Ara mateix m'és del tot impossible recordar, si hi havia el meu pare o algún familiar més, possiblement la meva padrina Engràcia, potser també Durant uns quants vaig viatjar acompanyat de pares, padrins i germà, però a poc a poc el pas del temps, féu deixar el tren a pares i padrins. Ara tot i que en vagons diferents, continuem viatge el meu germà i jo, cadascú amb la seva família i amics. Al llarg d'aquest viatge que comparteixo amb la gent que estimo, he anat omplint l'equipatge amb família, amics, records, afeccions... moments de tota mena, que fan que aquest viatge valgui la pena. Desitjo encara, que es perllongui per molts anys, però tinc clar, que per lògica cronologia, a mi, em tocarà ser dels primers a baixar del tren. Algunes d'aquestes coses m'agradaria compartir-les amb vosaltres. Altres però, permeteu-me que les guardi per a la meva intimitat.