Vaig començar el meu CAMÍ INTERIOR fa uns anys, arran d’una important malaltia que em va apartar de totes les meves activitats.
Desprès d’un peregrinatge per diferents metges i moltes proves una de les doctores em va dir:
“Mentalitzat què de tot lo que tu tens no hi ha rés que tingui remei. Senzillament tens que trobar la medicació més adequada i aprendre a viuré amb això”.
No em vaig conformar i vaig buscar un altra opinió. Més proves i una nova afirmació: “TOT el que tu estàs patint t’ho has provocat TU”
- Per què? Com? Molts interrogants, moltes reflexions i una ferma decisió: conèixer què havia fet malament, redreçar-ho i posar-me bé.
Canvi a la medicina natural, teràpies alternatives, nova alimentació, caminar, exercicis de respiració, cursos de creixement personal, meditació... AUTOCONSCIÈNCIA.
Caminant pel teu Camí Interior, treballant l’Autoconsciència... et vas coneixent, aprens que tot el que et passa a la vida és per alguna raó. No té importància que no sapiguem quina és, ni que no ho entenguem, ni que no ens agradi.
En lloc de rebotar-nos davant d’una circumstancia adversa, hem de mirar endavant, pensar positivament, actuar de forma proactiva, aturar-nos i esmolar la serra per seguir el nostre camí
En resum aprendre la lliçó és la clau. Saber que tot el que ens passa a la vida, bo i no tant bo; totes les persones que es creuen pel nostre camí, bones i no tan bones; tot... tot, és necessari per aprendre a millorar, a créixer... i és lo millor que ens pot passar. I així... arribem a