MORT A LA DEMOCRÀCIA
EL vALLENC, 10-2-2006
Aquells lectors que em segueixen amb certa regularitat saben que, quan parlo de tot allò que té a veure amb l'Islam, ho faig des d'un doble vessant. D’una banda sempre he cregut en el dret de tothom a viure la seva fe de la millor manera que cregui convenient. Faltaria més (sempre que no obligui els altres a professar-la, és clar). De l’altra, acostumo a incidir en el fet que la mescla d'Islam i poder polític ha resultat, segons la meva opinió, molt negativa per als pobles musulmans al llarg de la història, així com per als pobles que els envolten.
No fa gaires mesos ja vam parlar, des d'aquest espai, de la crisi que es vivia en algunes ciutats franceses; concretament, en aquells barris on el fenomen de la immigració és més visible. Barris pobres i plens de gent marginada. Vostès recordaran, segurament, aquells dies plens d'aldarulls.
D'altra banda, segur que també recorden les veus xenòfobes i racistes que ràpidament van trobar qui culpar de tot plegat: els immigrants magribins (a tots els immigrants magribins sense distinció). I és que sempre hi ha algun desaprensiu que, no sabem si per ignorància o potser per mala fe (qui sap si és per totes dues coses alhora) aprofita la més mínima oportunitat per vomitar les seves bajanades racistes.
Ara, amb tot el que està passant als països islàmics, aquests generadors d'odi s'ho tornen a passar d'allò més bé. Des de la tribuna que gaudeixen en alguns mitjans de comunicació, ja han començat a llançar les seves consignes. I jo continuo sense entendre com és possible que tota aquesta gent encara tingui veu en alguns diaris i en algunes ràdios (i que ningú no em vingui amb la cançó de sempre sobre la llibertat d'expressió. No hi pot haver cap llibertat d'expressió, ni de res que s’hi assembli, si l’objectiu és crispar i enfrontar els pobles).
Així doncs, per la meva part continuaré defensant el dret de tothom a creure en el que li doni la gana (i, evidentment, qui no cregui en cap religió també té el meu respecte).
Igualment, defenso el dret dels pobles a conservar la seva pròpia cultura, fins i tot més enllà de la seva terra d'origen. La immigració, per tant, hauria de ser un element enriquidor per a tothom i no pas un problema. Qualsevol immigrant hauria de poder conservar les seves arrels al mateix temps que s'integra en la cultura del poble que l'acull (una vegada ja vaig dir que la integració, possiblement, s'hauria de fer a la força i tutelada pels poders públics). Per això, precisament, sempre he cregut que és necessari que els nouvinguts aprenguin la nostra llengua i s'adaptin a la nostra cultura mitjançant el coneixement (sense que això suposi perdre les seves arrels més profundes).
Però, centrem-nos en tot el està passant aquests dies i que és la raó d’aquest article. Com vostès ja saben, alguns diaris del nord d'Europa han publicat unes caricatures del profeta Mahoma. Aquests dibuixos (que es van publicar fa quatre mesos), han provocat una situació d'extrema violència. En aquells països on els islamistes són majoria, les manifestacions contra occident són una constant. Algunes ambaixades han estat incendiades i assaltades. La gent es manifesta i crema banderes. Les multituds criden consignes contra Europa i contra la democràcia (sentir com criden embogits “mort a la democràcia” és aterrador), i ja s’han produït les primeres víctimes mortals.
Després de veure els dibuixos de Mahoma, la veritat és que no m'estranya que alguna gent s'hagi ofès. Aquí a Valls, encara recordem la polèmica que va generar el cartell de carnaval de l'any passat (polèmica que vam tractar en un Sense embuts titulat Per carnaval no tot s’hi val). Així doncs, els musulmans també tenen dret a posar el crit al cel després de veure uns dibuixos que consideren insultants. No obstant això, arribar als extrems on s'està arribant em sembla una barbaritat.
Mentre a Europa els poders polític i religiós són dues coses diferents, als països islàmics és impossible diferenciar-los perquè són una mateixa cosa. Això permet els governs exercir un poder absolut sobre el poble. Cridar la gent perquè es manifesti contra Occident, deixa de ser una consigna política per passar a ser un manament religiós.
Mentrestant, els governs corruptes i tirànics d’aquests mateixos països mantenen en la pobresa i la ignorància la seva gent, mentre fomenten una interpretació de la religió fonamentalista i fanatitzada. Segons el que propugnen els poderosos, la culpa de tot el que els passa és dels països no musulmans i contra ells cal lluitar, mentre el poble es manifesta contra uns dibuixos que ni tan sols ha vist.
Sens dubte, l’àrea islàmica necessita una revolució urgent que suposi una instauració general de la democràcia i les llibertats dels ciutadans. Però, mentre això no passi, els europeus hem de saber establir on són els límits de les nostres relacions amb aquests països. Respecte i tolerància amb els creients musulmans, ¡és clar que sí! Permetre que el fanatisme religiós posi en perill la convivència i les llibertats que tants anys han costat de guanyar, de cap de les maneres. Així doncs, en una crisi com la que hi ha ara, el conjunt de les democràcies europees han de deixar clar que democràcia i llibertats són valors que no es poden posar en qüestió, per més que algú es pugui sentir ofès per culpa d’una caricatura.