Hi ha coses que no es poden negar. Que Valls i que molts altres pobles de l’Alt Camp han vist com augmentava la població per l’arribada d’immigrants, és un fet inqüestionable. En pobles com Alió, Vila-rodona, el Pont d’Armentera, les Pobles, etc., cada vegada és més freqüent veure-hi persones d’origen magribí i subsaharià. Amb tot, una ciutat com Valls ofereix, a molts d’aquests nouvinguts, més facilitats a l’hora de trobar un lloc de treball. És per això que a Valls la immigració és més visible.
La cultura, els costums socials i l'idioma, solen ser les barreres que fan que part de la gent immigrada no acabi de relacionar-se amb normalitat amb la població autòctona. Això que dic es pot constatar en el recel i la desconfiança que es demostren mútuament amplis sectors de les dues societats.
Ara, m’ha cridat l’atenció la iniciativa de l'Associació de Veïns del Portal Nou, de Valls. Aquesta associació veïnal ha decidit tirar endavant un pla d'integració per als immigrants de la nostra ciutat. Segons la meva opinió, els veïns d’aquest barri han posat en pràctica aquell consell que diu: “la millor defensa és un bon atac”. És per això que han decidit obrir les portes de l’associació perquè els immigrants també hi participin. Ara, però, cal esperar que els immigrants vulguin ser uns vallencs més: amb tots els drets, però també amb totes les obligacions.
A hores d’ara, però, i si parlem clar i català, la immigració, sobretot la magribina, representa un problema que s’ha concentrat en el centre històric de la ciutat. Al centre històric: la població autòctona se n’ha anat o se’n va cap a d’altres barris perquè s’estima més comprar-se una casa nova que arreglar la vella, els lloguers d’aquestes cases velles són a preu de saldo perquè estan a punt de caure, i la gent nova que hi acaba anant a viure té pocs recursos econòmics i normalment són magribins. Tot això ha fet, en definitiva i com ja s’ha dit molt sovint, que el centre de Valls s’estigui convertint en un autèntic gueto. Em temo que, per més que s’ho proposin els dirigents veïnals, la integració d’aquest col·lectiu d’immigrants serà molt difícil, per no dir impossible, sense la implicació de l’Ajuntament i, sobretot, sense la participació activa dels propis interessats. En aquesta qüestió, doncs, tots hi tenim molta feina a fer.
D’entrada, l’Ajuntament s’hauria de començar a prendre aquest tema més seriosament. Els immigrants són alguna cosa més que no pas unes quantes xifres; en aquest sentit crec que fer-los servir només per augmentar el cens municipal no sembla una actitud gaire encertada. Quant als vallencs, la millor cosa que podríem fer és que ens anéssim acostumant a conviure amb aquesta gent que ve de fora (del Magrib però també d’altres llocs, com Sud-amèrica). Sense complexos i amb normalitat.
És clar que tant entre els magribins com entre els catalans, hi podem trobar de tot: bona gent i delinqüents. El que hem de fer, en tot cas, és intentar que no siguem nosaltres mateixos, els catalans, els que els aboquem a delinquir. Si avui no som capaços de tractar-los com tractaríem qualsevol altra persona i els neguem el pa i la sal, demà no tindrem dret a queixar-nos de les conseqüències que el nostre comportament hagi pogut provocar.
Ara em ve al cap el cas d’una família --com d’altres-- que està vivint una situació límit de marginalitat social i laboral, aquí mateix, a la nostra ciutat. Es tracta d’un home magribí, casat i amb fills, que, després d’haver treballat en una empresa vallenca i d’haver patit un greu accident, es troba al carrer, sense feina. Aquest home, que ara pateix una minusvalidesa, ho té realment molt difícil perquè pugui tirar endavant la família. ¿Quin futur els espera, a tota la família i especialment als fills?
Deixant de banda aquest cas gravíssim, si parlem dels immigrants en conjunt, hem de reconèixer que ells també tenen molta feina a fer per integrar-se socialment. Aquí hi ha unes lleis i uns costums arrelats que s’han de respectar sense cap mena d’excusa. N’hi ha molts, d’exemples. En posaré només un parell. Primer, a Catalunya, les dones tenen els mateixos drets que els homes. Segon, a Catalunya, la menstruació no és cap raó perquè una nena deixi els estudis. Tot això, doncs, que molts immigrants han volgut passar per alt, cal que ho comencin a assumir.
Nosaltres hem de donar totes les facilitats perquè aquesta gent --que normalment arriba des d’un país tercermundista buscant un món millor-- pugui disposar dels mateixos drets que tots nosaltres. Perquè els necessitem, perquè algunes coses de la seva cultura ens poden enriquir i perquè per damunt de tot ens ha de guiar la solidaritat i la humanitat.
Ells han de fer tot el que sigui possible per aprendre a respectar les normes socials que ens han costat tants segles de lluita. Han de participar en tot allò que pugui significar estrènyer els llaços de la convivència. Des d'intentar aprendre la nostra llengua fins a participar en les activitats socials que puguin. Valls no s’acaba en els bancs que hi ha al Pati; a la nostra ciutat hi ha moltes coses a fer i, n’estic convençut, les seves inquietuds i opinions seran ben rebudes. Si autòctons i immigants fem tots els possibles per compartir aquesta terrra, potser no trigarem a veure, en un futur no gaire llunyà, un cap de colla que es digui Muhammad. Això, que potser a algú ara li farà riure, serà un dels signes més clars que els immigrants ja s’han integrat a la nostra ciutat.