tomas espluga ( artista pintor i contacontes)
- Presentació
- Passem pagina de escorcolls buscant qualsevol utopia , tot es lo que es... donem un temps al esperit per que ens marqui el camí que ens deixi a les portes del no res ...
Rss
Exposicio virtual
Obro les mans i les cendres del no res marxen esmunyides pel vent , el que ahir era tot un mon , avui es fon en el record i rellisca en un giravolt de llàgrimes blaves brunyint els capvespres de núvols i grisalla ...
Ingrid (La filla)
1000 paraules d'amor
Escolto els brams de les besties davant el refugi...
La
Galeria fotogràfica
La realitat es ficció ...o pot ser si mes no, una variable de la mentida en que la vista ens enganya amb la bellesa de la imaginació
títol de la fotografia
(tres lleopards a Paris)
Tarragona... màgica
La verdadera amistad es como la fosforescencia, resplandece mejor cuando todo se ha oscurecido.(Fecsa-Endesa)
deia el gat que hi veu per la nit....
Indi flautista 6
El vols sentir...? cliqueu damunt la senyal
Galeria fotografica
I a les hores havia milions de grans de sorra i ...i...un lleopard
O potser era un gat ...?
Escultures i quadres perduts
Vaig cridar el seu nom
i l’aire s’ompli de poesia
Vaig buscar el seus llavis
i el mon es va inflamà
¡era ella i quant formosa
la llum que l'envoltava
vaig dir un altre cop...
SATOR
AREPO
TENET
OPERA
ROTAS
Homenots
Gent de poble...del meu poble
el teto
Vaig veure atemorit com s'aixecava de la cadira , la gorra calada quasi be fin els ull; esdevenia tot ell una imatge que em va fer tremolar les cames...portava barba de dos setmanes i de segur la seva camisa i pantalons no coneixien el safareig feia molt mes temps
-tu noi, em va escridassar ¿que tinc de vindre jo a buscar-me el carajillo...?
- ! espavila; que es fa tard i vol ploure , em va recriminar tota seria després quan jo tremolos vaig agafar el conyac junt cafè i el aigua i la vaig portar al Joan de cal Teto ...
Menys futbol i mes números...! em va dir al deixar el servei damunt la seva taula; Un personatge era , però no crec que el Teto en tingues constància i que pogués copsar la ment de un brivall de nou anys ... menys futbol i mes números va remugar escoltant per la radio del cafe com el Matias Prats gaudia del gol que en Puskas havia clavat al Ramallets ...dads pel c... va dir i mai vaig saber si es referia al Barça o al Madrid..., i es va quedar penjat amb els seus pensaments i forfollant en contra de alguna cosa que no anava be en aquest país ...capellans , monges , el carajillo havia volat en un tres i no res...
Mama ¿ per que li diuen el Teto? no recordo si me ho va explicar...en tot cas el meu avi em va dir que un dia en temps de podar la vinya no es van donar compte i es va cruspir tot el vi dels homes de la colla, a les hores va dormir tota la tarda amagat al bosc i en plegar de la feina de entre els pins van escoltar una escridassada que els hi deia... fills de p...explotadors...dats pel c...
Bona noia,bona noia ...deia el Joan, estirant les orelles a la gosa en un intent de fer-li oblidar el mal tràngol desprès que el cabo li tornès un punta peu que va restablir l'autoritat del cos...
A terra entre les seves cames es va a posar a dormir
Pintures i escultures
Una mostra de la meva obra
Sento el batec de la vida dins la pedra morta ... milions de grans d’arena es mouen per sortir a respirar l’aire de la vida...un altre cop, un altre cop ... ella em demana
Pintura
Abstraccio materica 1
Abstraccio materica
Acrilics i oli , sorra i pols de les pedres de les muralles de Tarragona...
Escultura
Abstraccio alimenticia
Portem el sopar a taula amb cura ,que la nit pot ser llarga... els convidats pocs i ben avinguts, el menjar escàs , allunyem els fantasmes del mal son , fruïm del amor amb les primeres llums de l'albada
POEMA A UNA MARE
maduixes...cireres... magranes ...i els teus petons , mare? sento que ja soc gran i ara t'enyoro mare ...temps fugit de hores dolçes , de berenars de pa vi amb sucre, de maduixes cireres i magranes ...on ets infantesa ?
Pescadors d'aigüa dolça
El nostre amic Black ens espera... o no
si...pero el van tornar al aigüa
El peix errant
Si et un peix-gat a corre-cuita a perseguir ratolins
Una nit l’aigua va esclatar en focs de mil colors , el cel es va esglaiar en veure els grocs i púrpures envoltats d’uns blancs verds maragdes , per un moment en vaig creure jo pobre de mi un peix d’aigües dolces que les festes de Sant Magí havien començat , o que el barri del Serrallo trontollava per Sant Pere ! festa major¡ !festa major¡... gelats i sangria per tothom , gegants i nans pels carrers de Tarragona l’àliga dansant lo ball mes bonic, noies i nois agafats de les mans...son sardanes ? millor...festa... festa , els castellers aixecant el dos de nou amb folra i manilles ... que no son castellers ....que son els guerrillers de heizbolà i els coets maten a la gent...amagueu-se ...amagueu-se... ¿ on aneu soldats jueus? deixeu als palestins en pau ... pobre peix t’has errat de mar... li va dir la medusa i va mossegar a un güiri que passava per allí
Fugida a Egipte
Conte propagandistic
Anem tirant Maria que de brètols això n’esta emplenat ,mentre tant l'estel d'Orient que havia guiat als tres reis mags i que en realitat era un coet Katiuska els va passar xiulant pel damunt del cap...
Sant Josep , Maria i el seu fill Jesús començaren la fugida en primer lloc cap Egipte i desprès un pas rere l’altre a la frontera de Espanya on a la cafeteria van llegir aquesta propaganda.... (cliqueu al damunt)
Hotel Guillem Encamp
Encamp, Andorra, Paisatge
Hotel familiar en grandvalira
www.hotelguillem.net
Alfa 28
A Betlem hi ha nascut un infant...
Es trobava reunit el consell d’ancians ...cares serioses, preocupades moltes d’elles amb signes evidents d’irritació ;es notava que aquell no era un determini fàcil de prendre... el sistema exigia un judici, una condemna ràpida i exemplar i per tan dolorosa ... a mes, feia tremolar la personalitat del acusat fill únic del màxim mandatari, empresonat pel seu propi pare al descobrir en ell signes evidents de traduiria i rebel·lió molt semblants als que van costa un cataclisme de guerres i enfrontaments en el passat . I tan de bo que es va restaura l’ordre vencedors com vençuts van quedar separats per sempre per barreres de odi que van perdurà pels segles ...Ell va ser babau una vegada i ara estava en el cap de tothom la infinita tristor que els fets produïen en els mes vells i savis del consell . Per fi compareix l’acusat a la sala , tan mateix els grues càrrecs, es plantava gallard i seriós davant els jutges , un ajustat vestit platejat li donava un aspecte de baronia i dignitat, els llargs cabells li queien amb desordre damunt la cara intentant amagar un ulls blaus que es clavaren com a sabres sobre els jutges i tots els presents...però ni un muscle es va alterà del seu rostre ...prou sabia de quina mena era la condemna...desintegració, dispersió de molècules i un llarg i dolorós viatge amb el temps i el espai ...pot ser que desprès la redempció i la llum... la redempció ... de quina culpa? ¿de voler ser com Ell ...? o si Ell... en el últim moment encara alces la veu per exculpar-lo ?... Totes aquestes preguntes bategaven al cap del empresonat i feien caure grosses gotes de suor vessant el seu rostre. Ostentosament s’aixecà el mes qualificat dels jutges i amb veu greu que va fer tremolar tota la sala va dir...Acusat ...pel poder que Ell em dona ...et condemnem a trenta i tres anys de exili ... a un lloc on seràs el mes desgraciat entre els desheretats i on portaràs el missatge , la paraula del teu pare...mes el acusat ja no escoltava, es deixà portar pels fets... en lo mes alt de la sala un potent triangle de llum brunyia amb mes força que mai, mentre un espetec de forces l'empenyia sense que ell fes cap mena de resistència, a la cambra de sortida.
Pare...pensava quina llarga nit m’espera ... aplanat a la taula de dispersió no es va donar conte ...encara que estava pendent i amoïnat pel començament del procés...un dolor com mai havia experimentat el va colpir i no va saber el temps que va estar caient en un pou sense fons ..després una sensació de benestar el va envoltar fins que novament el dolor intens i el refulgir d’una llum va ferir els seus ull, va voler parlar i tanmateix un plor va sortir de la seva gola... havia perdut la capacitat de parlar...però recordava i veia ...si podia veure altres ulls immensos, blaus, que el miraven emocionats...una dona formosa com les estrelles l’observava meravellada una mica mes lluny un home barbat de dies estava bocabadat mirant-lo. Maria …Maria es un nen…es un nen...va escoltar abans de notar la gelor de la nit de la ciutat de Belem... a les hores es va arrupir entre els seus braços i es quedà profundament dormit...
Llums i ombres
Somio que estic despert quan noto les teves mans acaramel•lades voltant les meves mans , els teus llavis fressant el meus llavis
miro mes enllà de les trinxeres , i un calfred esborrona tot el meu cos... somio que entre els teus braços trobo refugi i em desperta el brogir de les bales xiulant pel damunt del meu cap...llums i sorolls colpejant el meu ànim ...una bengala esclata en mig de la nit, els infidels son cridats a la batalla udolen els gossos anunciant el traspàs de mil ànimes ...els vells tornaran a resistir ...una vegada mes i un altra la batalla final s’alenteix ... potser demà amb la boira de la matinada arribarà la foscor...pot ser Mexic ...Mexic ... (de les guerres del futur que encara no està escrit) Emiliano Zapata
Maternitat
No em fa fressa el vent gelat , ni la pluja, ni trons, ni llampecs...son els teus braços mare que escalfen els temps que vindran
Pregaria
Escultura feta amb pedra arenisca
Josep Maria i Josep
Artistes de la decada del 64
Cançons composades pel Josep Maria i el Josep
acompanyament guitarra Paco el Gitano
ajali.ali-ole cliqueu per escoltar la guitarra del Paco
cantada per primera vegada al Poble espanyol de Barcelona en la verbena de sant Joan
ajali,,ajaliii...olé
oleeee.ajaliii....ajaliii...ajali
jalifafa...oléee, ejeje...
jafaaa....eleee...holeee
eeeeehhhh...taka taka taka taka i takataka
jefali vine cap aqui...
taka taka marxa cap allà
eleee elee ajaliii ajalaaaa....jafaliajala.
L'Home de les cavernes
Estava l’home mirant el capvespre assegut amb les cames creuades i un sospir se li va escapar del seu pilós pit , davant seu, el Sol en un últim minut d’aquell dia va tornar-se de mil colors diferents passant en un moment del vermell taronja al blau violeta ; també el cant del mussol es va deixar-se sentir en mig dels arbres . Ulk... va dir l’home, i un somriure de beatitud va creuar el seu rostre mentre el seu ànim es complaïa amb l’entorn serè de les agòniques llums del capvespre.
El foc de davant seu va cruspir en atiar-lo amb una rama resinosa que havia trobat per la matinada en mig dels bosc i un ventall d’espurnes van eixir al voltant de la foguera...Ulk... va tornar a dir l’home i va posar-se a mirar els estels que parpellejaven en un cel ara blau fosc amb tonalitats liles.
Per primer cop el cometa Haley va fer-se visible a la dreta de una lluna plena que semblava banyada amb sang i tot que immòbil, l’home sabia que cada nit era diferent de l’ anterior ; per la distancia una del altra d’aquelles dos llums, es va gratar el cap i va dir un altra vegada Hulk Hulk ...en aquell moment es va donar compte de que l’expressió havia estat diferent però no va esbrinar el per que, tot que es va a posar a dir ulk ulk o Hulk Hulk va remoure a les hores les brases del foc e inconscientment per apagar la rama de resina va dibuixar en la cendra aquest signes
tant o mes inversemblants que els sorolls de Hulk hulk hulk que tot seguit amb un crit gutural semblant a un rondineig que va repetir una i altra vegada , per fi es va treure la pell de zebra que li cobria les espatlles protegint-lo del fred i va amagar-se a la cova on l’esperava la seva femella per fer l’últim àpat del dia .La tardor era temps de gaudir dels queviures recollits en els temps de bonança.
Tres cents mil anys mes tard un altre home anomenat Albert va despertar-se a mitja nit amb la vista enterbolida ,
trontollant es va posar les ulleres i va escriure en el vidres humits de la finestra
Hulk ulk anava dient amb un somriure neguitós , a la seva ma hi portava un llumí amb el que va encendre una cigarreta.. la radio del veí estava tocant ... estan clavadas dos cruces en el monte del olvido
relativament cert, va pensar.
El cometa Haley tornava una vegada mes a aparèixer en mig d’un cel lila púrpura l’Albert Einstein va sospirar
i se en va tornar a dormir.
Fi
Itaca
Poemes
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos, (…)
El sol pot pondre's i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s'apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després…
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada ,deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Salvat-Papasseit La gesta dels estels(1922)
I quan les fulles de la tardor acoloreixin d’or vell l’estiu dels teus llavis,
besem un altra vegada ,
...tot està per fer, si tu vols...
(anonim 2005)
El pont
Passa sense por; a fi de contes te hi estaràs tota una eternitat va rondinar la mort impacient
I pel pont i van passar la Maria Bosch i la Iduvina Olmedo sense protestar quasi be...
¿feia falta tanta presa ? que curts son els temps de trobada i els de llunyania...tot just avui sembla que va ser ahir mateix... l’aviació israeliana a les hores... va destruir el pont però massa tard.
avui a les vuit del mati ha entrat en vigor el cesament d'hostilitats ...els desplaçats han tornat pero no tinc constancia de que elles hi siguin
Bruixes
A les hores un trovador anava cantant l'exit del estiu devall la finestra de la seva enamorada...
Plou i fa sol
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.
Plou i fa sol,
Sol Do
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
Sol Do
les bruixes porten dol.
Do
Plou i fa sol,
Sol Do
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
Sol Do
les bruixes fan un ou.
La Dida
D'esquena al mar
Allí estava d'esquena al mar...
"entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena...
però compte amb les meduses...Ulises
i si ets ferit per elles,truquem estimat
http://www.farmatarraco.com/dermo/sol_i_la_pell.htm
El Crist
Vells temps
Hola Josep Maria Benages, com deia la canço del Gardel vint anys no son res...seixanta ja...? psst ttt no ho diguis a ningu que tot se sap...felicitats amic meu
Cançons de la guerra
Aquesta cançó la cantaven els soldats de la 15 Internacional Memoritzada per Andrea Espluga Barceló de 82 anys que diu que ella no era la lletja
Es Marsa un trocito de hermosura catalana
con buen vino, guapas chicas, cariñosas
y muy buenas avellanas
que traen buenos ratos en el pasado
y a todos poco o mucho ha trastornado .
Son tus mujeres ,incluyendo las suegras
en que quitan el sentido a cualquiera
y matan las penas
La gracia de tu mirada, sonrisa la de tu boca
y alma dura como una roca,
y su corazoncito que forja ilusiones
y deja cortadas en mis canciones
siempre quiero recordarte y cantar
Paquita entre las rosas ,
la mas bonita eres tu, y la mas hermosa
Andrea auque eres fea,
tu fino tipo a cualquier quitas el hipo.
A Lidia por abrazarte, sienten envidia
cuantos quieren torearte
i gozo igual que si estuviera en la gloria
cuando me encuentro junto a la Victoria.
La gentileza de mi Fifi ,vuelve tarumba
a este aquel y a mi
Su linda hermana con la bolita
Maria, Mercedes, y la bella Isabelita
formáis un ramo, preciosas nenas
mas codiciado que si fueran de azucenas
Mas si preguntas que a quien prefieren
Todos contestan, a la Mª Tere
Aceptaremos de buena gana
Tu rico vino y estupendas avellanas
i si roñosa no das nada por cantarte
con nuestra orquesta iremos a otra parte
La Mili
No em va traumatitzar la mili ni tan sols quan un p... recluta se em va pixar al damunt ni quan el tinent coronel em va dir que entre ell i jo hi havia un marica i desprès em va preguntar si sabia qui era dels dos, tampoc desprès de tallar-li els rosers de soca arrel un dia abans de llicenciar-nos
Histories de la mili ? doncs si; vaig perdem al bosc amb cinc soldats quan estava de cabo cuina i tota la companyia ens va estar buscant per esmorzar , el sergent de cuina ens va portar al lloc equivocat per que anava begut com sempre, al trobar-nos el tinent coronel em va posar firmes davant seu i em va fotre un cop de gaiata el vaig esquivar i l’home em va apuntar millor, tampoc em va poder encertar perquè a les hores jo ja corria pel damunt del aigua de un riu que passava pel lloc dels fets, Jesús no va seu l’únic que va caminar per sobre les aigües...jo hi vaig córrer
La Mili
Com es pot enyorar una cosa tant friky...?
els amics...els amics que de veritat desprès no veus en la vida per que et mostren que els anys ens fan pols...
Voleu veure els de la foto quaranta anys desprès ?
The family
Ella i jo
Quin miracle tant estrany fa que una fada es converteixi amb bruixa...? va preguntar el viatger al oracle de Delfos El matrimoni ... ignorant, li va contestar darrera del taulell del bar un divorciat amb la nòmina embargada .
Monument
The monster
De petit ere bon minyo jo...
Records del col·legi
Qui no te un record dels primers temps de l’escola
Sis anys hi ja vas al col·legi vailet? . Monstres de tres caps amb les urpes com gabinets , sorolls i silencis que esparveren l’anima , un mati enganxós i altres nens que com jo i com tu estem a un tres i no res de un mar de aigua salada en un llagrimal fàcil per l’abandó de la nostra mama ...com es que ens han deixat? , i vosaltres qui sou amics o enemics ferotges...
a la setmana ja coneixo
el Camilo, el Josep Maria de cal Bola el Josep Maria de cal Penjat, jo soc el Josep de cal Tatay i faig tropa amb
el Joan de cal Guixot amb el Facundo ,el Josep Maria de cal Batllet i molts d’altres que en van acompanyar en el camí de la infantesa
.
I també les recordo a elles la Marina, la Carmeta i l’Encarnita el meu primer amor platonic, les noies grans ignorades fins que vaig complir els set anys en que van sortir totes del no res i em van atabalar el cap ,al final parlarè d'elles
Anem tots al col·legi, anem tots a l’escola , quin goig quina fal·lera...¿ on
es va començar a espatllar la festa ?
no importa ; gaudim de les batalles d’aigua amb els companys els dissabtes per la tarda al fer la neteja de la classe que ens manava el mestre , brigades Netol, set contra set... els cubs d’aigua volant pel damunt dels caps , nou o deu anys i al WC
un forat per on espiar a les nenes del altre col·legi ...no es veu res .
Un monstre que no moria mai com l’au Fènix em va perseguir sempre les matemàtiques 3+6= 7 o 8 o potser 9 ... uf, que difícil era sumar i restar amb lo senzill que era 124 partit per 123 ...a les hores jo ho sabia fer-ho, el resultat 1’008130081300813 que era lo mateix que 125 partit per 126 o quasi be = 0’99206349206349206340 te una lògica ¿no? que es desfà si restes els resultats 0’016066589237321 vaig aprendre a multiplicar i dividir abans que sumar i restar no em treien a la pissarra per fer o resoldre els problemes , tambe sabia llegir ... el tebeo, Capitan Trueno , el Jabato
Ostres quina descoberta vaig fer als deu anys... dissabte tarda ,brigada neteja com sempre, amb un tros de clip obrim l’armari del senyor mestre
tremolosos agafem el diccionari Pusilanime...no Putativo tampoc o pot ser que si diu el Joan del Guixot,,, mes avall mira Puta...puta la madre, puta la hija, puta la manta que las cobija... i putativo ? deu ser fill de puta va contestar algú.
El Marcelo espia a la mestra pel davall de les taules ..., una tarda en que al col•legi es repartia per berenar el formatge que els americans ens donaven ( pel mati llet en pols) el va descobrir i el va inflar a bufetades,
el Marcelo , l’últim que vaig saber es que es va casar amb la Maria Teresa una noia de Barcelona ...bon nan però massa agosarat. Era el meu amic també , com el Josep Maria el Camilo el Batllet el Guixot el Facundo ,
i l'Encarnita? ... o no era l'Encarnita ? amb la perspectiva del temps s'enfosqueix el record .... em desvetllava... son els amors impossibles dels deu...anys ,sempre he estat un pel vergonyós ...em va faltar dir-li alguna cosa ...que era com un estel en mig de la nit ...per exemple, no se el que ...però alguna cosa ...pot ser ...heu...quant grans que tens a la cara
¿ o si que li vaig dir?
Bona Sombra cf
Tots em jugat al futbol...¿ pagant tambe ? Barcelona 1969, als 19 anys tot era una festa
Contant a partir del segon de peu... d'esquerra a dreta ,el Xavier, el Pedro , jo ,el Carrillo i els davanters que no recordo com es deien excepte l'extrem esquerre el Tomàs que va obrir el cap al seu pare per que maltractava a la seva mare, be l'interior esquerre es deia Pedro i era un superdotat, pero jugava regular . L'equip va jugar dos temporades en un circuit comercial amb bastant d’èxit , es va desfer per problemes econòmics,
Bora Bora
Un dia van anar a la Polinesia a caçar elefants blaus...
Bora bora i la llegenda del elefant blau Anaven els dos amics, Josep i Joan per un camí fastigós i trencadís desprès de haver desembarcat a la illa de Bora Bora i escalat amb molta dificultat el volcà Vitrubi de on es veia la ciutat i la fortalesa a la que es dirigien per caçar el mític elefant blau . en un revolt del camí va sortir un espantall que ells mai en la vida es podien esperar , ¿ que ets tu... li van preguntar? Jo soc el guardià de la caldera va remugar i soc de Olot ... doncs que es això que tenim aquí al davant van preguntar senyalant una construcció aferrissada i molt ennegrida que sobresortia del volcà , i el de Olot els va explicar mireu i preneu nota Este es el titánico monolito basáltico de Otemanu de 727 m. de altura; monte sagrado de los grandes guerreros legendarios de coraje indestructible y de fabulosas fiestas cuyo eco jamás se ha apagado. Porque Bora Bora es una isla de fiestas, de danzas, de música, de regocijo y de magia.¿volen una entrada per la funció de la nit ? . Una gran disbauxa es va produir al inconscient dels dos amics ¿ que significava el conjur que els hi feia l’indígena ? Però nosaltres volem caçar l’elefant blau ...van dir tots dos a la vegada . Ni elefants blaus ni hipopòtams verds, els va contestar amb malícia l’espantall si abans no passeu les proves d’inici que pertoquen als guerrers ferotges o de lo contrari ja podeu oblidar qualsevol intenció de continuar amb el viatge i podeu fer les maletes per tornar cap a casa i tot això contant que el deu del volcà estigui de bones i no os escalfi la cresta. I de quines proves es tracten van preguntar tot temorosos el Joan i el Josep. Ja ja ja es va rigué l’espantall... En primer lloc patireu lo que en diem la prova de la virilitat ,sense cap mena de roba i amb els ulls tapats passareu pel mig de aquestes trenta dones que fan la migdiada sense despertar-les .Os tinc de dir que quasi be totes han passat dels quaranta i no han trobat espòs i a mes son vergues ,elles son les guardianes del temple, ja es podeu despullar, doncs com podeu veure tampoc porten cap mena de vestimenta .Si en sortiu vius d’aquesta prova os diré les dos restants. Dubtes, pors angoixes ¿vols dir que val la pena? es van preguntar els dos amics... per altra part l’espantall havia cridat a uns skins que tenien molt mala pinta i que no deixaven de fer un gest molt lleig amb el dit cercant-se el coll a les hores van començar a trepitjar pel mig de totes aquelles dones amb molta cura... cinc minuts desprès de començar el trajecte... el drama, un peu endavant del Josep l’altre que va ensopegar damunt un pit generós de mugró erecte , una ma que desesperada busca auxili en un espai buit excepte de altres pits i altres natges, la relliscada porta la cara entre les cuixes i el pubis d’una pel roig que al sentir l’impacte automàticament tanca les cames i l’atrapa ofegant tota reacció , amb el soroll de afffg...afffggg. ah ah ah es desperten moltes de les noies ensumen a l’altre amic i comencen a fer saliveres de desig .A les hores en donar-se conte que de aquella aventura no en sortirien vius, es llança al damunt de tots els pits i mamelles dient com els japonesos banzai i com dos herois van morir els nostres protagonistes, això si , feliços i satisfets.