Sense embuts
LES COSES DEL MUNDIAL
El Vallenc, 17/7/06
Ja s’ha acabat el mundial i la veritat és que, per als qui ens agrada el futbol, això és una mala notícia. Sort que d’aquí a poques setmanes comença la lliga. I és que a mi m’agrada molt el futbol, i amb aquest mundial m’ho he passat d’allò més bé.
En aquest mundial he vist partits molt bons i plens d’emoció en els quals algunes seleccions han demostrat de sobres perquè arriben tan amunt. D’altres seleccions, com l’espanyola, també han demostrat perquè sempre marxen dels primers. Realment, Espanya, si parlem de futbol, està molt lluny d’Itàlia, de França, d’Alemanya o de Portugal.
Però si el futbol en si mateix ja és un espectacle, també ho és la manera com aquest esport s’entén en diferents llocs del món, així com les notícies ben curioses que es generen al seu voltant.
Tot just va començar el mundial d’Alemanya, es va estendre com la pólvora, a través d'Internet, una suposada profecia de Nostradamus, una profecia que fins i tot es va arribar a publicar en algun diari: “ Quan el mes sisè del 2006 acabi, el rei d’Espanya passarà a l'altra banda dels Pirineus amb el seu exèrcit. Les legions de Belcebú l'esperaran per la batalla en les planures del centre d’Europa. La destrucció i la derrota cauran sobre els malvats. El Sant Grial tornarà, amb el rei triomfant, a Espanya.”
Doncs bé, és clar que la profecia d’aquest metge francès força guillat, tampoc no s’ha complert. En aquest cas, segurament deu ser perquè ell mai no la va fer, aquesta profecia. Si més no, després de consultar un llibre on es recullen les seves delirants visions de futur, a fe de Déu que aquesta no l’he trobat per enlloc.
Per la seva banda, podem dir que la Xina ha sigut el país que més notícies curioses ha generat al voltant del mundial, totes elles relacionades amb el fanatisme amb què els xinesos es prenen les victòries i les derrotes d’uns països, per a ells, ben llunyans i desconeguts.
És difícil d’explicar el comportament d’aquell aficionat de Xangai que, segons el diari Sport, va sortir cames ajudeu-me de casa seva quan s’hi va començar a calar foc. Això sí, ho va fer salvant de les flames, com va poder, el seu televisor. Dels nens, ja se’n va encarregar la dona. A més a més, diuen que aquest home, un cop va poder sortir al carrer, el primer que va demanar amb tota urgència va ser un endoll.
D'una manera força exagerada s'ho va prendre un altre ciutadà xinès que no es volia perdre el Mundial a cap preu. Com que la seva dona estava fins al capdamunt dels seus crits i del volum de la tele (recordem que a la Xina els partits s’emetien de matinada), va trobar ben aviat la solució als seus problemes: tancar la seva muller en una habitació amb un cadenat durant tot el temps que duraven els partits de futbol.
També era xinès (i amb aquest acabem amb el país asiàtic) aquell jove que es va llançar pel balcó per celebrar un gol, crec que d'Anglaterra. Sort va tenir de caure sobre uns arbres que van esmorteir el cop i que van fer que només es trenqués alguns ossos.
Canviant de continent, marxem cap a Mèxic. Allà certament ho tenien ben clar. Sabedors els mexicans de les seves limitacions futbolístiques, van optar per cercar d’altres alternatives. De totes, però, es van quedar amb la d'hipnotitzar els jugadors. L’objectiu era fer una prova, primer amb quatre voluntaris i, si la cosa funcionava, hipnotitzar la resta de futbolistes en els partits posteriors. I, efectivament, ho van fer en un partit (la notícia no especifica si la prova la van fer en un partit anterior o del mateix mundial). Sigui com sigui, no m’imagino el que podia haver passat davant d’una errada de l’hipnotitzador: ¿hauríem vist, per exemple, quatre futbolistes intentant pondre un ou enmig de la gespa?
Ara, si hem d'escollir els més poca-soltes del Mundial, el premi se l'endurien aquells eixelebrats que encara està buscant la policia alemanya. ¿Voleu creure que no se’ls va ocórrer res millor per divertir-se que pintar unes boles de ciment com si fossin pilotes de futbol? Les van deixar a la vora d'un estadi, amb un cartell al costat on es convidava els vianants a xutar ben fort. No cal dir que als hospitals de la zona hi havia cua de gent amb els dits d'un peu trencat.
I ara sí, per acabar, vull felicitar la selecció italiana. M’alegro molt que aquest país, pel qual sento una simpatia especial, hagi guanyat el Mundial. Encara que segurament no me n’alegro tant com els 10.000 clients italians de la cadena de botigues d’electrodomèstics Media World, als qui els retornaran l’import íntegre que van pagar per la compra de la seva televisió. Hi ha el rumor que d’aquí a quatre anys tornaran a repetir l'oferta, en aquest cas, però, només si guanya la selecció Espanyola. Deu ser, sobretot, per intentar recuperar part del que han perdut enguany.