Presentació
Pàgina web de la Parròquia St. Josep Obrer de Torreforta.

UN NUEVO CURSO

Unas palabras del P. Pedro Arrupe pronunciadas en Bangkok el día 6 de Agosto de 1981, víspera del día en que una trombosis cerebral le  apartó del gobierno de la Compañía de Jesús.

(El nuevo trabajo al que se refiere es el trabajo con refugiados)

Nosotros podemos pensarlas a nivel de nuestros trabajos como voluntarios e incluso para nuestra vida cristiana diaria.

MI CANTO DE CISNE

¡Por favor, sed valientes! Os diré una cosa. No la olvidéis. ¡Orad, orad mucho! Estos problemas no se resuelven con esfuerzo humano. Estoy diciéndoles cosas que quiero recalcar, un mensaje, quizás mi canto de cisne para la Compañía.

 

Tenemos muchas reuniones y encuentros, pero no oramos bastante. Oramos al principio y al final. Está bien, somos buenos cristianos. Si en tres días de reuniones, empleamos medio día de oración sobre nuestras conclusiones o nuestros puntos de vista, tendremos luces tan distintas, y tan distintas síntesis –a pesar de los distintos puntos de vista- como nunca podríamos hallar en los libros y en las discusiones.

Nos hallamos aquí ante un caso típico: si éste es un nuevo apostolado de la Compañía tenemos que ser iluminados por el Espíritu Santo. No son éstas las palabras piadosas de un maestro de novicios, sino de S. Ignacio, ciento por ciento.

Soy muy feliz y creo que es providencial que haya venido aquí. Cuando lo decidí me anunciaban que podría visitar los campos de refugiados. Lo que hemos hecho aquí es mucho más importante que visitar los campos; he estado en campos anteriormente. Creo que tiene que haber una unidad básica de las mentes (la fe, la oración) para este nuevo apostolado que va a nacer…



Contemplar el Evangelio de hoy Curs 2016-2017

logo parroquia
curso 2014-2015
    
      



                                                                                
Haciendo clic en el hipervínculo que hay debajo, podrás leer o escuchar el evangelio que se ha leído en la misa de hoy.   
                    
evangeli.net/evangelio




AIXÍ SOM I AIXÍ VOLEM SER
inicio curso 2014-2015

 

El Consell parroquial, format per 20 persones (responsables de les diverses activitats que es porten a terme en la parroquia) desitja fer conèixer l’esperit que ens empeny a treballar per donar el testimoni de la nostra fe, com ens conviden a fer les lectures de la Paraula de Déu que hem llegit aquests dies del temps pasqüal en la litùrgia.
 
 
 
 
Volem formar part d’una comunitat creient en Crist, que vol ser fidel a les inspiracions de l’Esperit que Jesús ens va prometre en el moment de la seva ascensió al Pare.
 
 
 
La nostra vivència cristiana es fonamenta en tres pilars bàsics: som una comunitat que creu, celebra la seva fe i se solidaritza amb els més pobres.
 
 
Moments de reflexió i de pregària ens han portat a ser conscients, com a poble sant de Déu encara que pecador, de la nostra corresponsabilitat en dur a terme aquesta vivència de fe, testimoni que Jesús ens demana.
 
 
 
1.- Com a pilar bàsic i fonamental posem la nostra FE. Creiem i volem donar testimoni de la fe en Déu, la fe en Jesús, que té que ser la fe de l’església.
 
 
 
I procurem viure aquesta fe amb la catequesi familiar. I procurem fugir de tot allò que ens faci oblidar la finalitat del sagrament: la presència de Jesús en la comunitat.
 
 
Amb la catequesi de  postcomunió i confirmació: joves conscients del compromís que adopten, igual que Jesús es va comprometre amb nosaltres.
 
 
Les catequesis d’adults, ens ajuden a viure amb més fidelitat el nostre compromís.
 
 
 
La participació en la Missa dels Diumenges ens fa trobar el Crist que viu, acompanya i anima la nostra tasca en el sí de la comunitat i ens fa sentir germans amb tots els que celebrem la nostra fe en l’església.
 
 
 
I, finalment, la participació en els EVO (Exercicis espirituals en la vida ordinària) i els recessos espirituals i les conferències de formació, ens ajuden a profundizar més en la nostra fe.
 
 
 
2.- Aquesta fe no la podem viure en solitari. La fe s’ha de viure en comunitat, com Jesús va formar la primera comunitat amb el grup dels dotze apòstols.
 
 
En consequència, creiem en la comunitat, que és l’església que té com a herència la fe dels apòstols . Volem seguir Jesús fins al final, i fugir de totes les invencions humanes que, com deia Jesús, posen càrregues sobre les espatlles dels homes i no mouen ni un dit per ajudar-los a portar-les.
 
foto3Per això CELEBREM LA NOSTRA FE.
 
 
I ho fem mitjançant les celebracions festives, participades, que prepara el grup de celebracions. Celebracions que ens fan adonar que som una comunitat, una familia, la familia dels fills de Déu que caminen cap a la casa del Pare.
 
 
 
Celebracions de l’Eucaristía, dels Sagraments, en particular els sagraments de la Reconciliació i de la Unció dels malalts, viscudes amb fe i amb alegría.
 
 
I la col·laboració en portar la Comunió als nostres malalts i ancians cada setmana, perquè des de la seva malaltia siguin conscients de la seva pertinença a la comunitat i del valor que té la seva pregària per la comunitat.
 
 
També celebrem la nostra fe en les peregrinacions a santuaris marians, per posar-nos als peus de la Mare de Jesús, la nostra Mare.
 
 
La fe, també la celebrem amb joia en els diversos actes lùdics : “Déu és alegre” i vol que portem l’alegria en els nostres cors i que donem aquesta alegría a tothom (és el simbolisme del pallasso que tenim pintat al costat de la porta de l’església).
 
 
 
3.- Aquesta fe viscuda en comunitat no pot ser reduïda a l’àmbit de la pregària, de la parròquia. Necessita ser oberta, missionera, ha d’oferir-se a ser les mans de Crist, les mans de Déu, en el món actual. “Si nosaltres no treballem, Déu no pot fer res,perquè no tindria mans”.
 
 
 
El tercer pilar que ens dona vida és L’ACCIÓ SOLIDÀRIA, la caritat.
 
 
 
La nostra acció solidària té com a meta “no donar peix al pobre, sinò ensenyar-lo a pescar”.
 
 
“Filigrana” és un primer moment de contacte per col.laborar en aquesta tasca.
 
 
El “Casal Sant Josep”, bàsicament, es preocupa dels nens difícils, moltes vegades membres de families desestructurades, amb dificultats d’aprenentatge, conscients que no som nosaltres qui podrem solucionar aquestes problemàtiques, però posant-nos a les mans de Déu, “com l’eina a les mans de l’artesà”, perquè es vagi edificant el regne de Déu que no fa cap distinció en el seu amor als més petits. Per ells funciona, durant tot el curs escolar el programa de”Reforç escolar”, en contacte amb els col.legis que ens els envien.
 
Intentem, ajudar a inmigrants amb els cursos de castellà i català, així com a persones analfabetes amb cursos d’alfabetizació. Una psicóloga imparteix un curs d’autoestima a les persones que ho necessiten.
 
 
I, al servei dels ancians, funciona el “Rincón de los encuentros”, que reuneix avis que es troben sols a casa. Està portat pel grup de voluntàries de Pastoral de la Salut que també els porten la comunió a les seves cases quan ells no poden anar a la Missa del Diumenge.
 
 
Ens comuniquem i ens fem conèixer a través de la página web, fent ús de la tecnologia per fer arribar la paraula de Deu i la nostra manera de viure la fe; i a través del nostre TAU , recull mensual en format díptic de les celebracions i diferents anuncis dels grups que conformen la Comunitat (aquest recurs el podeu tenir al vostre ordinador si ens faciliteu el vostre correu elèctronic, ja que molt aviat es deixarà d'imprimir).
 foto 1
 
4.- La comunitat cristiana de Sant Josep Obrer compta, finalment, amb grups de voluntaris
 
que ofereixen el seu temps per acollir a les persones en la recepció, per netejar l’edifici
i l’església en el “zafarrancho”, per tenir cura de les plantes i les flors dels patis, per vigilar la marxa de l’economia parroquial i per dedicar les seves forces al manteniment i reparació o creació de totes les necessitats de la parròquia.
 
A tots aquests voluntaris, com també a la resta de voluntaris de l’acció solidària de la comunitat, ens mou un únic sentiment: CREIEM QUE LA CASA DE DÉU ÉS LA NOSTRA CASA i ens trobem allí com una familia que comparteix alegries i penes, treballs i oci, sota la mirada amorosa del Pare que ens estima.