|
En l’ambiciós projecte de l’EMMA, el primer curs era de vital importància. S’havia de constituir des de zero el mecanisme de funcionament més adequat per una escola de música d’aquestes característiques. Cada acció, cada moviment, pel fet de ser el primer, crea un precedent, un concepte i una manera de fer. Per aquest fet, s’ha hagut de meditar cada pas, definir-lo molt bé, saber quin objectiu perseguia, ja que d’aquesta forma l’escola s’anava creant una personalitat coherent amb els seus ideals.
Després d’haver tingut l’oportunitat de conèixer diverses escoles de música i d’haver-ne visitat moltes més durant aquest curs, aquesta és una de les principals conclusions que n’he tret. Es veu molt clarament la diferència entre l’escola que està en continua evolució, pensant i renovant la seva aposta formativa, en continu moviment, de la que es conforma i s’absté de noves experiències i de noves propostes. També és totalment cert que una posició requereix molt més esforç i inversió de temps i energies que l’altra.
Hi ha un llarg camí per recórrer, que alguns hem començat a caminar, mentre que d’altres s’estan resistint a començar o no el pensen començar. Aquest seria un dels principals trets distintius que marquen diferències entre escoles de música.
Aquest dinamisme del que parlo, unit amb la serietat i qualitat dels ensenyaments i també unit a un tracte personalitzat, han estat les bases que hem volgut assentar des del primer curs i el que hem pretès transmetre a alumnes i pares d’alumnes en tot moment.
David Ferré
|
