EnllaÁos d'interŤs
Llistes de faraons d'Egipte
::Inici >HIST“RIA DE L'ANTIC EGIPTE

HIST“RIA DE L'ANTIC EGIPTE



Regne Antic Egipte

Regne Mitjà Egipte
Regne Nou Egipte. 1. Imperi.
El Regne Nou d'Egipte 2. El Sol
El Regne Nou d'Egipte 3. Ramses II

EL REGNE ANTIC D’EGIPTE
 
 

 

 Faraó, dibuix
           
Referències bibliogràfiques:
Historia Universal Asimov - Historia de los egipcios - Isaac Asimov (Alianza, 1993)
Sanmartín, J., Serrano, J. M. - Historia Antigua del Próximo Oriente. Mesopotamia y Egipto (Akal 1998)
Internet (links, barra de l'esquerra):
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_faraons
Documentals (es poden trobar a l'emule):
Pirámides eternas. PARTE 1. Secretos de la Arqueología
Egipto, La Gloria De Los Faraones. EPISODIO 2. El Museo Británico
Egipto, en busca de la inmortalidad. EPISODIO 1. Civilizaciones perdidas.
Soldados del faraón. Guerreros de la Antigüedad. (VOL 1.)
Egipto. EPISODIO 1.La construcción de un imperio.
Faraones guerreros. EPISODIO 1. Imperios
Faraones del sol. EPISODIO 2. Imperios
El último gran faraón. EPISODIO 3. Imperios
 
----------------------------------------------------------------------------------------------------
              Ara fa 20.000 anys els glacials cobrien la major part d’Europa i vents freds portaven la humitat fins al nord d’Àfrica. El que ara és desert era llavors una terra agradable plena de rius i llacs, boscos i prats. De forma gradual, els glacials van començar a retirar-se, i el clima va començar a fer-se cada cop més càlid i sec. La gent i els animals van anar retirant-se d’una terra cada cop més desèrtica en busca d’aigua. Sobretot, molta gent va anar colonitzant el llac Moeris, situat en Egipte, a prop del Mediterrani.            El Neolític va implantar-se plenament en Egipte cap al 5.000 aC. en el llac Moeris. Van floréixer diversos poblats neolítics entorn del llac, però, gradualment, la vall del Nil es va anar fent una terra més fèrtil i menys hostil per a l’agricultura i es va anar poblant.
            Per conèixer l’historia d’Egipte tenim com a referència sobretot les inscripcions en tombes reials i papirs, la llista reial elaborada pel savi egipci Manetó cap al 280 aC i els estudis de l’historiador grec Heròdot del s.V aC.

 

 
MENES I L’UNIFICACIÓ D’EGIPTE. DINASTIES I i II          
Abans del 3100 aC, Egipte estava dividit en 42 províncies, anomenades nomos, agrupades en 2 regnes: l’Alt Egipte al sud i el Baix Egipte al nord. De l’Alt Egipte tenim referències sobre el regnat d’alguns reis, com ara el rei Escorpí i Narmer. Les tombes dels reis de l’Alt Egipte van ser trobades en Tinis. Les primeres dinasties que coneixem s’anomenen per això dinasties tinites.
El rei Menes, segons la llista de Manetó, era el rei de l’Alt Egipte que va aconseguir unificar, després d’exitoses conquestes, en un sol regne els 2 Egiptes l’any 3.100 aC. Es possible que el rei Narmer fos el llegendari rei Nemes de qui ens parla Manetó com a fundador de la I dinastia. Menes o Narmer era originari de la ciutat de Tinis, per això a les 2 primeres dinasties d’Egipte s’anomenen dinasties tinites. Les dinasties I i II van durar entre el 3.100 i el 2.680 aC. Menes va fundar una nova ciutat entre la frontera de l’alt i del baix Egipte. Esta ciutat, Menfis, es va convertir en la capital d’Egipte. Ara, el rei portava el psent, la doble corona roja i blanca de l’Egipte del nord i de l’Egipte del sud, la fusió de corones simbolitzava l’unió del país.
 
mapa egipte
Durant el govern de la I i la II dinastia, cap al 3.000 aC, els egipcis entraven en la història amb la creació d’un propi sistema d’escriptura: els jeroglífics. Ja des de llavors, la vida d’ultratomba infonia molt de respecte i els reis de les dinasties tinites es van enterrar en tombes anomenades màstabes fetes amb totxanes. Es creia que el rei, o faraó, tenia naturalesa divina i humana: era fill de Ra, déu del Sol, i la reencarnació en la terra de Horus, el déu falcó; per això, el rei i el seu llinatge eren sagrats. Creien en la vida després de la mort, així, la conservació del cos era molt important i la momificació necessària. La creència en la resurrecció explica la importància per als egipcis en la construcció de tombes on es tancava a la mòmia del mort amb les seues possessions que podria necessitar el dia de la resurrecció. Més importants eren encara estes necessitats quan el difunt era un rei, és a dir, un déu vivent. La construcció de la tomba del rei era responsabilitat de tot el poble egipci.
 
EL REI DJOSER. DINASTIA III
El primer rei o el segon de la III dinastia va ser Djoser, va pujar al tron cap al 2.680 aC i va tenir la immensa sort de tenir un savi conseller anomenat Imhotep.
 

 Djoser

 
Imhotep va ser el primer científic de la història del qual el nom ens és conegut. Va arribar a ser conegut com a gran metge i es deia que les seues facultats curatives eren quasi màgiques, de fet molt de temps després va ser adorat com el déu de la medicina. Tot i això, Imhotep va ser sobretot, pel que ens ha arribat, el primer gran arquitecte de la història. Fins llavors es construïa amb totxanes, ell va ser el pioner de la construcció monumental en pedra.

 piramide escalonada djoser

 
El rei Djoser va encarregar a Imhotep de construir la seua tomba, la seua residència eterna, en la meseta de Saqqara, a la costa esquerra del Nil; havia de ser la construcció més impressionant mai construïda fins llavors. Així Djoser podria demostrar a tot el món el gran poder que tenia. La solució d’Imhotep va ser construir moltes màstabes successives una sobre una altra, de més grans a més petites. Al final havia construït 6 màstabes de tamany decreixent. Esta tomba és anomenada piràmide esglaonada i té una alçada de 60 metres. Al voltant de la piràmide esglaonada, va construir petits temples, capelles i patis, tot el complex estava tancat per un gran mur.
Anys més tard, amb l’intent de perfeccionar l’estil apareixerien les primers piràmides.
 
 
LES GRANS PIRAMIDES. DINASTIA IV.
 
SNEFRU
L’any 2.613 aC, pujava al tron Snefru amb una nova dinastia, la dinastia IV. Egipte, en aquells moments va emprendre l’aventura de conquistar i explorar terres estrangeres. Egipte necessitava apoderar-se de terres riques en minerals i fustes, matèries de les quals Egipte sentia mancança.
La península del Sinaí, on ja Djoser havia fet incursions, va ser ocupada militarment pels exèrcits egipcis per a apoderar-se de les seues mines de coure.
En Canaan, en la zona del Líban, hi havia gran riquesa en fusta, magnífics boscos de cedres que els faraons de la IV dinastia ambicionaven ja que Egipte és un país escàs amb fusta.  Snefru va enviar flotes de fins a 40 naus per tallar gran quantitat d’arbres i transportar fins a Egipte la codiciada fusta.
També es van aventurar pel mar Roig, fins Aràbia del sud i Somàlia en busca de encens i resina. Seguint el Nil en direcció sud, també es va anar més allà del sud d’Egipte, fins a les misterioses selves del sud, des d’on es portava ivori i pells d’animals.
Snefru va ser el primer faraó a construir la primera piràmide, sense pisos, creada amb una inclinació uniforme. La piràmide d’Snefru va ser construïda en Meidum, al desert, a 20 km de Saqqara. Després d’Snefru totes les piràmides serien vertaderes piràmides. Queden encara en peu unes 80 piràmides en total!
 
KEOPS. LA GRAN PIRÀMIDE
El successor d’Snefru va ser Keops que va pujar al tron cap al 2.589 aC. I va governar durant uns 23 anys.
Va enviar expedicions al Sinaí i va establir mines de diorita a Núbia a la regió d'Abu Simbel. Una inscripció a Elefantina fa pensar que les canteres de granit de la regió foren objecte de l'atenció del faraó que utilitzaria el granit d'Assuan i la pedra fina de Tura.
Keops es va fer construir al nord de Saqqara, en el desert de Gizeh, la piràmide més gran de la història.
La seua altura original va ser de 147 m però ara només en té 139. Ha perdut el seu recobriment calcari; esta pedra era de color blanc i això permetia vore la piràmide des de molts quilòmetres de distància. La punta era feta d'una barreja d'or i plata.
La base mesurava 230,40 m de costat (avui ha perdut un tres metres) i era quadrada. La superfície del conjunt era de 53.000 m². La piràmide estava construïda 44 m per damunt del nivell normal del riu Nil. Està construïda amb uns 2.300.000 blocs de pedra de més de 2 tones cadascun. Els blocs utilitzats per la cambra del faraó eren de granit de les canteres d'Aswan i arribaven a pesar fins a 40 tones. La seua entrada era al nord. Existeix una cambra inacabada 35 m per sota la piràmide; la cambra de la reina és a l'extrem de la gran galeria.

 piramide de keops

 La cambra reial és a 43 m d'altura i està recoberta de granit rosa i conté el sarcòfag del faraó del qual la mòmia ha desaparegut. El temple és a la part oriental amb dos fosses que permetien a les barques sagrades fer el viatge celestial. Una barca sagrada de 43 m de llarg i 6 d'ample es va trobar el 1954 perfectament conservada.
 

 barco de keops

 
La construcció es va iniciar quan Keops va pujar al tron i va durar uns vint anys. les estimacions modernes consideren que es podia fer amb uns 20.000 treballadors.
 Heròdot, que va escriure la seua historia cap al 450 aC el descriu com un dèspota que va arruïnar el país, va tancar els temples i va prohibir als seus súbdits oferir sacrificis i els va obligar a tots a treballar per a ell; Heròdot afegeix que el rei va ser odiat pels egipcis. També explica que va enviar les seues filles als bordells per recaptar fons per a la piràmide i que les xiques demanaven, a més a més, a cada client una pedra per poder-se fer una piràmide per a elles. El Papir de Westcar, escrit durant la dinastia XVIII però se suposa basat en un anterior de la Dinastia XII; descriu Keops com a cruel però dins el normal dels reis orientals, amable amb els seus inferiors, interessat amb la naturalesa humana i amb desig de conèixer coses de màgia; una història del papir, anomenada "Keops i els Mags", explica com Keops va fer cridar un mag que tenia fama de poder ressuscitar els morts per fer una demostració. El rei va ordenar matar un presoner per a què el mag el tornés a la vida; però, horroritzat, el mag es va negar i el rei va accedir a no matar el pres, llavors, va demostrar les seves habilitats en un ànec.
 
 
KEFREN
            Fill petit de Keops, va governar després del regnat del seu germà gran i successor de Keops. Va regnar des de l’any 2558 fins al 2532 aC.

 esfinx

            De Khefren n’hi ha bastants estàtues, algunes de diorita. Es creu que l’esfinx en Gizeh és una estàtua que representa al rei Kefren.
            El seu monument funerari fou la piràmide de Khefren, propera a la del seu pare Kheops, i una mica mes petita (encara que per la seva situació sembla, de vista, una mica mes gran), la seua alçada era de 144 metres. L’estructura interior també es menys complexa.
 
MICERÍ
            Micerí va succeir al seu pare Kefren i va regnar entre l’any 2532 i el 2503 aC. Va ser el constructor de l’última gran piràmide del complex de Gizeh. La seua piràmide és més petita que les de Keops i Kefren, ja que mesura només 62 metres. Este complex englobava les 3 grans piràmides, la del seu iaio Keops, la del seu pare Kefren i la seua, la piràmide de Micerí. Cal afegir l’esfinx, les avingudes amb estàtues, temples i altres tombes i piràmides de la família reial que hi havia junt amb les 3 grans piràmides de Gizeh.

 piràmides de gizeh


            Dels textos de l’època es sap que en l’època de Micerí els alts oficials disposaven de molts privilegis, més que mai. A les tombes dels oficials s’han trobat moltes estàtues amb inscripcions i també algunes gravades a la pedra. A la tomba d’un oficial, anomenat Debhen, una inscripció esmenta l’amabilitat de Micerí, per haver-li donat permís a construir-se la tomba a prop de la tomba del rei. El rei fins i tot li va donar algunes pedres de la cantera reial. També se sap que Micerí va obrir el palau reial als fills dels alts oficials, que van ser criats junt amb els propis fills o familiars mes directes del rei. El Palau reial sembla que estava situat prop de la piràmide.
            Heròdot ens explica que un oracle va predir a Micerí que moriria sobtadament al cap de 6 anys de regnat i per això el faraó va començar a beure molt i a gaudir al màxim de la vida, però després va viure i regnar 12 anys. En general segons Heròdot fou un sobirà mes estimat que el seu pare i el seu avi.
            Micerí és recordat per la tradició com un bon rei, contrastant la mala fama de dèspotes que van tenir Keops i Kefren.
            Amb el fill de Micerí, l’any 2498 aC va acabar la IV dinastia.
DINASTIA V i VI. DECADÈNCIA
            Tot i que Egipte ja portava molt de temps sota un únic govern, la rivalitat i les diferents tradicions entre les ciutats seguien latents. Cada ciutat posseïa els seus déus propis.
            Els reis de la IV dinastia rendien culte al déu Horus, en particular. Quan la IV dinastia es va anar debilitant, després de la mort de Micerí i amb la prematura mort del seu fill sense hereu masculí, els sacerdots del déu Ra, en Heliópolis, al nord de Menfis,  van aprofitar el moment i d’alguna manera van aconseguir posar com a rei un adorador de Ra i poder prendre el poder. Així va començar la V dinastia.             La V dinastia va durar un segle i mig i després va ser substituïda per la VI dinastia, cap al 2345 aC. La construcció de les piràmides va començar a decaure durant les dinasties V i VI. Les arts van continuar floreixent i els èxits militars també sobretot a partir del rei Pepi I, durant la VI dinastia.
           
PEPI I
            Pepi I va ser el tercer rei de la VI dinastia, va regnar entre el 2332 i el 2283 aC. Pepi I va deixar més monuments i més inscripcions que cap altre faraó del Regne Antic. Inclòs en Saqqara hi ha una petita piràmide que és seua.
            Pepi I tenia un general anomenat Uni. D’oficial de la cort va passar a ser cap de tot l’exèrcit. Va aconseguir expulsar cap al nord-oest als nòmades del desert, per cinc vegades, i va aconseguir conservar i reforçar la península del Sinaí, possessió egípcia rica en metalls. Va supervisar també expedicions al sud de la primera catarata.
 
 
PEPI II. LA FI DEL REGNE ANTIC.
Entre els anys 2278 i 2184 va governar un fill menor de Pepi I, el seu nom era Pepi II. Segurament era molt petit quan va pujar al tron, ja que va governar més de 90 anys. És el regnat més llarg registrat en la història.
Precisament la llarga duració del regnat va ser desastrosa per a Egipte. En primer lloc, al principi del regnat de Pepi II el rei era tant jove que era incapaç de governar i el poder devia estar, necessàriament, en mans de regents. La designació del càrrec en un noble podia haver ocasionat intrigues i rivalitats dins del palau reial. Cal recordar que ja des de Micerí els nobles eren cada cop més poderosos. Ara, sobretot per la debilitat del monarca, el poder dels nobles creixia més ràpidament. Les tombes de l’aristocràcia eren cada cop més elaborades. Quan el rei va tenir l’edat de governar ja era massa tard, ja no era possible prendre el poder dels nobles. Quan el rei va envellir ja no era més que l’ombra d’un rei, tancat al seu palau i esperant morir. Els nobles feien vore que l’adoraven però realment esperaven la seua mort per a actuar.
Pepi II va morir l’any 2182, i en menys de 2 anys Egipte es va desintegrar. Va seguir un segle de confusió, de guerres civils entre pretendents al tron i una anarquia espantosa. Egipte va acabar dividit entre diferents líders locals que prenien el poder en les seues zones d’influència.
Durant esta època de decadència van ser saquejades les grans piràmides.
S’ha conservat un papir, referent a l’època de la VI dinastia o del Primer Període Intermedi.  El seu autor, Ipuwer, es lamenta dels desastres que sofria el país a causa del caos. El poble patia fam mentre els nobles lluitaven entre ells i els reis no tenien prou força per posar ordre.
 
 
Amb la mort de Pepi II i la desintegració d’Egipte el període anomenat Regne Antic va finalitzar. Començava el primer període intermedi.
Les dinasties VII i VIII van seguir operant des de Menfis, però no van saber fer respectar la seua autoritat. Noves dinasties sorgien en altres ciutats rivals d’Egipte
 
Pels volts de l'any 2160 aC, una nova dinastia intentà reunificar el Baix Egipte des de la seua capital a Heracleòpolis Magna. Mentrestant, una altra dinastia amb seu a Tebes intentava reunificar l'Alt Egipte, fent un xoc entre ambdues dinasties inevitable. Egipte quedava dividit en 2 regnes.
Finalment, Mentuhotep, rei de la XI dinastia regnant a Tebes va aconseguiria reunificar tot Egipte vencent als reis heracleopolitans. Naixerà el segon regne unificat d’Egipte, conegut com El Regne Mitjà d’Egipte!
 
 
 
EL REGNE MITJÀ D’EGIPTE
 
El Regne Antic va acabar amb el llarg regnat de Pepi II. Este faraó, excessivament clement, va ser incapaç d’evitar la independència creixent dels alts funcionaris i els grans dignataris que governaven les províncies i que, aprofitant-se del repartiment de les terres de la monarquia, fundaren vertaders feus senyorials.
Amb la mort de Pepi II l’any 2182 aC, començava un segle de confusió i guerres civils. En esta època les dinasties VII i VIII van seguir operant des de Menfis, antiga capital del Regne Antic. En canvi, van sorgir dinasties rivals en Heracleòpolis, en la zona del llac Moeris, eren les dinasties IX i X. Que van governar el Baix Egipte entre el 2160 i 2040 aC prenent el poder a Menfis
Mentrestant, al sud, prosperava una gran ciutat: Tebes.
 
MENTUHOTEP I. DINASTIA XI. UNIFICACIÓ D’EGIPTE.
L’any 2140 aC, cap a mitjans d’este segle fosc, va arribar al poder en Tebes una estirp de governants capaços, que posaren baix el seu control sectors cada cop majors de l’Alt Egipte. Era la dinastia XI fundada per Antef I. Durant 8 anys els reis tebans lluitaren contra els monarques heracleopolitans i, finalment, cap al 2040 aC, el quart rei de la dinastia, Mentuhotep I va completar la conquesta. La dinastia X, regnant en Heracleòpolis, va ser destronada i la dinastia XI es va convertir en l’única dinastia de tot Egipte.
Un cop més, després de més d’un segle des de la mort de Pepi II, Egipte es trobava baix el control d’un únic governant. Començava el Regne Mitjà. El nou període es va reflexar també amb la religió, ja que el déu tebà Amon era ara tant poderós que els sacerdots de Ra es van vore forçats a reconèixer el nou déu com un segon aspecte del seu. Els egipcis van començar a parlar del déu Amon-Ra com el més important de tots els déus.
Mentuhotep I va governar fins al 2010 aC. Va ser succeït per Mentuhotep II i després Mentuhotep III
L’últim rei de la dinastia XI, Mentuhotep III va tenir un primer ministre anomenat Amenemhat.
 
DINASTIA XII. L’ESPLENDOR DE L’IMPERI MITJÀ
 
AMENEMHAT I
Amenemhat es va rebel·lar contra el seu rei, Mentuhotep III i en el 1991 aC va usurpar el tron i va proclamar-se rei amb el nom de Amenemhat I, primer rei de la dinastia XII.
El nou rei va traslladar la seva capital al nord, a algun lloc prop de Lisht, les restes de la ciutat no s'han trobat.
Amenemhat I va fer campanya contra els asiàtics. Cal suposar que es tracta de pobles procedents de Palestina que s'introduïen per la frontera oriental. L'abast de les operacions no es pot determinar, però els atacants foren expulsats i va decidir construir una sèrie de fortaleses que cobrien la frontera nord-est. Amenemhat I va combatre també contra alguns nomarques deslleials, governadors de les províncies o nomos que volien recuperar el poder perdut durant el Període Intermedi.
Al sud Amenemhat I va dirigir el seu exèrcit contra Elefantina, zona rebel, l’exèrcit reial va baixar pel riu amb 20 vaixells hi va establir el domini del rei deposant al nomarca que li era hostil. Uns anys després, Amenemhat I es va interessar particularment pel sud d’Egipte i per la frontera. Va iniciar una política de colonització buscant el comerç i sobretot materials com l'or. Al sud d’Egipte hi havia un país anomenat Núbia, en grec és conegut com Etiòpia. El regne nubi de Wawat va ser derrotat, i el rei va dirigir al seu exèrcit més al sud, encara, fins a la segona cascada, fundant fortaleses que seran estructures fortes de la dinastia XII i protegiran les mines d'or trobades a Wadi Allaqi, al mateix temps que servien de centre d'intercanvi comercial amb la Núbia més enllà de la segona cascada. També va renovar els contactes amb Fenícia, sobretot Biblos, i amb la zona de la mar Egea.
            Amenemhat I era probablement ja bastant gran quant va morir, l’any 1962 aC, víctima d'un complot de l'harem, mentre el seu fill i corregent, Sesostris,  era en campanya contra els libis, a l’oest. Tot i així el complot no va triomfar i el fill Sesostris I va ser proclamat rei.
 
L’ÈPOCA D’OR DE LA CULTURA EGÍPCIA
Durant la XIIa dinastia Egipte va viure una època daurada. Tot i que les piràmides eren més petites, l’art va ser més elaborat. És admirable la delicada bellesa i els complicats detalls de les joies trobades en les tombes d’esta època.
Sobretot és remarcable la producció literària! Durant tota la història d’Egipte, posteriorment, es va considerar com el període clàssic de la literatura. Per primera vegada es va escriure una literatura que no parlés de mites i literatura religiosa.
En la nova literatura hi ha històries d’aventures amb fantasia. Per exemple:
-         Un conte sobre un nàufrag que troba una serp monstruosa
-         El conte dels 2 germans. Similar a l’historia de Josep de la Bíblia.
-         El conte de Sinuhé: Explica la història d’un exiliat egipci i de la seua vida entre les tribus nòmades de Síria.
            També hi ha un nou gènere anomenat Literatura del Sentit Comú. Són reculls de refranys dirigides a orientar als joves en la vida. Ens ha arribat un exemple sobre esta literatura en una sèrie de consells atribuïts al rei Amenemhat I fets per al seu fill.
 
SESOSTRIS I.
Quan va morir Amenemhat I, l’any 1962 aC, va ser succeït pel seu fill Sesostris I. Sesostris I va governar entre l’any 1962 i 1926 aC
 El motí contra el pare de Sesostris I va passar mentre el príncep era en campanya contra els libis. Sesostris I va deixar la campanya i va retornar immediatament a Lisht, la capital, on la seva condició de corregent, associat pel seu pare, es va imposar i la conspiració no va tenir èxit.
Els oasis occidentals, amenaçats pels libis, van ser protegits per Sesostris I. Amb una sèrie de campanyes militars va establir el control sobre estos oasis i en va expulsar els libis. Alguna de les expedicions les va dirigir personalment.
En canvi, en direcció al est, cap al sud de Palestina, va canviar de política i va buscar una relació estable, comercial i diplomàtica; les caravanes podrien passar entre Síria i Egipte per a tot tipus d'intercanvis comercials.
Sesostris I va morir l’any 1926 aC. El van succeir Amenemhat II i després Sesostris II, monarques poc bèl·lics. A la mort de Sesostris II, l’any 1878 aC, pujava al tron el més gran rei del Regne Mitjà d’Egipte: Sesostris III. Serà un gran conquistador!
 
SESOSTRIS III
El seu regnat va durar entre l’any 1878 aC i 1860 aC. Han quedat moltes estàtues d’este faraó el que el fa un dels mes conegut de tots.
Els nubis, també coneguts com etíops, al sud d’Egipte, van envair els dominis egipcis que estaven entre la segona i la tercera cascades del Nil. El faraó va ordenar llavors una sèrie de devastadores campanyes per assegurar la zona d'influència i garantir les vies de comerç i l'abastiment de materials.
 Sesostris III va instal·lar un gran sistema de fortaleses al sud per vigilar qualsevol petit moviment dels nubis. Algunes fortaleses com la de Mirgissa tenien una finalitat principalment comercial i d'altres com la d'Askut eren dipòsits militars. El mateix rei presumia a en una estela commemorativa, d'haver portat els dominis egipcis més al sud que cap altre rei d'Egipte:
Quasi tota l'activitat militar de Sesostris III va ser en direcció a Núbia però també va fer una campanya a Palestina que va ser més de saqueig que de conquesta.
 

 Sesostris III

El resultat dels saqueigs a Núbia i Palestina va anar a parar principalment als temples i a la seva renovació en Abidos i en Deir el-Bahari amb unes quantes estàtues colossals d’ell mateix portant el nemes, el vestit propi dels faraons reservat per ells en exclusivitat.
Internament Sesostris III tenia el país sota control efectiu. Administrativament el va dividir en tres grans divisions: Nord, Sud i Cap del Sud (amb capital a Abu o Elefantina incloent la Baixa i Alta Núbia. Cada divisió era administrada per un consell responsable davant un visir o governador general; això va disminuir suficientment el poder dels nomarques locals i qualsevol altre dignatari que volgués assolir un poder excessiu. Este esquema va tenir, a més, l'efecte de promoure un ascens de les classes mitjanes que s'havien incorporat a l'administració.
Sesostris III va construir la seua piràmide a Dashur. Va ser la més gran de les piràmides construïdes pels faraons de la dinastia XII.. A Sesostris III el va succeir el seu fill Amenemhat III.
AMENEMHAT III
Amenemhat III va governar Egipte entre els anys 1860 i 1815 aC.
El rei va deixar nombroses estàtues fetes durant el seu regnat i el del seu pare; una estàtua els mostra a els dos amb vestimenta de sacerdot oferint als déus peix, flors de lotus i animals. Una altra estàtua el presenta vestit d'un déu; altres són esfinxs.
Va començar a construir un nou complex monumental a Hawara, prop de Faium. Complex, amb el temple mortuori al costat, del qual era part el famós Laberint al que es refereix Heròdot.
Va dedicar la seua activitat constructora a la regió de El Faium. Hi va construir no solament la seua segona piràmide sinó també un temple al déu Sobek
La seua gran política constructora va afavorir l’immigració de molts asiàtics qualificats per a treballar en les grans construccions.
No va fer expedicions militars. Però va reforçar les guarnicions per a fer més destacada la presencia egípcia a Núbia.
 
 
LA FI DE LA DINASTIA XII
Al morir Amenemhat III va ser enterrat a la seua piràmide d'Hawara. El va succeir el seu fill Amenemhat IV. Només va governar uns 8 anys.
Egipte va començar a sofrir una sèrie de crisis que no van poder solucionar els reis cada cop més dèbils. Les construccions fetes durant el regnat anterior i una sèrie d'inundacions del Nil van exhaurir l'economia del país. Foren els immigrants asiàtics els que van encoratjar als hikses, poble invasor provinent d’Àsia, per establir-se al delta del Nil.
Sobekneferu, la dona i germana d’Amenemhat IV, filla d’Amenemhat III, va succeir al seu home en el tron d’Egipte. És una de les poques reines que es coneixen de l’historia d’Egipte. Va governar entre els anys 1807 i 1802 aC.
Va completar el temple mortuori del seu pare.
A la mort de Sobekneferu, la dinastia XII es va extingir. Les rebel·lions internes així com les invasions del poble dels hikses van acabar amb el Regne Mitjà. Començava el Segon Període Intermedi.
 
DINASTIES XIII, XIV
La tretzena dinastia era molt més feble que la dotzena, per la qual cosa fou incapaç de mantenir Egipte unificat. La família a càrrec del govern provincial de Xois, ciutat situada als pantans del delta occidental, s'escindí del govern central i formà la catorzena dinastia.
 
ELS HIKSES. DINASTIA XV
Des de feia un temps, grans moviments de pobles nòmades atacaven les civilitzacions del Pròxim Orient. Estos nous pobles tenien una nova arma de guerra terrible: El cavall! Havien aconseguit domesticar el cavall. Havien après a usar el cavall per transportar carros de guerra, carros que ara eren més ràpids que mai!
En aquella època, cap al 1800 aC, Mesopotamia era liderada pel Primer Imperi de Babilònia. Els babilonis van aconseguir repel·lir els invasors nòmades, però estos al final van aconseguir prendre el control de Babilònia cap al 1600 aC. Eren els anomenats cassites. Mentrestant, altres tribus nòmades coneixedores de la domesticació del cavall es dirigien cap a Egipte, se’ls va anomenar hikses. L’entrada dels nòmades a Egipte va ser més fàcil que en Babilònia degut a la crisi interna al final de la XII dinastia i les guerres civils i rebel·lions.
Els hikses van instal·lar-se a Egipte durant el regnat de Sobekhotep IV, i pels volts de l'any 1720 aC prengueren el control sobre la ciutat d'Avaris (actual Tell ed-Dab'a). Els hikses, liderats per Salitis, el fundador de la quinzena dinastia, van envair el Baix Egipte.
Egipte passaria un llarg període de dominació estrangera, però...novament, una nova dinastia provinent del sud aconseguiria restaurar el poder egipci i crear un gran Imperi!
 
 
 
 
 
EL REGNE NOU D’EGIPTE. Part I
 L’EGIPTE IMPERIAL.
 
 
Cap a l’any 1800 aC, amb l’extinció de la XII dinastia, Egipte es va desintegrar. Va començar el II Període Intermedi.
Al mateix temps es va produir al nord d’Egipte l’invasió de pobles asiàtics: els hikses. Cap a l’any 1720 aC, el líder dels hikses, Salitis, va prendre el poder del Baix Egipte, fundant la dinastia XV. Van establir la capital en Avaris, ciutat del delta. La facilitat de la conquesta hikse pot explicar-se, no només per la poca unió entre els egipcis, si no també per una nova arma de guerra, els carros amb cavalls. Al mateix temps, altres dinasties coexistien. La dinastia XVI des de el Sinaí i la dinastia XVII des de Tebes.
 
DINASTIA XVII. LA RESISTÈNCIA CONTRA ELS HIKSES. KAMOSIS.
L’Alt Egipte no havia caigut en mans estrangeres. Tot i això, s’havien perdut les terres conquistades a Núbia, les fortaleses que abans protegien el comerç havien sigut incendiades i destruïdes. A la ciutat de Tebes, els egipcis del sud havien organitzat la resistència baix la dinastia XVII. Durant esta època, els egipcis del sud van aprendre a usar carros amb cavalls i van emprendre la lluita per expulsar als hikses del país. En temps de Kamosis, últim rei de la dinastia XVII, les conquestes dels egipcis havien arribat a reunificar quasi tot Egipte, els hikses ja només controlaven els territoris immediats a la seua capital, Avaris.
Kamosis va lluitar tant al nord com al sud contra els enemics d’Egipte. Va dirigir expedicions a Núbia més enllà d’Aswan. Al nord va lluitar contra els hikses, però va morir abans de vore completada la reconquesta. Va ser succeït pel seu germà o Amosis.
 
DINASTIA XVIII. AMOSIS I L’UNIFICACIÓ D’EGIPTE.
Amosis va pujar al tron després de la mort del seu germà. Va governar entre els anys 1550 i 1525 aC. Al començar el regnat els hikses van passar a l'ofensiva, i van recuperar Heliòpolis. Amosis no es va quedar parat, va córrer a atacar als hikses i prompte els va assetjar a la ciutat d’Avaris. En una última batalla en el delta, Amosis va derrotar per complet a l’últim rei dels hikses, Apofis III i el va expulsar d’Egipte. Molts hikses van fugir cap a l’est, en direcció a Canaan. Amosis, no content amb haver expulsat als seus enemics, els va perseguir fins a Canaan i en la fortalesa de Sharuhen els va derrotar completament.
Amb l’expulsió dels hikses, tot Egipte tornava a estar unificat. Començava ara El Regne Nou d’Egipte. Amosis, com a primer rei de l’Egipte unificat se’l considera el fundador de la dinastia XVIII La capital d’Egipte serà a partir d’ara la ciutat de Tebes.
 Després d’haver consolidat tot el seu poder al nou Egipte unificat, va emprendre noves aventures: va dirigir la seva atenció a Núbia on ja el seu germà Kamosis havia enviat alguna expedició. Va arribar fins a la segona cascada del Nil on va establir la frontera i va establir un centre administratiu a Buhen.
Egipte, amb Amosis, tornava a ser una gran potència. Ara era l’hora no només per consolidar un regne fort si no per conquistar un gran imperi.
Amosis va morir l’any 1525 aC. I el va succeir el seu fill Amenhotep I.
 
AMENHOTEP I
Amenhotep I Va succeir al seu pare Amosis. Amenhotep I va regnar entre els anys 1525 i 1504 aC.
A l’oest d’Egipte, hi ha el desert del Sàhara, però en aquella època la zona no era tant àrida ni tant despoblada com ara. En aquelles terres vivien el poble dels libis, que des de la fi del Regne Mitjà organitzaven incursions de saqueig en territori egipci. La primera gesta d’Amenhotep I va ser resoldre l’amenaça de la frontera occidental amb Líbia. Els oasis a l’oest d’Egipte i la costa va ser ocupada pels exèrcits egipcis.
També Amenhotep I va fer alguna incursió més a Núbia i Canaan. L’Imperi estava consolidat
Durant esta època es van restaurar temples a diverses parts, sobretot al sud, a Elefantina, Kom Ombo, Abidos i Nekhbet, però al Baix Egipte es va fer molt menys. Va començar construir el temple de Karnak a Tebes amb pedra que va portar de Hatnub i Bosra. L'Avinguda de pedra de Karnak fou obra seua i avui es troba reconstruïda. També va construir una capella a Amon amb una barca sagrada.
Amenhotep I va tenir un fill segurament, però va morir prematurament. Per manca de successió la corona va passar al seu cunyat Tutmosis I, casat amb una germana d’Amenhotep, anomenada Amosis. Es possible que Tutmosis fos net d’Amosis.
 
TUTMOSIS I
Tutmosis I no es sap si era de la família reial; es sap que era un oficial d'origen alt però probablement no dinàstic. Es va casar amb Amosis, que es suposa que era una germana o germanastra d'Amenhotep I i filla d'Amosis. Baix el regnat d’Amenhotep I va exercir importants càrrecs militars.
Va arribar al tron a una certa edat i no va regnar molts anys, va regnar entre els anys 1504 i 1492 aC; però va fer en aquest temps algunes campanyes militars: una a Núbia que va arribar fins a la quarta cascada del Nil i que va tenir molt d’èxit; Tutmosis va derrotar al rei enemic en un combat cos a cos i va retornar a la seva capital amb el cos del derrotat. Va penetrar a Síria i va arribar fins a l' Eufrates.
A la seva estela a Abidos explica la construcció d'edificis, l'ampliació del temple d'Amon a Karnak i altres obres del faraó a Elefantina, Armant, Ombos, Al-Hiba, Memfis i probablement a Edfú. A Núbia, també va deixar nombrosos monuments, i es possible que algun fos construït prop de la quarta cascada. Mutnofret va ser la mare de Tutmosis II, successor de Tutmosis I. La seva dona principal Amosis li va donar una filla de nom Hatshepsut que seria en un futur una dona molt important i reina.
Al costat occidental del Nil, en Tebes, es va començar a construir les tombes reials excavades en la roca, una vertadera ciutat dels morts. Tutmosis I va ser el primer a construir-se la seua tomba aquí. Ja no tornarien a construir-se més les piràmides, eren potser massa vistoses i fàcils de saquejar.
 
TUTMOSIS II
Tuthmosis II va ser el quart faraó de la dinastia XVIII. Va regnar des de l’any 1492 fins al 1479 aC. La mort prematura dels seus germans, el va convertir en hereu. Era el fill gran nascut de Mutnefert, reina secundaria i germana d' Amosis la reina principal. Es va casar amb la seua germanastra Hatshepsut, filla gran de Tuthmosis I i la reina Amosis.
Tuthmosis II va tenir només un fill, Tuthmosis III, amb una dona secundaria anomenada Isis. El faraó el va nomenar successor, però després de la seva mort, com que el fill era molt jove, Hatshepsut va assolir la regència i va exercir com a faraó.
 
HATSHEPSUT
A la mort de Tuthmosis II, l’any 1479 aC, la corona va passar al seu fill Tuthmosis III però com que era molt jove Hatshepsut va assolir la regència. Hatshepsut va governar, primer com a regent i després va usurpar el tron al seu fill i va governar com a reina. En total, va governar entre els anys 1479 i 1458 aC.
Durant l’època de Hatshepsut, les conquestes i aventures bèl·liques es van parar. Va fer prosperar el país amb el comerç i la indústria a demés dels saqueigs.
Va restablir en plenitud el comerç, va estar especialment interessada en les mines del Sinaí i va tractar d’expandir el comerç egipci. Va enviar expedicions al país de Punt, hi van anar cinc vaixells amb 1210 homes cada un, d’on va portar mirra i encens, i també animals exòtics, una pantera i algunes mones.
 

 expedició punt

 
Es va rodejar de servidors lleials, entre ells Hapuseneb, el gran sacerdot d'Amon, i el conseller reial Senemut, que alguns pensen que va ser el seu amant.
 També va fer diverses construccions, la principal va ser el seu temple mortuori a Deir el-Bahari, dissenyat per Senemut i exemple de perfecte simetria.

 Temple de Hatshepsut

 
Un altre arquitecte al seu servei va ser Ineni, que ja havia treballat pel seu pare. Al temple de Karnak va instal·lar dos obeliscs. També va deixar un gran nombre d'estàtues. A partir de l’època de Hatshepsut la construcció d’obeliscs augmentarà més que mai.
Hatshepsut va portar tots els elements propis dels faraons: la corona, la falsa barba, etc... Les seues estàtues i pintures la presenten en forma masculina. Mai va voler representar-se com a reina, si no com a rei.
Després de la seua mort molts monuments amb la seua imatge van ser destruïts o alterats i el seu nom es va tatxar de les inscripcions, suposadament per Tutmosis III, fill seu, com a venjança per haver-lo tingut apartat del tron mentre va viure.
 
 
 
TUTMOSIS III. EL NAPOLEÓ D’EGIPTE.
Era fill de Tutmosis II i d'una dona secundària anomenada Isis. Quant el seu pare Tutmosis II va morir era molt jove i la germana i esposa del difunt, la madrastra Hatshepsut, va assolir la regència i al cap d'un temps es va proclamar reina per dret propi.
Tutmosis III va exercir funcions militars baix el poder de la seua madrastra. Ja es començava a preparar per a ser un gran general i líder militar.
Al morir la seua madrastra Hatshepsut, l’any 1458 aC, va aconseguir finalment alliberar-se del seu control i accedir al tron reial que li era estat usurpat durant tant de temps. A partir d’ara va poder governar, des de l’any 1458 fins al 1425 aC.

 Tutmosis III

 
La primera mesura del regnat de Tutmosis III va ser venjar-se de la seua madrastra i usurpadora! Va ordenar la destrucció de la memòria de Hatshepsut, va esborrar el nom de la seua madrastra de totes les inscripcions fetes en monuments i va alterar també moltes construccions. El monument més afectat va ser el temple mortuori de la reina a Deir el-Bahari.
El regnat de Tutmosis III acabarà amb l’època de pau representada per Hatshepsut. Es convertirà en un autèntic rei general dels seus exèrcits i un gran conquistador. Actualment este rei és també conegut pel sobrenom del Napoleó d’Egipte.
Tutmosis II, pare de Tutmosis III, va regnar pocs anys i les seues activitats a Canaan van ser limitades; Hatshepsut, no va mostrar interès per la regió, i per tant Tutmosis III va decidir expandir el domini egipci cap a esta regió, coincidint amb el màxim poder de Mitanni. En aquells moments, l’imperi de Mitanni era una gran potència!
Quan Tutmosis III va pujar al tron, els prínceps de Síria van pensar que havia arribat el moment d’acabar amb el jou egipci. Els sirians, amb diners i promeses d’ajuda militar per part de Mitanni, van aixecar-se en armes per aconseguir la llibertat.
En Síria els poders dominants eren el regne de Tunip i el de Kadesh; Tunip era vassall de Mitanni, però Kadesh, tot i no ser vassall de Mitanni era un fort aliat. Aquí governava un rei anomenat Darusa, que dominava un extens territori fins a Megiddo, en Palestina. Tutmosis III va decidir començar per este estat, el qual, davant el perill, va formar una coalició de petits prínceps, fins a 330 estats, la majoria aliats de Mitanni; i van establir el seu quarter general a Megido. Tutmosis va sortit d'Egipte amb l’objectiu de derrotar la coalició.
BATALLA DE MEGIDO
 Els dos exèrcits es van enfrontar prop de la ciutat de Megido i els sirians es van haver de tancar darrera de les muralles; el setge va durar set mesos fins que finalment la ciutat es va rendir i 119 ciutats van quedar sotmeses a Egipte.
Durant els següents anys Tutmosis va tornar a Síria i va construir una flota que portava les tropes per mar, desembarcant a la regió de Fenícia on van ocupar diferents ciutats costeres, molt importants estratègicament. Després va saquejar el territori de Kadesh però no va poder ocupar la ciutat
Tutmosis III, tenint ben controlada la zona, sobretot els ports més estratègics, va començar a preparar l'ofensiva contra Mitanni.
Però la ciutat de Tunip, vassall de Mitanni, va fomentar revoltes als territoris ocupats pels egipcis. Els egipcis van sufocar les revoltes i van avançar en direcció al nord, buscant l’exèrcit de Mitanni per poder derrotar-lo i així fer efectives les conquestes. El rei de Mitanni es va retirar i no va presentar batalla. Tutmosis va seguir avançant en direcció al nord i en la zona de Karkemish va derrotar a les forces aliades de Mitanni i va sotmetre la regió del Baix Orontes i la zona de l'Eufrates. Els egipcis van preparar els vaixells per creuar l'Eufrates i entrar al cor de Mitanni, on va sotmetre la terra de Niya, on el faraó es va dedicar a caçar elefants per un temps. En una cacera va arribar a matar 120 elefants. Pacificada la zona de l’Eufrates i tenint el país de Mitanni atemorit, Tutmosis III es va sentir més tranquil per tornar al sud i ocupar completament la costa cananea.
BATALLA DE KADESH
 Llavors va marxar al sud i es va dirigir contra Kadesh, que esta vegada finalment va conquerir després d'un setge. Els egipcis van arribar en la seva campanya fins Ugarit però la vall inferior de l'Orontes va romandre sota influencia de Mitanni. Els reis de Babilònia, Assíria i Hattusa li van enviar regals al faraó per la victòria.
En una de les campanyes en que el faraó va arribar a l'Eufrates, es va trobar amb el rei de Babilònia, Karaindash, i el riu va ser considerat la frontera comuna.
Anys després rei de Mitanni va passar a l'ofensiva i va recuperar les posicions perdudes a la zona de l'Eufrates i baixa vall de l'Orontes. Kadesh i Tunip es van tornar a aliar amb Mitanni
Els egipcis van tornar a atacar la regió i van reconquerir moltes places perdudes i tot seguit també va caure Tunip i posicions properes a Kadesh dins l'esfera d'influència de Mitanni.
El territori de Mitanni va acabar sent derrotat en tantes guerres que finalment va accedir a resoldre els problemes territorials per mitjà de la pau.
Finalment va ser possible ajustar la pau entre Egipte i Mitanni per la qual la regió fins l'Orontes mitjà i les muntanyes amorrites serien d'Egipte i més enllà de Mitanni. Tot i això, Mitanni va acabar sent vassall d’Egipte a qui li tenia que pagar tribut d’ara endavant.
Tutmosis III també va fer alguna campanya a Núbia.
Tutmosis III va aconseguir així expandir l’Imperi egipci més que mai. Egipte es trobava ara al cènit del seu poder. Era la potència més poderosa del món, i inclòs els països de l’Orient Pròxim com Mitanni i Babilònia respectaven el poder egipci.
 

 imperi egipci

 
Tutmosis III també es va caracteritzar per les grans obres arquitectòniques. Va construir gran nombre d'edificis i temples i en va restaurar i ampliar d'altres.
Va construir el seu temple proper al d'Hatshepsut.
La seva construcció principal va ser el temple de Karnak que va engrandir i hi va fer un santuari ricament decorat amb el producte del botí de guerra, va posar dos pilons, i va construir dos obeliscs (un d'ells encara es pot vore a Istanbul). Hi ha també allí una estela de granit negre que explica les seues victòries militars. L'obra principal que va fer a Karnak es coneguda com la sala del festival, i és un temple on s'esmenten les plantes portades des de Síria el seu 25è. any de regnat.
 A Tutmosis III el va succeir el seu fill Amenhotep II.
 
AMENHOTEP II
Amenhotep II va governar entre els anys 1425 i 1400 aC.
Al començar el seu regnat va fer alguna expedició a Síria. Probablement hi va haver alguna revolta a Síria i Fenícia.
A part d'això la resta del regnat va ser totalment pacífic, fins i tot a Núbia, i es va dedicar a una política constructiva deixant la seua empremta a nombroses edificacions i temples.
De totes les seues construccions mereixen esment específic el temple dedicat a Horemakhet, nom que es referia a l'Esfinx de Gizeh, el pavelló creat a Karnak i un temple d'Amon al nord de Karnak.
 
TUTMOSIS IV
Era fill de Amenhotep II al que va succeir. Va regnar entre els anys 1400 i 1390 aC.
La seua estela dels somnis a Gizeh era considerada una predicció de futur. Conta la història que, Tutmosis IV, abans de ser rei, hi havia altres pretendents al tron, però en un somni se li va aparèixer l'Esfinx, i li va prometre el tron si netejava la sorra que rodejava el monument.
Sobre la seua activitat constructora va acabar un obelisc que Tuthmosis III va començar i que era encara a la pedrera prop d'Aswan, i el qual tenia 32 metres (el mes alt dels coneguts) i que avui es troba a Roma. També va construir alguns temples a Núbia però lo majoria foren afegits als temples fets pel seu pare i avi.
Tutmosis IV va perseguir una deliberada política de pau amb Mitanni, fins al punt de casar-se amb una princesa mitanni.
Al morir Tutmosis IV, el va succeir el seu fill Amenhotep III, el seu fill amb la princesa mitanni.
 
Amenhotep III es convertirà en un dels faraons més rics de la història, sempre preferirà el luxe de la cort abans que els llorers del triomf en les batalles. Durant el seu regnat començaran a canviar moltes coses. Tot i que la riquesa i l’or no faltaran a Egipte, les fronteres començaran a estar més descuidades, i dins de la cort començarà a cultivar-se una nova religió que amenaçarà la unitat del Regne.
 
 
 
 
 
 
 
EL REGNE NOU D’EGIPTE. Part II
 EL CULTE DEL SOL.
 
Cap a l’any 1550 aC, els egipcis van tornar a reunificar el país, després d’haver expulsat del nord d’Egipte els invasors hikses: sorgia El Regne Nou. El poder estava en mans dels faraons de la dinastia XVIII, amb capital a Tebes. Egipte va conquistar molts territoris, va avançar per Núbia, per Líbia i per Canaan, on el rei Tutmosis III va arribar fins a l’Eufrates i va derrotar el país de Mitanni.
A Tutmosis III el van succeir el seu fill Amenhotep II i després el net Tutmosis IV.
Tutmosis IV es va casar amb una princesa mitanni amb que li va donar un hereu: Amenhotep III.
 
AMENHOTEP III
Amenhotep III era fill de Tutmosis IV i de la seua esposa principal, una princesa mitanni anomenada Mutemwiya. Amenhotep III va succeir al seu pare i va governar entre els anys 1390 i 1352 aC.
Amenhotep III es va casar amb Tiy. Sembla que el rei va estar molt enamorat d’ella, ja que la va associar a ell en les inscripcions monumentals i va construir per a ella un llac artificial.                               
Durant el seu regnat, el comerç es va desenvolupar extraordinàriament i va aportar molta riquesa al país. Es sap que al menys va enviar una expedició comercial al país de Punt.
En este moment, Egipte, tenia contactes diplomàtics amb l’Egeu: Faistos, Cnossos, Micenes, i amb el Pròxim Orient: Mitanni i Babilònia. Amenhotep III, amb molt d’ull per la diplomàcia, es va casar amb diverses princeses estrangeres.
Amenhotep III va preferir el luxe de la cort abans que la lluita a l’exterior, cosa que també va beneficiar a Egipte. Els seus predecessors havien ampliat arquitectònicament Tebes. El rei va continuar la la seua labor, utilitzant els diners dels tributs que arribaven de totes les parts de l’Imperi.
Les seues construccions principals van ser a Tebes i rodalies: a Karnak amb diverses parts del temple; el temple de Luxor; un temple mortuori a l'oest de Tebes, el temple reial més gran conegut però que va ser destruït ràpidament per una inundació. Del palau només han quedat les restes de dos estàtues colossals conegudes com els colossos de Memnon però que en realitat representaven al faraó i tenien a més les imatges de la seva mare Mutemwiya i la seva dona Tiy. L’estàtua situada més al nord, tenia la propietat d’emitir una nota alta poc després de l’alba. Els grecs, posteriorment, van creure que representava a Memnon, heroi que va lluitar en La Guerra de Troia en el bàndol dels troians, se’l creia fill de Eos, deessa de l’alba. Memnon va ser mort per Aquiles i es creia que cada matí “cantava” per a cridar a la seua mare.

 Colossos Memnon

 
Amenhotep III va ser deïficat durant la seua vida. Ell es va identificar, sobretot, amb la deïtat solar Aton, i es considera que el seu fill, quant va establir el culte d'Aton, indirectament estava adorant al seu pare, si be no era probablement la seua intenció. Va morir després d’haver regnat prop de 40 anys.
 
AKHENATON
Amenhotep III i la reia Tiy van tenir un fill anomenat Amenhotep IV.
Amenhotep IV va ser criat pel seu pare i la seua mare Tiy, que probablement tenia simpatia pel déu Aton, un dels molts déus egipcis. Els sacerdots del déu principal Amon, havien pres un poder extraordinari i formaven un partit molt important i Tiy va mirar de contraposar la seva influència amb el culte a Aton.
Amenhotep IV va governar Egipte entre els anys 1352 i 1336 aC.
La seua primera dona va ser la Reina Nefertiti que era filla del visir Ay, germà de la reina mare Tiy.
 

 nefertiti

 
Uns cinc anys després de ser coronat, es va canviar el nom d'Amenhotep, que significa "Amon està satisfet", pel d’Akhenaton, que significa "agrada a Aton" o "està al servei d'Aton", i va intentar promoure una reforma religiosa en torn al nou culte monoteista. D'esta manera s'oposava al poder de la classe sacerdotal que afavoria el culte a Amon.
El déu del rei era el gloriós Sol, que adorava d’una forma diferent a com s’havia adorat fins el moment. L’adorava no com a un déu, en el sentit habitual de representar-lo baix una forma humana o animal, si no que era el mateix disc solar el que adorava. El nom del disc solar era Aton i se’l imaginava emitint raigs que acabaven amb mans, mans que derramaven els favors divins de la llum, de la calor i de la vida sobre la terra i els seus habitants. La nova religió d’Aton era monoteista, no comprenia l’existència d’altres divinitats a part del Sol.
 

 Akhenaton amb la familia

 
 Al començament el faraó va construir un temple al seu déu Aton al costat del temple d'Amon a Karnak, però més tard va prohibir el culte d’Amon, va tancar els seus temples i va confiscar les seues rendes, va fer destruir les estàtues i profanar els llocs sagrats.
Akhenaton va decidir imposar les seues idees als egipcis, és va convertir en el primer fanàtic religiós de la història! Va decidir que tots els déus a part d’Aton havien de ser eliminats
 
Va erigir una nova ciutat que es va anomenar "l'horitzó d'Aton" (actualment a Tell Amarna), consagrada al déu Aton, on es va retirar per a adorar al seu déu. Va fer construir temples amb grans patis, ja que el culte solar calia fer-lo a l'aire lliure.
Amb el canvi de religió va promoure també un canvi en els usos artístics, les representacions humanes es van fer molt més realistes i s'abandonaren les convencions utilitzades fins llavors.
 Una de las imatges que es conserven d'Akhenaton i la seva família, els representa duent ofrenes a Aton. Este déu apareix en forma de disc, junt amb la serpent i el símbol de la vida, envoltat de braços en disposició radial, per recollir les ofrenes, a canvi de llum i vida.
Va deixar el govern per preocupar-se només dels afers religiosos i la seua nova capital, i això va ser aprofitat per el seu visir Ay i el general Horemheb, gendre d’Ay.
Després de 12 anys de regnat, la reina Nefertiti va morir o va ser apartada del govern i substituïda en el protocol per Merytaten, anomenada "Gran esposa reial" que li va donar una filla anomenada Merytaten la jove, que es va casar amb Semenkhare.
Durant el regnat d’Akhenaton Egipte va perdre molt prestigi internacional.
Durant este temps, el rei hitita Suppiluliumas va organitzar una campanya contra l’Imperi Mitanni, que era aliat d’Egipte des de que Tutmosis III els havia derrotat. Mitanni i altres territoris del Pròxim Orient demanaven ajuda a Egipte davant l’amenaça dels hitites. Akhenaton, massa ocupat en la seua religió no va fer cas a les demandes d’ajuda. El Nou Imperi hitita va derrotar a Mitanni i s’estava fent en el nou amo del Pròxim orient, emplaçant a Egipte.
Akhenaton va morir després d’haver tingut moltes filles però cap fill mascle. Va ser succeit per dos gendres que van governar per poc temps: primer Semenkhare i després Tutankhamon. Després del regnat d’Akhenaton, els nous conversos de la religió d’Aton van abandonar ràpidament la nova religió. La ciutat d’Akhenaton va ser gradualment abandonada i es va deixar que es plenés de sorra com si fos una ciutat de perversos dimonis.  
Les reformes d’Akhenaton estaven condemnades a fracassar. El rei havia descuidat els afers exteriors i l’imperi hitita amenaçava en destruïr l’imperi egipci. Era l’hora de restaurar les antigues tradicions i el poder d’Egipte, però l’objectiu no seria fàcil de complir!
 
SEMENKHARE
Semenkhare va governar poc més d’un any a la mort de Akhenaton l’any 1336 aC.
Va estar casat amb la seua germanastra Merytaten la jove, filla de la reina Merytaten, la reina principal durant el final del regnat d’Akhenaton. Era per tant, gendre d’Akhenaton.
Semenkhare va governar tant poc temps que no va poder tenir temps de fer res important.
 
TUTANKHAMON
Va ser succeïr al seu germà gran Semenkhare. Tutankhamon va ser també un gendre d’Akhenaton i per això va poder pujar al tron. Va governar entre els anys1336 i 1327aC.
Al principi, el seu nom va ser Tutankhaton, que vol dir “vivint a la manera d’Aton. Probablement va passar els dos primers anys a Akhetaton. Va pujar al tron tenint uns 9 anys, i a esta edat s'havia casat amb la germanastra Ankhesenamon (en un principi anomenada Ankhesenpaaton), La regència la van ocupar el visir Ay (iaio de la seva dona) i també el gendre del visir, el general Horemheb.
Es va canviar el nom pel de Tutankhamon després d’haver regnat dos anys, el nom vol dir "Vivint a la manera d'Amon". Això vol dir que va tornar a la ortodòxia d'Amon, tot i que no per això va ser ben considerat pels sacerdots. La família d’Akhenaton era encara molt odiada.
Una vegada va pujar al tron els regents es van cuidar de restablir l'antiga religió i la capital va tornar a Tebes.
Els recents estudis fets a la mòmia de Tutankhamon ens han rebel·lat el següent: El faraó va morir quan tenia entre 18 i 20 anys, probablement degut a la gangrena de la infecció al trencar-se una cama. El suposat cop al cap que té la mòmia, no va ser causa de mort, i el forat del cap va ser fet pels embalsamadors. Actualment no s’accepta l’antiga teoria de que Tutankhamon fos assassinat.
 

 Tutankhamon

 
 
 
 
 
La tomba de Tutankhamon està a la vall dels Reis. Construida a la part baixa, un despreniment de terra la va cobrir i va quedar amagada dels saquejadors de tombes fins que Howard Carter la va trobar sencera el 4 de novembre de 1922. Este descobriment va ser un dels més importants de tot el segle XX, ja que la tomba estava intacta per no haver sigut mai robada. De la tomba es van treure més de mil objectes;. Els descobridors de la tomba van morir misteriosament i la llegenda popular va creure en una suposada venjança de la mòmia com a càstig per haver trencat el descans etern del faraó.

 descobriment de Tutankhamon per Carter

 
ANKHESENAMON
A la mort de Tutankhamon, la successió al tron va passar a la seua dona, Ankhesenamon, que era al mateix temps una de les filles de l’antic heretge Akhenaton. Al pujar al tron, els seus ministres, especialment el visir Ay, li van indicar que hauria de triar marit, ja que no estava ben vist que una dona governés sola. El mateix Ay segurament es va proposar com a candidat, però la reina era jove, només tenia uns 20 anys i Ay era ja un home vell, potser d’uns 70 anys.
Ankhesenamon va escriure a Suppiluliumas, rei dels hitites, demanant un fill per a casar-se i esdevenir faraó; el rei hitita, va quedar molt sorprès i va enviar a comprovar la seva veracitat a Hattusazit, el camarlenc reial. Al cap d'unes setmanes va retornar el camarlenc Hattusaziti amb un enviat egipci anomenat Hani. Convençut el rei va declarar l'establiment de la pau entre els hitites i Egipte i va enviar un dels seus fills, anomenat Zannanza per casar amb la vídua de Tutankhamon. Però... pel camí cap a Egipte, Zannanza va ser assassinat segurament per sivaris del visir Ay o del general Horemheb Estos fets van originar la guerra entre Egipte i els hitites.
Finalment Ay va aconseguir obligar a la reina a casar-se amb ell, i així Ay va arribar a proclamar-se faraó per dret de matrimoni.
 
AY
Va ser durant molts anys visir d’Egipte. Ja havia estat emparentat amb la familia reial, era el germà o parent de la reina Tiy, mare d’Akhenaton i potser també va ser el pare de Nefertiti. Finalment va aconseguir conevrtir-se en faraó després de la mort de Tutankhamon, al haver-se casat amb la vídua del difunt rei. Va governar entre els anys 1327 i 1323aC.
A causa d’haver pujat al tron ja amb una edat molt madura, potser uns 70 anys, Ay va governar pocs anys. Al morir, al cap de 4 anys de regnat el va succeir el seu gendre Horemheb, que era també el cap de l’exèrcit egipci..
 
HOREMHEB
Casat amb una filla de l’anterior faraó, Ay, Horemheb va ser el successor al tron pel fet de ser el seu gendre. Va governar entre els anys 1323 i 1295 aC.
Durant el seu regnat es va intentar eliminar el període d'Amarna de l'història d'Egipte, és a dir l’època de l’heretgia d’Akhenaton; es van eliminar totes les referències d’este rei als monuments i inscripcions, i es va restaurar ja completament el culte i els temples d'Amon i del seus sacerdots, nomenant a molts militars de confiança com a sacerdots. El temple d'Aton a Karnak va ser destruït i les pedres reutilitzades en construccions dedicades a Amon.
Des de el misteriós assassinat del fill del rei hitita Suppiluliumas, els hitites i els egipcis havien entrat en guerra. Horemheb va aconseguir firmar una pau amb els hitites i així restablir la pau al país.
Al morir Horemheb, l’any 1295 aC, la memòria de l’heretgia d’Aton havia sigut completament eliminada. Les antigues tradicions restaurades... però l’imperi egipci s’estava retirant de Síria poc a poc davant l’avenç dels hitites. El prestigi imperial d’Egipte ja no es respectava. Era necessari també restaurar el poder polític i hegemònic. A Horemheb el va succeïr el seu visir, el seu nom era Ramsès I, el nou faraó va fundar una nova dinastia, la dinastia XIX. Poc temps després, el faraó Ramsès II aconseguiria per a Egipte una última època de prosperitat.
 
 
 
 
 
EL REGNE NOU D’EGIPTE. Part III
 L’ÚLTIMA ÈPOCA DE PROSPERITAT. RAMSÉS II.
 
Des de l’any 1550 aC, amb l’aparició de l’Imperi Egipci, havia regnat la dinastia XVIII. Esta dinastia va sofrir una greu crisi amb el regnat d’Amenhotep IV, conegut com Akhenaton. Akhenaton va morir sense fills mascles, i deixant el govern del país molt abandonat. va ser succeït pels seus gendres. L’últim rei de la dinastia XVIII va ser l’antic cap de l’exèrcit, Horemheb, que va aconseguir restaurar la religió tradicional i les antigues tradicions perseguides anteriorment per Akhenaton. Al morir Horemheb, es va proclamar nou rei el seu visir, Ramsés I. Es fundava una nova dinastia, la XIX.
 
DINASTIA XIX
RAMSES I
A la mort de Horemheb sense fills hereus, es va coronar faraó d'Egipte al visir amb el nom de Ramsés I el qual ja tenia uns 50 anys. La seua família era originària del nord-est del delta del Nil, probablement de la zona d'Avaris. Va governar Egipte entre l’any 1295 i 1294aC
Conscient de la seva vellesa, Ramsés I, va designar al seu fill Seti corregent i hereu al tron. A la mort de Ramsés I, Seti va ser aclamat com a nou faraó d'Egipte.
 
SETI I
Seti I va pujar al tron al morir el seu pare i va governar entre els anys 1294 i 1279 aC.
El primer any de regnat va fer una expedició a Canaan on els reietons locals pràcticament s'havien separat de la sobirania egípcia. En esta campanya va dominar la costa fenícia fins a Biblos. La campanya es va iniciar pel Sinaí i va arribar fins a Gaza; d'allà va passar per la costa cap al Líban. Tots els caps cananeus o quasi tots se li van sotmetre espontàniament.
Hi ha haver una segona expedició a Canaan, potser al sisè any de regnat, en la que els egipcis i hitites es van enfrontar per primer cop. També va fer expedicions contra els libis, a l'oest; al seu vuitè any va aplacar en set dies una revolta a Núbia, a la regió d'Irem, on va fer 600 presoners.
Va morir tenint uns 40 anys per mort natural i el va succeir el seu fill Ramsés II.
Seti I va iniciar la construcció d'un gran Temple a Abidos sobre una idea del seu pare Ramsés I d'una capella i un temple on hi haurien set capelles dedicades a Horus, Isis, Osiris, Harmakis, Amon, Ptah i al mateix Seti, unint així les tríades de l'Alt i Baix Egipte. Al temple hi ha la llista de faraons, de la que van ser omesos els anomenats faraons d'Amarna.
 
RAMSES II EL GRAN
Ramsés II conegut com a Ramsés el Gran va regnar prop de 66 anys al llarg del segle XIII aC i se'l considera un dels més poderosos i més grans faraons que ha tingut mai Egipte. Va regnar entre els anys 1279 i 1213 aC.
Al setze anys va ser nomenat corregent i va acompanyar al seu pare Seti I a les campanyes de Canaan i Líbia.
Durant el regne del seu pare Seti I, es va casar amb una jove egípcia de la noblesa anomenada Nefertari.
Més tard, ja probablement essent rei, va seguir la tradició reial i es va casar amb les seues germanes. També es va casar amb la princesa hitita Maathorneferure, afegida a les seues dones i concubines, amb les que en total va tenir més de cent fills i filles.
BATALLA KADESH.
En el quart any del seu regnat va iniciar una expedició a Canaan i va arribar per mar a Biblos, on va establir bases marítimes per l'avituallament de les tropes. Era el moment de recuperar el prestigi militar egipci, el nou gran enemic era l’imperi hitita, amb qui Egipte es disputava les terres de Canaan. La zona en conflicte es va dividir entre aliats dels egipcis i aliats del hitites. El país d’Amurru es va declarar per Egipte i els hitites van enviar un exèrcit per la seua reconquesta. L'exèrcit egipci enviat a la zona i l'exèrcit hitita es van trobar prop de Kadesh, on va tenir lloc la famosa Batalla de Kadesh en una data incerta entre 1295 i 1270 aC.
El desenvolupament de la batalla és fosc. L’únic relat que tenim és la versió oficial de les inscripcions de Ramsés. L’exèrcit egipci va ser pres desprevingut i quasi va estar a punt caure a causa de la formidable cavalleria hitita. Es va començar la retirada, i el propi Ramsés II i la seua guàrdia personal estaven sent atacats. Però, de repent, Ramsés, mostrant-se increïblement temerari, va determinar vèncer o morir, i atacant a l’enemic ell tot sol i sense cap ajuda va aconseguir parar l’avenç hitita fins a l’arribada de reforços. Reanimats pel fantàstic valor del faraó, l’exèrcit es va recuperar, i va transformar una derrota en una victòria.
Tot i això, se’ns fa molt difícil creure la versió de Ramsés II, el fet d’un home sol lluitant contra tot un exèrcit és impossible i a més, el poder hitita no va decaure gens després d’esta batalla. La teoria més acceptada potser el fet de creure en un empat.
L'estratègia hitita, consistent en un atac per sorpresa definitiu en Kadesh contra tot l’exèrcit egipci, havia fracassat i davant les baixes dels dos costats valia més un acord que una llarga guerra; els egipcis tampoc estaven interessats en una llarga guerra i probablement les seves baixes també havien estat prou importants. Finalment, després d’uns anys més de guerres, les dos grans potències van haver d’acordar un tractat de pau que no és tornés a trencar i fos definitiu. Els dos imperis es reconeixien i esdevenien aliats. Es reconeixia la sobirania hitita del sud de l’Eufrates i els egipcis prenien la sobirania fins a la zona de Síria més propera a Egipte. Es va concertar el matrimoni del faraó amb una princesa hitita i es va acordar un tractat d'ajut mutu i d'amistat.
Ramsés llavors es va dedicar a la zona de Líbia on va crear una sèrie de colònies a la costa i on va construir fortaleses per tenir vigilada a la població i evitar revoltes. Ramsés II va construir al menys tres fortaleses per assegurar la protecció del nord d'Egipte.
Pel que fa a Núbia, el control egipci arribava fins a la quarta cascada.
El poder de l’imperi egipci havia sigut restaurat.
 
LES CONSTRUCCIONS DE RAMSÉS II
Llavors, el regnat de Ramsés II va continuar, sense guerres, amb pau i molta prosperitat. Prosperitat sobretot expressada per la gran política constructiva del rei.
Va ordenar la construcció d'una nova ciutat anomenada Pi-Ramsés a la regió oriental del delta, que va esdevenir la nova capital.
El seu regnat es caracteritza per una gran autoalabança. Va cobrir tot Egipte, d’un extrem a un altre, amb monuments al seu propi honor, amb inscripcions que relataven les seues victòries i la seua grandesa. Fins i tot va posar el seu nom en monuments més antics, apropiant-se així l’autoria. Va ampliar les grans estructures de l’enorme complex del temple de Tebes, que avui dia es conegut com Karnak Va aixecar obeliscs i estàtues colossals. Després d’això, este temple d’Amon-Ra en Karnak va prendre quasi l’aspecte definitiu. Va ser i és encara el temple més gran mai construït. Sobretot cal esmentar la sala hipòstila d’este temple la qual el seu sostre descansa sobre un vertader bosc de gegantesques columnes, 134 columnes en total!
Durant el regnat de Ramsés II la ciutat de Tebes va arribar al màxim d’expansió i esplendor. La ciutat es va estendre pels dos costats del Nil i estava rodejada per immenses muralles. A Tebes arribaven riqueses de totes les parts del món civilitzat.
També va construir dos temples excavats a la roca a Abu Simbel, al sud d’Egipte, prop de la primera cascada. Un dedicat a Ptah, Hathor i a sí mateix, i un altre dedicat a Hathor i Nefertari. Són formidables les colossals estàtues assegudes d’Abu Simbel.
Va construir el Ramesseum, supervisat pel seu fill Khaemwese. La seua funció era la de ser temple funerari per al rei. Estava situat en Tebes, a la Vell dels reis, prop de Luxor.
 Poc a poc, Ramsés es va anar fent vell. El darrers anys de la seva vida va patir d'artritis i de gingivitis i prenia calmants en forma de te, fet amb fulles triturades de salze, equivalent als moderns analgèsics.
Va morir als 92 anys després de 66 de regnat. El va succeir el seu fill Merneptà després de que els seus dotze fills més grans havien ja mort.
Va ser enterrat originalment a la seua tomba a la Vall dels Reis però va ser traslladat durant la dinastia XXIa a la tomba de la reina Inhapi de la dinastia XVIIIa, probablement junt amb els cossos de Ramsés I, Seti I i Amenhotep I, i d'allí ràpidament traslladats (a les 72 hores) a un dipòsit de mòmies a la tomba del gran sacerdot Pinudjem II, segons van documentar el mateixos sacerdots que al·legaven com a motiu la protecció contra els lladres.
 
 
 
MERNEPTÀ
Merneptà era un príncep d'Egipte fill del faraó Ramsés II i una de les seues esposes, Isetnofret. Era el tretzè fill del faraó i no semblava destinat a regnar.
Merneptà tenia prop de 60 anys quant va pujar al tron i per tant no va governar gaires anys, menys de deu. Va governar entre els anys 1213 i 1203 aC.
Merneptà va sufocar una revolta a Síria i va combatre als libis, i va dominar una nova revolta a Núbia.
El faraó va traslladar la capital de Pi-Ramsés a Memfis on va construir un palau prop del temple de Ptah.
La prosperitat d’Egipte heretada de l’època de Ramsés II es va sentir amenaçada per un nou enemic, este no venia del sud, ni l’oest ni de Canaan, sinó del mar. En esta època tot el Mediterrani oriental es va vore trasbalsat per invasors pirates que saquejaven i destruïen tot el que trobaven pel camí. Els despistats egipcis, sense entendre l’origen dels enemics, els van anomenar Els Pobles del Mar.
Les invasions dels pobles del Mar, possiblement d’origen grec, van donar-se en la mateixa època de la guerra de Troia, va ser una època confusa i terrible, l’Imperi hitita, ja ofegat per terribles guerres civils i epidèmies de fam va ser completament destruït per invasors, en este cas van ser guerrers frigis. Egipte, tot i que debilitat per les incursions dels pirates, va aconseguir derrotar-los i expulsar-los d’Egipte. El país es va salvar, però l’època de Tutmosis III o de Ramsés II ja no tornarien mai més.
L'ancià monarca egipci Merneptà va sofrir d'artritis i arteriosclerosi durant tot el seu regnat fins que va morir per causes naturals. Ell successor va ser el seu fill Seti II.
 
SETI II
Era fill de Merneptà i Isetnofret, ambdós fills del faraó Ramsés el Gran. Va governar entre els anys 1200 i 1194 aC.
Seguidament es va casar amb Tausret, amb qui va tenir el primogènit, tot i que va morir.
Seti II va tenir un regnat curt però pacífic almenys a l'exterior.
En canvi va tenir molts problemes interns; havia nomenat el seu fill Amenmesse virrei de l'Alt Egipte i durant el segon any del regnat de Seti II tota la regió dels nubis van recolzar les pretensions d'Amenmesse i es van sublevar. El mateix príncep Amenmesse es va autoproclamar faraó de l'Alt Egipte.
La revolta va durar uns dos anys en què els rebels, nubis, sacerdots de Karnak i el propi Amenmesse van ser vençuts per les forces lleials a Seti II.
 
SIPTÀ
Siptà va succeir a Seti II i va governar entre els anys 1194 i 1188 aC. Monarca menor d'edat, el seu poder va ser molt dèbil i marcà l'inici de la fi de la dinastia.
La regència va ser assolida per la reina Tausret, que havia estat la mare del primer hereu Seti-Merneptà, que havia mort abans que el pare.
A Tausret la va auxiliar el canceller Bai. El jove faraó no va tenir el control dels afers i va morir jove al cap de sis anys de regnat. Llavors la seva madrastra va assolir la corona.
 
TAUSRET
Era una de les dones principals de Seti II, i la mare del seu fill gran Seti-Merneptà, que va morir essent un infant.
A la mort del seu espòs va pujar al tron Siptà. Tausret va ser la reina regent durant la minoritat del rei. El canceller Bai la va ajudar en les tasques de govern i la va seduir, assolint el control del tresor. Al morir Siptà, Tausret va proclamar-se reina amb ple dret. Va governar entre els anys 1188 i 1186 aC.. El canceller Bai de fet era el poder a l'ombra.
L’any 1186 aC, al morir la reina Tausret, la dinastia XIX va finalitzar mentre Egipte entrava en una greu època de lluita per la successió.
De la lluita pel poder a la seva mort va emergir Setnakht, que va fundar la dinastia XX.
 
 
 
 
 
DINASTIA XX
SETNAKHT
Va proclamar-se faraó degut a les guerres civils pel tron que havia quedat vacant a la mort de Tausret. Va governar entre els anys 1186 i 1183 aC
Finalment va establir el seu control sobre les dues terres en circumstancies desconegudes.
El seu breu regnat va ser sagnant a causa de guerres i revoltes. Va esclafar les revoltes fomentades pels asiàtics, els quals van ser expulsats, i  van intentar demanar reforços als seus compatriotes d'Àsia. Sembla probable que els asiàtics esmentats foren principalment els Pobles de la mar, que al mateix temps estaven assolant l' Imperi Hitita.
Al morir Setnakht, l’any 1183 aC, va ser succeït per Ramsés III.
 
RAMSÉS III
Va governar entre els anys 1183 i 1152 aC
Era fill de Setnakht amb el que probablement va estar associat breument poc abans de la mort del pare. Va ser el pare dels següents tres faraons: Ramsés IV, Ramsés V, i Ramsés VI a més de tenir molts altres fills.
ELS POBLES DEL MAR
Al cinquè any de regnat el país va ser atacat en la zona de Xois pels libis, que estaven ajudats per una nova invasió de pobles del Mar. Ramsés els va poder rebutjar fàcilment i va fer entre ells nombrosos esclaus.
3 anys després hi va haver un altra assalt dels Pobles de la mar. Els pobles que s'acostaren a Egipte sembla que foren els peleset (filisteus), tjeker, shekelesh, weshesh i els denyen o dardanis. Ramsés III s'hi va enfrontar i es va lliurar una gran batalla que està representada al seu temple mortuori a Madinet Habu. Els pobles de la mar, procedents de Síria, no eren solament grups d'atacants sinó que viatjaven amb les dones i fills i pertinences, a peu i amb vaixell. L'exèrcit egipci va derrotar fàcilment als pobles de la mar que venien per terra i en va fer una gram mortaldat a Djahy probablement a la zona de Gaza. Ramsés va derrotar als invasors en una batalla naval que va ser representada en els murs dels temples.
Tres anys després els libis, meshwesh i altres cinc pobles o tribus van atacar la zona a l'oest del Nil (on molts libis s'havien anat establint pacíficament al llarg dels anys) . Ramsés els va atacar i va matar dos mil enemics i en van capturar ramats i altres bens dels invasors.
Egipte es va salvar de nou de les invasions. Mentrestant, el Pròxim orient entrava en una llarga època fosca i caòtica.
Al final del regnat hi va haver problemes econòmics especialment quan no es va poder pagar als treballadors de Deir el-Medina, poble d’obrers que es dedicaven a les construccions de tombes dels faraons. Els obrers es va declarar en vaga, va ser la primera vaga de la que hi ha constància en tota la història.
 En este greu ambient de crisi es va produir l’intent d'assassinat del faraó el resultat del qual no és clar; per alguns el rei va morir assassinat o poc després a causa de les ferides o del verí; per altres el cop va fracassar. El rei va morir abans d'acabar el judici contra els culpables, entre ells principalment la reina Tiy. Era l’any 1155 aC i va ser enterrat a la vall dels reis. El van succeir els seus fills, primer Ramsés IV, després Ramsés V i finalment Ramsés VI.
 
DE RAMSES IV FINS A RAMSES XI
Ramsés III va morir l’any 1155 aC i el van succeir una sèrie de reis dèbils, tots ells anomenats Ramsés, primer els seus tres fills i després altres descendents, de Ramsés IV fins a Ramsés XI. Esta època va durar 78 anys, fins al 1077 aC.
Durant esta època el poder dels faraons cada cop era més dèbil, en canvi, el poder dels sacerdots cada cop era més fort. Cada cop més, terres, pagesos i riqueses formaven part del patrimoni econòmic de la casta sacerdotal en detriment de la monarquia.
Al morir Ramsés XI l’any 1077 aC, el summe sacerdot d’Amon, que era també el cap de l’exèrcit, sense proclamar-se rei, va arribar a proclamar-se governant d’Egipte. Però, no va poder governar tot Egipte, ja que el país es va tornar a fragmentar, la zona del delta es va independitzar del sud al mateix any de morir l’últim Ramsés. Començava el III Període Intermedi. L’imperi egipci ja feia temps que havia desaparegut, però ara acabava també el Regne Nou d’Egipte.
 
L’ÈPOCA BAIXA I LES DOMINACIONS ESTRANGERES.
 
Al morir Ramsés XI l’any 1077 aC, el summe sacerdot d’Amon, que era també el cap de l’exèrcit, sense proclamar-se rei, va arribar a proclamar-se governant d’Egipte. Però, no va poder governar tot Egipte, ja que el país es va tornar a fragmentar, la zona del delta es va independitzar del sud al mateix any de morir l’últim Ramsés. Començava el III Període Intermedi. L’imperi egipci ja feia temps que havia desaparegut, però ara acabava també el Regne Nou d’Egipte.
 
III PERÍODE INTERMEDI. DINASTIA XXI.
Mentre el sud d’Egipte era governat pels sacerdots, la zona del delta era controlada per la dinastia XXI des de la ciutat de Tanis. Durant esta època, tant crítica per al poder d’Egipte, però al mateix moment també una època de crisi per a Mesopotamia i Anatolia, en Canaan va floréixer un imperi fundat per David, era l’imperi d’Israel. El seu imperi anava des de el Sinaí fins a l’Eufrates. Els reis de la dinastia XXI van mantenir bones relacions amb Israel I fins I tot els reis egipcis van casar filles seues amb el rei d’Israel.
 
 PSUSENNES II.
L’últim rei de la dinastia XXI, Psusennes II, va governar entre els anys 967 i 943 aC. Durant el seu regnat, el gran comandant de l’exèrcit va ser un home de procedència líbia anomenat Sheshonk, el qual va arribar a casar-se amb una filla del faraó. Psusennes II també havia casat una filla seua amb el rei d’Israel, Salomon. L’any 943 aC, al morir Psusennes II, va pujar al tron Sheshonk, fundant una nova dinastia, la XXII.
 
DINASTIA XXII
SHESHONK I
Va pujar al tron al ser el gendre del rei anterior. Va governar entre els anys 943 i 922 aC. El rei va aconseguir reunificar de nou Egipte en un únic estat. Va ocupar Tebes I va aixafar el poder dels sacerdots d’Amon que havien governat independentment. Molts sacerdots van fugir a l’exili a Núbia I es van establir en la capital dels nubis, Napata, on van organitzar un govern a l’exili I la resistència.
A la mort del rei Salomon d’Israel, Sheshonk, per mitjà d’intrigues, va promoure revoltes dins l’Imperi hebreu. El rebel Jeroboam, amb ajuda egípcia, va aconseguir independitzar el nord d’Israel. El país es dividia en dos: al nord Israel i al sud Judea. L’any 929 aC, Sheshonk va aprofitar la debilitat jueva I va ocupar Jerusalem, va saquejar el temple I va sotmetre a tribut per algun temps a Judea.
 
DINASTIA XXIII
Sheshonk va ser succeït per diferents reis dèbils, els quals no van aconseguir mantenir la forca I unió d’Egipte aconseguida pel fundador de la dinastia. Durant el regnat d’Osorkon II, l’any 837 aC, la zona de Tebes es va independitzar una vegada més, fundant la dinastia XXIII, contemporània de la XXII.
Egipte, dividit I sofrint tantes guerres internes era una presa fàcil per a qualsevol poble invasor. Al sud d’Egipte, el poble dels nubis ja feia molt de temps que era lliure I no estava ja dominat per Egipte, tot I això era un poble culturalment molt influenciat per Egipte, i la religió i els costums eren els mateixos que Egipte. En la seua capital, Napata, feia molt de temps que vivien exiliats els sacerdots d’Amon de Tebes, possiblement els seus descendents van aconsellar al rei dels nubis de conquistar Egipte per poder restablir el poder d’Amon.
 
DINASTIA XXIV
 El rei nubi Kashta va ocupar Tebes I va restablir en el poder als sacerdots d’Amon. El successor de Kashta, Pianji, cap al 732 aC va ocupar la resta d’Egipte menys una zona del delta. En el delta es va establir la dinastia XXIV, que resistia en front de l’invasor nubi. La dinastia només va tenir 2 reis que van governar fins l’any 720 aC.
 
 
 
 
DINASTIA XXV. ELS NUBIS
PIANJI
Cap al 732 aC, el conquistador nubi Pianji va ocupar tot Egipte menys la zona del delta. Va ser el fundador de la dinastia XXV. Al morir l’any 721 aC, va ser succeït pel seu germà Shabaka.
 
SHABAKA
Shabaka, va ser el segon rei de la dinastia Núbia, va governar entre els anys 721 i 707 aC. El nou rei va traslladar la capital del seu regne de Napata, en Núbia, fins a Tebes, tradicional capital egípcia.
Durant el seu regnat, el nou poder predominant en el Pròxim Orient era Assíria, la qual estava conquistant un gran Imperi. El rei assiri Senaquerib va assetjar Jerusalem. El faraó Shabaka va témer per una possible invasió assíria d’Egipte en cas que Judea caigués. Llavors, es va enviar un exèrcit egipci contra els assiris Durant el setge de Jerusalem, els egipcis van ser derrotats, però tot i això, el rei assiri Senaquerib va haver de retirar-se a causa de rebel·lions internes dins del seu imperi. De moment, Egipte s’havia salvat.
 
TAHARKA
A Shabaka el van succeir primer Shebitku i després Taharka. Taharka va governar entre els anys 690 I 664 aC.
El fill de Senaquerib, el nou rei d’assíria, Esarhadon
 
 
 
BAIXA ÈPOCA
DINASTIA XXVI ( Continuarà...)