Quines són les principals avantatges de la TAC helicoidal?
Entre els avantatges de la TAC helicoidal podem mencionar que redueix el temps d'exploració (per exemple, s'aconsegueixen exploracions combinades de tòrax i abdomen en el temps d'una apnea), disminueix la dosis de contrastos necessaris i augmenta la qualitat i la precisió diagnòstica.
En imatges produïdes amb la tècnica clàssica d'exàmen per Raigs X, les estructures apareixen necessàriament superposades a d'altres que estan a diferents profunditats, no aconseguint, en molts casos, de detectar anomalies en estructures que estiguin cobertes o tapades per d'altres estructures. La Tomografia Axial Computaritzada evita aquest efecte de superposició, perqué només processa informació sobre la capa d'interès. Així, en la TAC, un objecte correspón a una imatge detallada i no a un conjunt d'objectes, que queden darrera d'altres en el sentit de la radiació.
En la TAC, la forma de seleccionar les imatges de les parts internes del cos és realitza observant la regió d'interés desde moltes direccions. Aquesta és una de les causes més importants de la efectivitat d'aquest métode. La TAC proporciona imatges de teixits suaus amb un alt contrast, el que no es pot aconseguir amb el métode clàssic de Raigs X.
En que es diferència la tècnica de la TAC de la tècnica clàssica d'exàmen per Raigs X?
La Tomografia Axial Computeritzada és un mètode especial de tomografia, que es diferència fonamentalment del mètode clàssic d'examen de Raigs X, en la manera en que la imatge és generada.
L'efecte de la superposició: La tècnica clàssica d'exàmen per Raigs X sempre consegueix, en el pla de la imatge, una fotografia en dos dimensions de les tres dimensions en que el con de radiació és projectat. En imatges produïdes d'aquesta manera, les estructures estan necessàriament superposades a d'altres que estan a diferents profunditats, no aconseguint, en molts casos, de detectar anomalies en estructures que estiguin cobertes o tapades per d'altres estructures.
La Tomografia Axial Computaritzada evita aquest efecte de superposició, perqué només processa informació sobre la capa d'interès. Així, en la TAC, un objecte correspón a una imatge detallada i no a un conjunt d'objectes, que queden darrera d'altres en el sentit de la radiació.
La forma de seleccionar les imatges de les parts internes del cos és realitza observant la regió d'interés desde moltes direccions. Aquesta és una de les causes més importants de la efectivitat d'aquest métode. La TAC proporciona imatges de teixits tous amb un alt contrast, el que no es pot aconseguir amb el métode antic.