tomas espluga ( artista pintor i contacontes)
Exposicio virtual
Obro les mans i les cendres del no res marxen esmunyides pel vent , el que ahir era tot un mon , avui es fon en el record i rellisca en un giravolt de llàgrimes blaves brunyint els capvespres de núvols i grisalla ...
Galeria fotogràfica
La realitat es ficció ...o pot ser si mes no, una variable de la mentida en que la vista ens enganya amb la bellesa de la imaginació
títol de la fotografia
(tres lleopards a Paris)
Tarragona... màgica
La verdadera amistad es como la fosforescencia, resplandece mejor cuando todo se ha oscurecido.(Fecsa-Endesa)
deia el gat que hi veu per la nit....
Indi flautista 6
Galeria fotografica
I a les hores havia milions de grans de sorra i ...i...un lleopard
O potser era un gat ...?
Pintures i escultures
Una mostra de la meva obra
Sento el batec de la vida dins la pedra morta ... milions de grans d’arena es mouen per sortir a respirar l’aire de la vida...un altre cop, un altre cop ... ella em demana
Pintura
Escultura
Maternitat
No em fa fressa el vent gelat , ni la pluja, ni trons, ni llampecs...son els teus braços mare que escalfen els temps que vindran
Pregaria
Escultura feta amb pedra arenisca
La Dida
El Crist
The family
Ella i jo
Quin miracle tant estrany fa que una fada es converteixi amb bruixa...? va preguntar el viatger al oracle de Delfos El matrimoni ... ignorant, li va contestar darrera del taulell del bar un divorciat amb la nòmina embargada .
Monument
Virilitat
Pluja de maig
Maldecap
El conductor
Quetzalcoalt
Susana i els vells
Parella
Sol i lluna
La parella
Lleguadoc
Galactica
El cumpleanys
Metamorfosis
Som el que semblem ?
Els amants
Els contes del Josep
Conte de Nadal
CONTE DE NADAL
Es trobava reunit el consell d’ancians... cares serioses, preocupades moltes d’elles amb
signes evidents d’irritació, es notava que aquell assumpte no era un determini fàcil de prendre...el
sistema exigia un judici, una condemna rapida l exemplar i per tant dolorosa, a mes, feia
tremolar la personalitat del acusat fill únic del màxim mandatari, empresonat pel seu propi
PARE al descobrir en el seu comportament signes evidents de traduiria i rebel·lió molt
semblants als que van costar un cataclisme de guerres i afrontaments en el passat l, tant de
bo que es va restaurar l’ordre però vencedors i vençuts van quedar separats per sempre
per barreres de odi l rauxa ELL va ser babau una vegada i ara estava en
el cap de tothom la infinita tristor que es els fets li estaven produint per repetitius _
Per fi compareix l’ acusat a la sala, tant mateix ; els greus càrrecs imputats es planta gallard l seriós davant els jutges, un ajustat vestit platejat li dona un aire de baronia ,coratge i
dignitat, els llargs cabells li cauen desordre damunt la cara intentant amagar els immensos ulls blaus que es claven sobre els jutges i tots els present a la sala que ominosos no gosen a aguantar-li la mirada .
Ni un muscle es va altera
del seu rostre ¡ .. prou sabia de quina mena era
la condemna que segons les lleis del seu regne li aplicarien . desintegració, dispersió de
molècules i un llarg l dolorós viatge amb el. temps i el espai...pot ser que desprès la
redempció i la llum...la redempció. ..de quina culpa? ¿ De voler ser com ELL...?
O si ELL... en el últim moment encara alces la veu per exculpar—lo?...
Totes aquestes preguntes bategaven al seu cap fen que gotes de suor vessessin en el rostre del que en aquells moments no podia ni encomanar-se a la seva mare per que no en tenia .
Ostentosament es va aixecar el mes qualificat dels jutges i amb veu greu que va fer tremolar tota
La sala va dir...
-Acusat.`..pel poder que ELL em dona et condemnem a trenta l tres anys de exili en un lloc en el que estaràs el mes desgraciat entre els desheretats i on portaràs el missatge, la paraula del teu PARE i on en el teu martiri a la vegada estarà la exculpació del pecat de una humanitat perduda ...mes ell, ja no escolta les ultimes paraules del gran jutge es deixa porter pels fets...en la cúpula de la sala un hexàgon lluminós pampa lleixava durant tot el judici i ara en acabar brunyia mes fort que mai .
Un espetec de mans porta en volanders al acusat sense que ell fes cap mena de resistència a la cambra de sortida , a la taula de dispersió.
Aplanat i vençut va consagrar-se en un dolor immens, com mai havia experimentat el seu cos en el començament del procés ... a la vegada d’immediat va senti el benestar de una caiguda en el buit de la foscor i el refulgir de miríades de galàxies que el sacsejaven al travessar-lo.
I un altre cop el patiment i el dolor el van treure del marasme en que havia caigut en un viatge sense cap experiència anterior .
A les hores una llum el va ferir els ulls i encara que allargant la ma, va voler demanar ajuda ,
Mama, mama va dir i tanmateix ho mes un plor li va sortir de la gola -havia perdut la capacitat de parlar- però recordava i veia , si ,podia veure ,davant seu acaronant-lo uns altres ulls immensos ,blaus com els seus que el miraven emocionats , i una dona formosa com els estels del cel que l’observava meravellada
Una mica mes lluny un home barbat de dies estava bocabadat mirant-lo
-Maria , Maria - va dir l’home barbat ,es un nen...es un nen
A les hores es va arrupir en els braços de la dona i en la freda nit de la ciutat de Betlem es va quedar profundament dormit. .
Contes de fades
SOMNIS DE FADES
El cant feréstec del gall d’indi trenca el silenci de la matinada
la fada va obrir els ulls, papallones, caderneres , pardals i orenetes van estirar les ales posant-se a volar pel damunt de la muntanya blava, una cançó de
fons acompanyava el naixement de un nou dia ., paraules
com Houston tenemos un problema sonaven clares pel intercomunicador ,una
guitarra bategava xisclant junt a la veu del cantant ...¿o era el crit esfereïdor de una fera
d’un animal en cel ?
La melodia tornava i tornava una vegada i un altra deia , cantava
Era Maria el travestí mes bonito del lugar como mucho la mujer mas sexi
...en Ia comisaria nos conocimos...entre rejas nos conocimos ...en el confesionario estuviste muy inspirada .Me cuentan que ya no eres de este mundo dicen que aquella estrella reflejada en tus ojos es como el carmin de tus labios el carmin de tus labios .... te hacia mas deseable... l
Le fada es va acabar de despertar ··...les ultimes paraules que va escoltar va ser el títol de la. Primera cançó del CD de Zaraustra When a man loves a woman ( perquè a els homes estimen a les domes)
I es va a preguntar ¿ Si es tan complicat fer durar l’ amor que hi faig jo una fada de pel·lícula en aquest indret amb una carabassa i uns ratolins merdosos ? i emprenyada agafa la seva vareta màgica i s’. obri pel mig del bosc .Pel camí es troba una princesa i com que no se sap perquè s’havia tornat anarquista , tot de sobte li diu que li faci un bes al cul i la torna una granota .
iEn aquell instant a mil quilometres de distancia per l’afecte papallona un bisbe de la Església Republicana va fer un exorcisme i el Papa Benedicte va tornar-se boig i va donar mil milions d’euros per comprar preservatius pels negrets d’Africa
¿Dos miracles en un sol dia ... es va preguntar la fada?
dubtosa i a la vegada preocupada va mira el naixement de un nou dia
en aquell instant el Challenger havia esclatat i les ultimes notes que es van escoltar per la radio del cotxe van ser
Era Maria el travestí mes bonito del lugar como mucho la mujer mas sexi
...en Ia comisaria nos conocimos...entre rejas nos conocimos ...en el confesionario estuviste muy inspirada .Me cuentan que ya no eres de este mundo dicen que aquella estrella reflejada en tus ojos es como el carmin de tus labios el carmin de tus labios .... te hacia mas deseable... l
Coses de fades ...
El nen de xocolata
EL NEN DE XOCOLATA
Hi havia una vegada fa molts , anys un matrimoni (el Joan i la Mercedes) que es guanyaven la vida fen
Llaminadures de xocolata, caramels i pastissets ,els seus dolços eren molt preuats i la gent
feia cua per comprar-los, els negocis els hi enerven be però ne eren feliços per que no havien tingut fills
I com es podeu imaginar estaven tristos per aquest motiu.
El temps ve passar i el Joan...ve tu aquí... que un dia ve tenir la idea de fer un nen de xocolata per que havia
llegit el conte de Pinotxo i es va dir ,... si el Gepetto ve fer amb fusta un ninot que corria pels
carrers i era un entremaliat, jo també provaré de fer—ne un, de xocolata -esta clar a veure si en faig famós i ve gent
de tot el mon per comprar els nostres dolços a les hores jo i la Mercè en fer-nos grans tindrem companyia.
Dit i fet , amb molta cura ve desfer xocolata,, el va deixar refredar i quant ve ester en el seu punt
començar a modelar—lo , cabell d’Angel pels cabells,(no podia ser d‘altra manera) una barreja de xocolates
negres per la pell ,cireres desfetes pels llevis i sucre glaçat pel blanc del ulls que va tintar de color blau
cel . I es va dir, parlant amb ell mateix ...vaig e fer també. ei cor del nen, ve agafar el millor xocolata que tenia el va refinar , passant-lo
una i altra vegada pel sedàs i per fi li va posar dins de la figura. Quina meravella de obre li va
sortir , la família, els amics i coneguts van quedar bocabadats ...he mes li falta parlar li deien i el pastisser estava
molt i molt orgullós ...es va engreixar uns quant kilograms i tot...
I una nit igual que el Pinotxo del conte, el nen de xocolata com si una fada l’hagués
tocat
amb la seva vareta màgica ve cobrar vida...quin goig i com parlava el nen de xocolata es movia hi fins hi tot es feia petarrufos .
No cal dir que no era gens de mandrós i al col·legi gaudia de ser molt mes llest que qualsevol altre nen del poble fins i tot en una setmana ja portava els contes de la botiga .
-Mama. Papa , deia el gàmmarus mireu quans de cèntims en guanyat avui venen els pastissos secs de la setmana passada...i a la gent els hi feia gracia aquestes bretolades .
Quin rebombori en el poble , tothom en parlava també d’altres comarques venien a veure al xicot de xocolata i com es pot suposar el negoci era rodó
.
Però la felicitat no existeix i alguna pega havia de tenir el brivall
Els hi va sortir tafaner i molt de xafardejar i esbombar les coses que escoltava parlar a les dones i homes que entraven e comprar a la
tenda , que si aquella se ho feia amb el pregoner, que si el alcalde cobrava comissions dels constructors es quedava diners de les festes majors i totes aquestes
malifetes que de vegades la gent fa d’amagat i tothom sap i se les calla ell les xerrava com un bocamoll e tothom que se el volgués escoltar.
Que ve succeir ? dons que la gent es ve enfadar molt i van deixar d’anar a la pastisseria a comprar , no volien que els seus secrets s’esbombessin e tort i dret .
A les hores el Joan el ve agafar de les orelles i el va embarcar en un vaixell
que anava cap el Africa i li ve dir ... au , a corre mon, fins que aprenguis e comportar-te com una persona , a fer companyia els negrets com tu i tafanejar a un altre lloc , el ve escridassar
I el nen de xocolata tot trasbalsat desprès de dies i dels dies de viatjar en el vaixell es va trobar en mig de una gent que no tenien res per menjar, de nens com ell però de carn i os que ploraven i es morien de fam per que les seves mames ne els hi podien alimentar
Passaven els dies, les setmanes i mesos i ell es posava cada vegada mes trist veien tot aquella misèria
Però com era molt llest( ja ho em dit al principi del conte) ... de sobte es va adonar que les mames dels nens de vegades quan no rajava gens llet dels seus pits els hi donaven el dit
per que xopessin i eixí callaven .... Jo també faré lo mateix va dir, i el
primer nedo que ve trobar plorant de gana aferrat a la mamella de la seva mere que si mes no, semblava un moniato sec, li ve posar el dit e la boca... ¡ quina embranzida del nen,
xumant i rient , i que bonic el goig de la mare caient-li les llàgrimes d’agraïment
per salvar el seu fillet de morir de fem". Però es ve doner conte que el seu dit de
xocolata havia desaparegut , esta clar el xocolata s’havia desfet ... es igual va
dir...i ve continuar un dia i altre donant de menjar del seu cos e tota aquella gent
, Sobre tot als nens
, Com es podeu imaginar el cap del temps ja no quedava quasi be res del nen de xocolata , Anava pels camins, pels rius i muntanyes arrossegant-se i donant e tothom que tingues gana lo que li quedava de aquella
figura tant preciosa que va ser un dia —
Però una historia tant bonica no pot acabar malament...encara
quedava una mica del nen de xocolata , precisament el cor lo mes preciós i gustos de la figura Doncs resulta que tres mags d’Orient que anaven de viatge el van recollir al assabentar-se de la seva historia i desprès de molts dies - i camí de viatge i guiats per un estel ven arribar e un poble i amb molta cura ven oferir regals al nen Jesús a la Verge Maria i a l seu espòs San Josep .
i com ja tots deveu haver imaginat , el cor del nen de xocolata va ser el primer el primer dols que va tastar el fill de Deu la verge Maria i San Josep