Sense embuts
INDECÈNCIES-CAT
Article publicat a El Vallenc, 20-10-2006.
INDECÈNCIES-CAT
.
Diumenge passat es va commemorar el 66è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. Diferents institucions polítiques catalanes van retre homenatge, amb tot un seguit d’actes, al president màrtir.
En d’altres articles anteriors en El Vallenc sempre he mostrat la meva especial predilecció per aquest personatge de la nostra història (el primer article que vaig publicar en aquest setmanari estava dedicat precisament a ell). Companys és una figura en la qual tots ens hem d'emmirallar, malgrat aquesta moda revisionista que hi ha darrerament que, més enllà de voler desmitificar els personatges de la nostra història, sembla que busquen criminalitzar els qui van ser precisament les veritables víctimes del feixisme. Sigui com sigui, el dia 15 d'octubre és una d'aquelles dates en què els catalans i catalanes ens sentim part d'una mateixa pinya.
Tot coincidint amb aquesta data tan especial, CiU va distribuir de franc un DVD que venia encartat a la premsa del dia. Un DVD, tot s’ha de dir, que resulta ben il·lustratiu i que ens ensenya amb tot detall fins a quin grau d’indecència poden arribar alguns polítics per aconseguir el poder.
Efectivament, si vostès van comprar el diari el passat diumenge van poder “gaudir” de la darrera creació del laboratori de propaganda de CiU, dirigida, com no podia ser d’una altra manera, pel desconcertant David Madí. Parlem d’un DVD extraordinàriament destructiu i bel·ligerant contra el tripartit, ple de frases fora de context, imatges preses sense autorització (TV3 i el periodista Carles Francino treuen foc pels queixals) i una barreja de conceptes que difícilment poden arribar a confondre ningú, per més que aquest sigui l’objectiu principal (per exemple, tracten com un episodi de corrupció la crítica de Montserrat Tura al turisme de borratxera (!?).
Parlem d'un DVD amb una banda sonora extreta d’una pel·lícula de terror i amb unes imatges que alternen estudiadament el blanc i negre (quan surten els membres del tripartit) amb el color (quan surt Mas i companyia). Un DVD, en definitiva, fet a semblança dels vídeos de la factoria FAES (la fundació de dreta extrema del PP).
Més enllà de l’estil barroer, mentider i extremadament manipulador de la pel·lícula, hi ha d’altres qüestions relacionades amb això que no poden passar desapercebudes i que val la pena comentar.
D’entrada, cal que ens preguntem pel cost de tot plegat: realització, muntatge, estrena en una sala de cinema i, sobretot, pel preu de la seva distribució, de franc, encartat en els diaris del diumenge. Estem parlant ni més ni menys que d’un milió de DVD’s. Així doncs, tot sembla indicar que, amb aquest DVD, CiU ja s’ha gastat amb escreix els diners que legalment es poden invertir en una campanya electoral.
Els dubtes, però, van més enllà. Aquesta campanya de desprestigi cap al tripartit algú l’ha hagut de finançar. Per tant, és inevitable no preguntar-se per qui l’ha pagat i a canvi de quins futurs favors, (és clar que sempre es pot donar el cas d'algun donatiu anònim de 3 milions d'euros a CiU, com ja va passar l'any 2003, segons va revelar el Tribunal de Comptes).
Una altra cosa que cal tenir en consideració és que en els 55 minuts que dura la pel·lícula no s’hi fa ni una sola proposta. Són, per tant, 55 minuts de crítica constant i destructiva. Amb aquest muntatge CiU estrena una nova manera de fer política fins ara desconeguda a casa nostra i que cap altre partit havia posat abans en pràctica: la crítica ferotge sense aportar ni una sola alternativa. Així doncs, ens trobem davant d’un missatge que podem interpretar en un doble vessant: davant la manca d'alternatives i de propostes, cal aplicar una visió sectària i esbiaixada de la realitat.
En aquest DVD trobem, d'altra banda, un fet que no deixa de ser sorprenent: el PP, partit que ha tingut un protagonisme destacat en els darrers anys en la vida política catalana (i no precisament per qüestions positives) gairebé no apareix (li dediquen 13 segons). Deu ser per l'entranyable amistat que les dues formacions polítiques s'han demostrat durant molts anys.
Els atacs i la crítica punyent se centren especialment en el PSC (la qual cosa es pot entendre des del punt de vista que els socialistes són els principals rivals) i en ERC. I és aquí on tothom queda desorientat amb la maniobra convergent.
Si, d'una banda, Artur Mas ha anat al notari a signar que no pactarà amb el PP i, de l’altra, segons es veu en aquest DVD, ERC queda demonitzada, humiliada i ridiculitzada, a CiU només li val guanyar amb majoria absoluta per poder governar amb una certa estabilitat. CiU, incomprensiblement, s'ho juga tot a una carta.
Així doncs, ens trobem davant una campanya que molts ja qualifiquen de boomerang, ja que s'hi pot tornar en contra de la pròpia CiU. És clar que els militants i simpatitzants de la federació conservadora no necessiten aquestes maniobres de propaganda al més pur estil NO-DO. És més, UDC ja s'ha desmarcat del darrer producte de la factoria de David Madí. No obstant això, 23 anys de govern de dretes a Catalunya donen per fer més d'un i de dos vídeos (hi ha qui demana ja una segona part en què es parli de connexions amb la màfia russa i dels casos Cullell, Pallerols, Banca Catalana, Treball, Casinos, etc.)
Però és que l'electorat dels partits d'esquerres, veient això, ja saben el pa que s'hi dóna. Així que ja poden córrer el dia 1 de novembre a votar si no volen que Catalunya caigui en mans dels que centren les seves accions en la rancúnia (CiU, convençuda que és l’única formació política legitimada per governar Catalunya, torna a considerar el país com una finca de la seva propietat).
Així doncs, i tornant al començament d'aquest article, CiU també va voler fer diumenge el seu homenatge particular al president Companys. Si més no, ho va fer a la seva manera i com ells saben fer les coses. Si Companys va ser un exemple de coherència ideològica, els convergents van fer coincidir aquesta data (la del seu afusellament) amb la distribució pública del DVD Confidencial-CAT.
I, com a homenatge, res millor que contraposar, d'una manera ben visible, qui va ser un model de comportament i d'honestedat política enfront d'una acció bruta, manipuladora i mancada d'arguments com és aquest DVD que passarà a la història com a exemple d'allò que mai no ha de formar part de les regles del joc polític.