amb motiu d’aquesta celebració, fou estrenada una missa que havia escrit per aquesta ocasió, la qual fou interpretada per la Schola Cantorum del Seminari de la Seu, sota la direcció del seu mestre, mossèn Enric Marfany.

De retorn a Lugo, composà un reguitzell de composicions, adés litúrgiques, adés populars, moltes de les quals es conserven a l’arxiu de l’esmentada catedral. Demanà permís al capítol catedralici per a ampliar estudis musicals a Itàlia, la qual cosa li fou concedida l’any 1925; a Roma estudià orgue amb Raffaelle Manari i composició amb Licinio Refice (1885-1954).

Després d’una ocasió malaguanyada per al càrrec d’organista de Sant Pere de Reus,  guanyà  la  plaça  de Mestre  de Capella de la seu de Tarragona el 1927; des d’aleshores residí a la ciutat, on exercí  al Seminari com a professor de piano,  gregorià i director de la Schola Cantorum; tanmateix, el 1931 creà l’Escola de Música de Tarragona  amb els professors Lluís Roig, Xavier Gols i Josep Català.

Encara  avui  ressonen  les  seves  obres,  des  del  Cor  Jesu (1928), els Goigs de Sant Fructuós (1928), Jesus factus in agonia (1934), i una gran quantitat –prop de 250 obres– de composicions litúrgiques i pietoses d’una gran qualitat; misses, motets, rosaris, trisagis i una munió de petites obres mestres, que valdria la pena recollir i editar, com a testimoni d’un repertori modèlic.

Al costat d’aquest conjunt de composicions, sorgeixen els seus quatre oratoris: Pontifical de Flames, dedicat a Sant Fructuós,  amb  text  de  mossèn Miquel Melendres; Pablo, Heraldo de Cristo (1963); Ramon Llull a Montserrat (1964) i Verge de Misericòrdia (1965), els quals esdevenen el testimoni més preuat de la veritable categoria estètica sorgida de l’estudi de les grans obres, antigues i coetànies, i la seva aplicació a la litúrgia.

 

(Francesc Bonastre Bertran – Església de Tarragona)

 

Peces d’aquest compositor incloses als nostres repertoris:

- Cor Iesu – motet eucarístic a 4 v.m. (Repertori de la Coral)
- Tenebrae factae sunt – responsori de Divendres Sant a 4 v.m. (Repertori de la Coral)
- Iesus, factus in agonia – motet a 5 v.m. (Repertori de la Coral)
- Pontifical de Flames – varis corals a 4 i 6 v.m. (Repertori de la Coral i de l’Orquestra)













.