. . . Ishtar, la Deessa retrobada.
Sobre "Ishtar, la Deessa retrobada."
Aquesta web encara s´està creant, pel que trobaràs moltes seccions buides, en proves o incomplertes, també veuras coses que canvien de lloc constantment, fins que m´agradi com queda. Potser trobes que això va una mica lent, però pensa que... Només tinc 2 mans!
Durant aquests dies s´està omplint l´apartat dedicat a les "Kumaris" de la secció "Bellesa, tradicions i costums". Si tens més informació sobre aquest tema que no estigui disponible a la xarxa i vols que figuri a "Ishtar, la Deessa retrobada.", només has d´enviar-me-la. Gràcies!
També em pots enviar els teus comentaris i altra informació que consideris que hauria d´estar present en aquesta web. I, com no? Pots preguntar-me el que vulguis!
(L´adreça la trobaras a "Contacta").
A l´ombra de la Deessa...
Fa molt i molt de temps, quan el Món encara era molt nou, es rendia culte a la Mare Lluna i no pas al Pare Sol. Les societats eren matriarcals, eren temps de pau on es valorava la pertanyença al grup i la coperació entre els seus membres, on les dones érem admirades i venerades, sobretot per la nostra capacitat de concebir i dur una altra vida dintre nostre. En aquells temps es rendia culte a una Deessa generosa, la Benevolent Gran Mare, Senyora del Cel i de la Terra, la Mare de tots, Ishtar, la Deessa de la Lluna.
Diferents factors van acabar amb les societats matriarcals i amb els temps de pau. Es va valorar l´individualitat per sobre de la pertanença al grup, es va destronar a la nostra estimada Deessa o, en el millor dels casos, se li van atribuïr caracteristiques negatives convertint la Deessa en un ésser voluble, aterridor, amenaçant...
Si bé podia ser la Deessa de l´amor maternal, també ho era de la luxuria i de la prostitució, i si li semblava, canviava totalment de parer per ser-ho de la guerra i del caos més primitiu. Finalment ens van imposar un Deu masculí i a les dones se´ns va relegar a un segon plà, o pitjor encara, tractades com a posessions, com a vulgars objectes (i encara som tractades així a bastants llocs)
Si abans ens havien admirat i venerat pel nostre Gran Dó natural de poder acullir una nova vida al nostre interior, després seriem marginades i discriminades per aquest mateix fet. Per a la societat patriarcal aquest Dó ens tornava "bésties perilloses": S´havia de controlar de qui era la nostra descendència. Si nosaltres vam passar a ser una propietat, els nostres fills també, i la única manera de saber qui n´era l´amo era fent-nos creure que l´amor i el sexe eren cosa prohibida fora del matrimoni i la virginitat el nostre estat més pur i natural. Només a l´arribar al matrimoni podiem tenir sexe (només amb el marit, tant si t´agradava com si no) i ens convertiem en "màquines de parir". Ens casaven, sense ni preguntar-nos si voliem, el més aviat possible, amb el millor postor o, depenent dels costums, a l´inrevés: els nostres pares havien de pagar grans sumes per treure-se´ns de sobre...
Que no? Feu una ullada al vostre voltant...
Filles i Germanes de Lilith.
Lilith, la Lluna Negra, la primera dona creada i la primera dona en posar en pràctica la dita "millor morir dempeus que estar tota la vida agenollada".
Segons llegendes negres Lilith és una mena de diablessa alada perversa, segrestadora de nens i seductora d´homes A Lilith li va passar, si fa no fa, el mateix que a Ishtar. Resulta que Lilith, representada per la Lluna Negra, ni va ser creada com a dimoni ni va néixer perversa.
Ella va ser creada per Déu com a esperit lliure i no depenent, la va crear del fang a l´igual i al mateix temps que al seu home, Adam i amb els mateixos drets que ell.. bé, amb la diferència de que a ella la va crear amb ales. Resulta que després els hi va semblar que era massa independent i massa lliure, volien algú que es deixés dominar o sigui que ella es va atipar d´haver-se d´estar fent valer tot el dia i va marxar de l´Eden, fastiguejada, deprés que Adam, amb el suport de Déu, pretengués tenir-la sotmesa a la seva voluntat.
Ni Déu ni Adam no la van fer fora ni li van impedir mai de tornar a entrar a l´Eden, va ser ella soleta qui els va deixar plantats als dos.
Fins i tot Déu va enviar tres àngels a buscar-la perquè tornés, al que ella va respondre amb el que ara seria un "millor sola que mal acompanyada".
No us sona la història? Dona lliure i independent que envia a fregir espàrrecs al seu home quan aquest vol sentir-se superior a ella i que per això mateix acava difamada, mal parada, mig esborrada de la història i envoltada d´una tétrica llegenda negra.
La fada alada, l´esperit lliure, passa a ser un dimoni alat, la mare amorosa, la protectora dels recent nascuts, passa a ser una segrestadora (i assassina) de nadons, l´esposa fidel i afectuosa pasa a ser una prostituta de luxuria desenfrenada...
Crec que Lilith i Adam van ser creats per Ishtar, no pas pel Déu masculí, i que Lilith va decidir marxar amb Ella quan el masclisme amb la imposició del seu Déu i la destronació d´Ishtar la va foragitar.
Segons la llegenda negra, també va ser Lilith qui es va fer passar per una serp per temptar a Eva... També es diu que Ishtar va sempre acompanyada d´una prostituta de gran bellesa anomenada "Lilitu"...
Només difamant d´aquesta manera podien aconseguir els masclistes esborrar qualsevol vestigi de la fémina divina, al menys, temporalment... I només el temps ha pogut tornar a posar les coses al seu lloc: Es pot tenir enganyat a uns pocs durant tot el temps i es pot tenir enganyat a tothom durant un temps, però no es pot tenir enganyat a tothom durant tot el temps.
El retorn de les Deesses destronades.
Ara que ja sabem qui som, d´on venim i com hem arribat a on hem arribat, tot i que és llarg i cansat el camí per recuperar tot el que ens han furtat, flac favor ens fariem si deixessim les coses tal com estan...
Ara estem començant a resorgir de nou com a esperits lliures. Fins fa ben poc encara no teniem ni dret al vot i encara avui dia es mira malament a les "solterones", a les "mares solteres", a les "casades de penalty"... I dic jo, perquè coi ens hem de casar si no és perquè ens vingui de gust i amb qui ens vingui de gust?
De la imposició de l´avortament també us en podria parlar llarg i estés... O és que de veritat us creieu que exterminar la vida que porteu al vostre interior és un "dret" i una "alliberació"? Qui dels dos respira més alleujat? El pare que no es vol fer càrrec de la vostra criatura o vosaltres, espatarrades en un quiròfan mentre us xuclen, desdrossant-lo membre a membre, al vostre fill de les vostres entranyes? Si tenim un Dó natural per concebir, també el tenim per treure endevant als nostres fills sense necessitat de comptar amb el seu irresponsable pare.
Tampoc diré que tot siguin "paranys masclistes", però sí que durant milers d´anys ens hem cregut un munt de mentides i clixés que la única finalitat que tenien era fer-nos sentir febles, inútils i incomplertes si no era tenint un home al nostre costat, un home del qual en seriem depenents i amb el qual només seriem felices servint-lo i tolerant-li de tot com si fóssim les seves esclaves.