Sense embuts
::Inici >LA PINACOTECA DE VILABELLA
LA PINACOTECA DE VILABELLA
Article publicat a el Vallenc, 12-1-2007
.
Després d'unes setmanes de descans amb motiu de les festes de Nadal, torno a les pàgines d'El Vallenc en aquest espai Sense embuts. I ho faig, en compliment d'una promesa, per a escriure sobre un petit poble de la nostra comarca: Vilabella, i en relació amb un fet prou important com és el naixement d'un nou espai de cultura: la Pinacoteca de mossèn Comamala.A començaments de desembre l'alcalde de Vilabella, Jesús Aubia, em va convidar a la inauguració d'un futur espai d'exposició d'obres d'art en el seu poble. Certament, no em va suposar cap esforç acceptar la invitació d'un alcalde, conseller comarcal com jo, amb qui mantinc una excel·lent relació. Així que el diumenge 17 de desembre a l'hora indicada vaig fer cap a Vilabella.
Pel camí anava pensant com seria aquella pinacoteca. Amb la mentalitat de qui viu en una ciutat, vaig cometre l'error del tot imperdonable d'imaginar-me un espai relativament petit i limitat quant al seu contingut. En fi, allò que, des d'una certa petulància ciutadana, podem creure que li correspon a un poble.
Res més lluny de la realitat. El que em vaig trobar va ser un autèntic museu situat en un lloc immillorable (un antic convent de monges dominiques rehabilitat); amb extraordinàries pintures ordenades i exposades amb bon criteri. Veient allò, era inevitable no pensar en l'enorme treball i en les dificultats que s'hauran hagut de superar per poder muntar un equipament d'aquelles característiques en un poble com Vilabella. I no ho dic pas perquè dubti de la capacitat de ningú. Ben al contrari. Ho dic perquè tothom sap com és de difícil tirar endavant projectes en municipis petits, amb recursos limitats i on el treball desinteressat i vocacional és el que sovint fa que s'assoleixin els objectius.
I això, d’alguna manera, és el que ha passat a Vilabella. Vilatans, membres de la Fundació Mossèn Comamala i Ajuntament es van proposar un dia tirar endavant el projecte iniciat pel propi mossèn, i ho van aconseguir. Realment, poden estar ben orgullosos del resultat.
Romà Comamala i Valls va néixer a Barcelona l'any 1921 en el si d'una família benestant. El seu estatus el va permetre rebre una educació i adquirir uns coneixements a l'abast, en aquell moment, només de les famílies ben situades econòmicament. A banda dels estudis, els coneixements d'art li van arribar a mossèn Comamala gràcies al cercle d'amistats de la seva pròpia família, compost en gran manera per intel·lectuals de l'època.
Arribada la Guerra Civil, Comamala va perdre un germà, la qual cosa va fer augmentar l'esperit religiós a casa seva. Així, doncs, la religió va ser el refugi en què va buscar aixopluc la seva mare, que mai no es va refer de la pèrdua d'un fill.
Tot i que en un principi va començar a estudiar dret, Comamala va abandonar aquests estudis per estudiar Belles Arts. Més endavant va ingressar com a novici a Poblet i, al cap de tres anys, ingressà al seminari de Tarragona. Ja com a sacerdot, va ser destinat a l'Argilaga i posteriorment a Santes Creus. Després de passar per Castellvell arribà a Vilabella l'any 1964. La seva integració al poble fou tan gran que ja mai no deixà aquesta parròquia fins a la seva mort, l'agost de l'any 2000.
A Vilabella va fundar la revista Joc vell i voltes, que encara es publica. També va crear el Casal Parroquial, lloc de trobada de la gent del poble i on es van desenvolupar importants activitats socials i culturals. L'any 1968 va fundar l'Esbart dansaire de Vilabella i més endavant la Coral de Vilabella. A poc a poc, encara té temps per crear el Museu del Camp que aplega més de mil peces.
Tot i la seva gran activitat social, el gran llegat de Comamala són les obres d'art. Precisament és durant la seva etapa com a capellà de Vilabella que el mossèn combina la seva feina pastoral amb la seva gran passió: l'art. Tant és així que es converteix en gairebé un col·leccionista compulsiu. Tots els seus estalvis i fins i tot part del patrimoni familiar que ha heretat els destina a comprar obres d'art. Però no adquireix qualsevol cosa. El seu objectiu és l'art religiós i el que pretén és fer-se amb un nombre de pintures suficients que li permetin explicar la Història Sagrada a través dels quadres. Comamala segueix un ordre cronològic en les seves adquisicions, la qual cosa, segons els entesos, va significar que alguna vegada prevalgués més allò que s'explicava en una pintura que no pas la qualitat de la pròpia obra.
Avui tenim la fortuna de gaudir a Vilabella d'una pinacoteca en què se'ns mostren les obres més importants d'aquest col·leccionista que també va ser pintor, autor teatral i poeta. Allà podrem admirar un bon grapat de pintures religioses, generalment del barroc.
Abans parlava del mèrit de la gent de Vilabella i de les seves entitats. Seria injust no fer esment de l'excel·lent feina de Jordi París, director del Museu de Valls, que va posar tota la seva experiència i coneixements al servei de Vilabella (en pocs minuts em va donar una veritable lliçó d'art sobre el barroc i la col·lecció del mossèn).
No vull acabar sense agrair l'hospitalitat de la gent del poble, dels representants del Patronat Mossèn Comamala i la del propi alcalde Jesús Aubia. Tots plegats em van demostrar que quan la gent treballa fent pinya amb el poble com a objectiu principal, l'èxit està assegurat.