Llegeixo una carta publicada a El Periódico d'un lector de Sant Adrià de Besòs. Aquest senyor es lamenta del fet que les tres xemeneies que formen part d'un dels més importants signes d'identitat de la ciutat desapareguin en breu. Pel que sembla, hi ha prevista una consulta popular perquè la gent decideixi què fer amb aquest element històric. Al final, i segons el resultat, s'haurà decidit entre: “una ciutat dormitori o bé una ciutat amb els signes d'identitat que reforcin la nostra estima cívica”, segons reconeix aquest lector.
D'un temps ençà, sembla com si en alguns llocs s'hagués estès una epidèmia anomenada referèndum. Tothom vol fer consultes populars per les coses més diverses. Això sí, qui reclama aquesta variant de participació popular primer vol tenir, generalment, ben clar que el resultat serà el que ell desitja. Així doncs, es maten dos pardals d'un sol tret: d'una banda, s'assoleix l'objectiu que es buscava, és a dir la realització d'allò que estava projectat. D'una altra, es vesteix el procés amb la disfressa de la democràcia participativa. Però és que, encara n’hi ha més, si després el resultat de l’actuació feta no és ben bé l’esperat, la culpa serà, ineludiblement, del poble, que, és clar, no ha sabut escollir la millor opció.
Certament, qualsevol cosa és sensible de passar pel filtre d'una suposada participació ciutadana. I qualsevol hi diu res! Criticar això pot significar que et pengin l'etiqueta de poc demòcrata o de no voler escoltar la veu del poble. Però, no tot és tan senzill. Hi ha una pila d'exemples que demostren fins a quin punt es pot arribar a distorsionar i manipular l'autèntic sentit i significat del que és la participació popular en la presa de decisions.
Efectivament, el cas de Sant Adrià de Besòs és un exemple de participació ciutadana poc justificada (fer una consulta popular per saber si s’ha d’enderrocar un element històric és una barbaritat. Tot i que, en el cas del municipi barceloní, hi puguin haver al darrere interessos urbanístics poc clars, segons insinua l’autor de la carta).
En l’àmbit estatal també tenim alguns exemples. El darrer és l’exigència del PP a fer un referèndum sobre l’Estatut. Ves per on, que ara el PP tan constitucionalista com ha estat sempre, diu que recollirà signatures perquè tothom pugui dir la seva sobre l’Estatut de Catalunya. Rajoy ho té clar, cal saber si la gent vol que Espanya continuï sent una única nació i que totes les comunitats han de ser iguals. Renoi! És clar que ho volem, això últim. Jo, si més no, vull que els catalans paguem el mateix que qualsevol altra comunitat i, evidentment, vull que rebem el mateix. Encara que assegurar que Espanya és una única nació en l’enunciat de la consulta, és donar per fet una cosa més que qüestionable.
Amb tot, dubto molt que aquest referèndum es pugui fer. L’Estatut és una llei orgànica que aprova el Parlament espanyol i que, per tant, no es pot sotmetre a cap consulta fora del propi Parlament. Fer-ho seria... ¡anticonstitucional!
Però això de fer crides a la participació no és una qüestió que als vallencs ens sigui aliena. Precisament a Valls aquest virus de les consultes darrerament sembla que hi ha arrelat. A la capital de l’Alt Camp van començar a fer consultes populars sobre com ha de quedar El Pati (¿no hauria sigut més just preguntar abans sobre la ubicació i les condicions de cessió de l’aparcament que no pas sobre si volem palmeres o plataners?), i ens acabaran demanant permís per poder canviar una bombeta fosa d’un carrer qualsevol.
Vull insistir que no sóc contrari a demanar l’opinió de la gent. Faltaria més. Però sí que sóc contrari que els polítics traspassin la seva responsabilitat a la ciutadania. Hi ha decisions tècniques que les han de prendre els tècnics i decisions polítiques que han de prendre els polítics, malgrat que algunes d’elles puguin ser poc populars.
Als polítics se’ls vota perquè governin, no perquè es treguin les responsabilitats de sobre organitzant consultes manegades perquè surti el resultat desitjat. Fer això és prostituir el sentit de la pròpia democràcia. Fer això no és participació ciutadana; fer això és una altra cosa.
Si es vol treballar la participació ciutadana de debò, s’ha de fer sense complexes: preguntant allò que cal preguntar i donant veu a tothom, no només a aquells que ens són més propers. La gent ha de respondre en llibertat a aquelles qüestions en què no és suficient la determinació dels polítics. I per això hi ha d’haver un reglament i unes normes de participació que garanteixin la necessitat de la consulta, així com la seva transparència. Una demostració d’interès real a fer participar la ciutadania podria ser, per exemple, els pressupostos de l’Ajuntament, una qüestió que afecta directament tots els vallencs.
En definitiva, cal distingir entre la participació dels ciutadans, necessària i insubstituïble en alguns casos, amb el que són responsabilitats pròpies del govern. D’un govern escollit democràticament perquè prengui, precisament, decisions. Tot el que no sigui això és manipular la ciutadania i defugir de les pròpies responsabilitats que els han estat encomanades a través de les urnes.
sensembuts@vallsciutat.org